Un estudi encarregat pel Financial Times a l’empresa especialitzada en consum digital GWI acaba de revelar que per primer cop, l’ús de les xarxes socials està decaient arreu del món.
L’anàlisi, basat en el comportament de 250.000 majors de 16 anys d’una cinquantena de països, ha detectat que el temps emprat cada dia a les xarxes socials arribà al seu punt culminant l’any 2022, i des de llavors ha caigut un 10% fins a situar-se en dues hores i 20 minuts de mitjana diària.
Resulta interessant que el retrocés és més pronunciat entre la franja de població que més intensament s’hi connecta, els adolescents i els joves de fins a 30 anys.
També hi ha una excepció geogràfica notable, i és a Amèrica del Nord, on el temps ha augmentat i els usuaris dediquen a les xarxes socials un 15% més de temps que els europeus.
Amb tot, es podria dir que en el seu conjunt les dades assenyalen una tendència molt positiva: menys temps passat -sovint perdut- en línia hauria d’implicar més hores dedicades a activitats vinculades amb la vida real, com la família, l’esport o els amics.
Tanmateix, els gegants d’internet han pres nota d’aquesta tendència i estan reaccionant-hi amb violència. Meta i OpenAI han anunciat fa poc noves plataformes socials que estaran plenes de vídeos curts generats per intel·ligència artificial (IA).
És la promesa d’una oferta de contingut inacabable, en el millor dels casos enganxosa, i en el pitjor totalment destructiva. Una oferta que a més promet adaptar-se constantment als productes que millor funcionin per a retenir a cada usuari.
Com apunta encertadament l’analista de dades i periodista del FT John Burn-Murdoch, “per emprar una analogia nutricional, això és contingut ultraprocessat. Dens en dopamina, en el millor dels casos de valor informacional negligible, en el pitjor corrosivament negatiu”.
Sense esperar les noves plataformes de Meta i OpenAI, xarxes socials tradicionals com YouTube i TikTok ja estan replenes de contingut generat per IA. Aquest fenomen confirma la decadència en què han caigut les xarxes socials, que han passat de ser llocs virtuals on la gent compartia novetats amb amics i familiars a un passatemps on les interaccions entre humans són cada cop més rares.
L’auge de la publicitat i l’allau dels influencers foren ja fenòmens nocius per a l’objectiu genuïnament social amb què xarxes com Facebook o Instagram es fundaren. La interacció (digital) amb altres persones ha anat deixant lloc a poc a poc a un comportament que la sola acció que separa l’usuari de la passivitat absoluta és el moviment del cursor o dit cap amunt (scroll).
Les dades de l’estudi de GWI així ho sentencien: les persones que afirmen utilitzar les xarxes socials per a mantenir el contacte amb amics, expressar-se o conèixer gent nova han caigut més d’un 25% des del 2014. Les xarxes socials són més que mai una trampa de solitud, i l’auge de la IA augura tendències encara més nefastes.
La interacció (digital) amb altres persones ha anat deixant lloc a poc a poc a un comportament que la sola acció que separa l'usuari de la passivitat absoluta és el moviment del cursor o dit cap amunt Share on X
Loading ...
