La classe mitjana ha caigut i, en el millor dels casos, s’ha mantingut estancada en les últimes tres dècades. Així ho recull l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) en el seu últim informe “Sota pressió: La classe mitjana espremuda”.
Així mateix, sosté que els integrants d’aquest grup social han estat testimonis de l’encariment del seu estil de vida, especialment el del cost de l’habitatge, la bona educació i l’atenció sanitària, que han crescut per sobre dels seus salaris; i detalla que més d’un de cada cinc nuclis familiars de classe mitjana gasten més del que guanyen. En concret, l’OCDE sosté que entre 2007 i 2016 l’augment anual dels ingressos reals mitjans va ser d’un 0,3% als països de l’OCDE, comparat amb l’1% entre mitjans dels 80 i mitjans dels 90 i de l’1,6% entre mitjans dels 90 i mitjans de la primera dècada d’aquest segle.
Són moltes les conseqüències que cal extreure d’aquest quadre presentat per l’OCDE: la classe mitjana comença a pensar que el sistema socioeconòmic actual és injust, ja que les seves rendes amb prou feines han crescut en els últims anys. Comença a adonar-se que el seu estil de vida és car i cada vegada menys assolible; i comença a pensar que les seves perspectives de futur són cada vegada més incertes.
Les rendes de la classe mitjana des de mitjans dels vuitanta s’han estancat i per descomptat han crescut molt menys que les rendes de les classes altes: 1,6% (des de mitjans dels vuitanta a mitjans dels noranta), 1% (des de mitjans dels 90 fins a mitjans dels 2000) i tot just un 0,3% entre 2007 i 2016, sense gairebé variació en els últims deu anys. Comparades amb les rendes altes han crescut en aquests trenta anys un terç menys.
A més, aquestes rendes han augmentat molt menys que els preus de béns i serveis que són centrals en el consum de la classe mitjana: l’habitatge (els preus han crescut en els últims 20 anys 3 vegades més de pressa que la renda), l’educació especialitzada i postgrau (els preus han augmentat 2,5 vegades per sobre dels tímids increments de la renda), o la sanitat quan les retallades del pressupost públic l’han fet necessària (els preus han crescut el doble que la renda).
El resultat és que en 24 països de l’OCDE, una llar de cada dos de classe mitjana tenen en l’actualitat dificultats econòmiques (dos de cada tres en els països del sud d’Europa) i el 40% de les llars no tenen manera de respondre a imprevistos econòmics. Una altra conseqüència és que, per als fills de la classe mitjana, assolir aquest estatus s’ha convertit en un somni gairebé impossible, de fet només es fa viable quan en una llar s’ingressen dos sous, ja que amb un ja no n’hi ha prou com fa tres dècades.
