Mentre Europa gira el cap a l’est, obsessionada amb Rússia i Ucraïna, al seu flanc sud es cou una amenaça molt més pròxima i silenciosa. A l’altra banda del Mediterrani, en la franja àrida del Sahel, els grups jihadistes estan transformant una regió sencera en un camp d’entrenament i desestabilització. I el que avui sembla una crisi africana, demà pot ser un incendi europeu.
Un desert convertit en frontera
El Sahel —aquesta franja que s’estén de Mauritània fins al Sudan— és avui una de les zones més inestables del planeta. El que al mapa sembla lluny, a la realitat és la primera línia de seguretat del sud d’Europa, separada per unes poques hores d’avió i un mar cada vegada més porós.
Després de la caiguda de Gaddafi el 2011, les armes i milícies libaneses van inundar el desert. Mali, Níger i Burkina Faso s’han convertit en santuaris del terrorisme islàmic, on operen grups com Jama’at Nusrat al-Islam wal-Muslimin (JNIM), afiliat a Al-Qaida, i l’Estat Islàmic del Gran Sàhara (EIGS), vinculat a Daesh. S’hi afegeixen milícies locals i xarxes criminals que es financen amb tràfic de persones, armes i droga.
El resultat: estats descompostos, governs militars, cops d’estat successius i exèrcits incapaços de controlar el territori. Un polvorí amb la metxa encesa apuntant cap al nord.
Mali: l’epicentre del col·lapse
El cas més greu és Mali. El grup JNIM ha llançat una “guerra econòmica” per asfixiar Bamako, bloquejant les rutes de subministrament de carburant. La ciutat viu cues quilomètriques per la gasolina, mercat negre i enfrontaments a les gasolineres. L’aeroport s’ha tancat temporalment i s’han suspès classes escolars i universitàries.
Les tropes del govern intenten escortar combois militars amb subministraments, però els jihadistes bloquegen carreteres i provoquen escassetat d’aliments i electricitat. Diverses ambaixades, com les dels Estats Units o Itàlia, han evacuat part del seu personal. Només l’espanyola manté presència. Rússia ha promès ajuda —200.000 tones de combustible i aliments—, però sense calendari ni garanties. Mentrestant, el risc que Bamako caigui és real.
Si això passa, Mali podria convertir-se en el primer estat plenament jihadista d’Àfrica, un “nou Afganistan” a tres dies de les costes espanyoles. I, darrere, Burkina Faso, Níger i fins i tot Mauritània podrien seguir el mateix camí.
Efectes directes sobre Europa
Pressió migratòria desbordada
Segons Frontex, més del 40% de la immigració irregular cap a Europa el 2024 prové directament o indirectament del Sahel. Quan la fam i la guerra s’ajunten, milions de persones cerquen una sortida, i la ruta cap al Mediterrani és la més curta.
Tràfic de drogues i armes
El Sahel s’ha convertit en el corredor atlàntic de la cocaïna: entra per Guinea-Bissau, travessa Mali i surt cap a la Mediterrània. Les mateixes rutes serveixen per al tràfic d’armes, que acaben finançant els grups radicals.
Radicalització i infiltració
Les xarxes jihadistes utilitzen les rutes migratòries per infiltrar agents o simpatitzants, mantenint contacte amb comunitats vulnerables ja establertes al sud d’Europa. És un terrorisme de baixa intensitat però d’alt impacte simbòlic.
Buit de poder i risc geopolític
La retirada de França (Operació Barkhane) ha deixat un buit que Rússia omple a través del grup Wagner i contractistes militars. La Xina, mentrestant, hi avança econòmicament. Europa, absorta en la seva política interna, ha abdicat del seu paper i ha deixat la seva frontera sud en mans d’altri.
Europa, cega davant el seu flanc sud
Miopia estratègica
Brussel·les mira cap a l’est i oblida el sud. “Europa defensa Ucraïna amb drons i oblida que la seva frontera real comença al Níger”, adverteix un analista francès. Mentrestant, el Magrib es desestabilitza i la Mediterrània esdevé un pont obert.
Fatiga postcolonial
Els antics imperis —sobretot França— temen ser acusats de neocolonialisme i prefereixen retirar-se abans que ser criticats. El resultat és que Moscou i Pequín ocupen el buit.
Manca de lideratge polític
Cap govern europeu vol reconèixer que la seguretat de Sevilla, Marsella o Càller depèn del control del Sahel. A Madrid, el tema no figura a l’agenda, tot i que Espanya és la primera frontera afectada. Sánchez ignora de manera irresponsable la situació.
Desconnexió emocional
El Sahel no desperta compassió mediàtica: no hi ha ciutats bombardejades com a Gaza o Kíev, només deserts i pobles llunyans. Però és en aquesta llunyania aparent on s’està decidint la seguretat del Mediterrani.
L’abisme sota el Mediterrani
Si Mali, Burkina Faso i Níger s’enfonsen, 20 milions de persones podrien veure’s obligades a fugir segons la Unió Africana. Europa afrontaria una crisi migratòria sense precedents, nous atemptats orquestrats o inspirats des del Sahel i una guerra per procuració entre Rússia, la Xina i Occident al cor d’Àfrica.
El Sahel no és “Àfrica” en el sentit llunyà del mot. És la frontera real del sud d’Europa. Ignorar-ho equival a deixar que el caos arribi a la riba nord.
Si el Sahel cau, el Mediterrani no serà una frontera, serà una extensió del conflicte. El perill no ve del fred del nord, sinó de la calor del sud.
Si el Sahel cau, el Mediterrani no serà una frontera, serà una extensió del conflicte. El perill no ve del fred del nord, sinó de la calor del sud #Sahel Share on X
Loading ...
