Unanimitat inesperada: el “Pla de Pau Trump” per a Gaza sacseja el tauler geopolític

Qui s’hauria imaginat? —aquesta és la pregunta que recorre els salons diplomàtics des que Donald Trump i Benjamin Netanyahu van presentar el pla de 20 punts per a Gaza i, sorprenentment, van aconseguir arrencar suports de països que fins fa poc el consideraven aïllat.

Després de setmanes de notícies ombrívoles als mitjans -amb titulars com aquell de La Vanguardia que anunciava un Trump aïllat a l’ONU-, l’expresident nord-americà torna a brillar al centre de l’escenari mundial amb una jugada diplomàtica inesperada. El més cridaner: Espanya, representada per Sánchez, se suma al suport oficial, alineant-se amb el Partit Popular, mentre el seu soci de govern, Sumar, s’oposa radicalment. Perquè, en política, els silencis o les greus tensions internes solen ser més eloqüents que els discursos altisonants.

Aquest aparent consens global té, però, un taló d’Aquil·les: el pla no estableix clarament un Estat palestí ni garanteix proteccions concretes per a la població gazatina. Més aviat assumeix la desaparició de Hamàs i concedeix facultats pràcticament absolutes al nou règim transitori. 

Els 20 punts del Pla de Pau Trump per a Gaza

Segons el text oficial que ha circulat públicament (versió de setembre de 2025)

1. Gaza serà una zona desradicalitzada i sense amenaces als veïns.
2. Gaza es reconstruirà per beneficiar la seva població, que ha patit anys de destrucció.
3. Si les dues parts accepten el pla, la guerra cessarà immediatament; Israel retirarà tropes a posicions acordades mentre es preparen els intercanvis d’ostatges.
4. D’aquí a 72 hores que Israel accepti el pla públicament, tots els ostatges —vius i morts— seran lliurats.
5. Israel alliberarà 250 presos condemnats a cadena perpètua i 1.700 gazatis detinguts des del 7 d’octubre del 2023. A més, per cada ostatge alliberat, es lliuraran les restes de 15 palestins morts.
6. Es crearà la Força Internacional d’Estabilització (ISF) que treballarà amb Israel, Egipte i forces policials palestines per assegurar fronteres, supervisar el desarmament i prevenir el contraban d’armes.
7. Israel no ocuparà ni annexarà Gaza. A mesura que la ISF estabilitzi el terreny, les Forces de Defensa israelianes (IDF) es retiraran per etapes segons criteris de desmilitarització pactats.
8. En cas que Hamàs retardi o rebutgi el pla, les mesures previstes —inclosa l’ajuda humanitària augmentada— continuaran aplicant-se a les zones alliberades per Israel i lliurades a la ISF.
9. S’establirà un govern transitori tecnocràtic, apolític, a Gaza sota supervisió internacional –l’anomenat “Board of Peace” presidit per Trump i amb membres internacionals.
10. Es crearà un mecanisme de “desconflicció” per coordinar les accions entre Israel, la ISF i els actors locals.
11. S’impulsarà un diàleg interreligiós basat en la tolerància i l’entesa, amb narratives de pau per a totes dues societats.
12. Es contempla la possibilitat d’eventual autodeterminació palestina, condicionada a reformes profundes a l’Autoritat Palestina, reconeixement mutu i estabilitat garantida.
13. Els Estats Units facilitaran un canal de diàleg entre Israel i els palestins per acordar un horitzó polític de coexistència pacífica.
14. Garanties regionals asseguraran que Hamàs i faccions compleixen els seus compromisos i que això no representi una amenaça futura per a Israel o països veïns.
15. la retirada d’Israel serà gradual, amb terminis i estàndards acordats per lliurar territori sota control de la ISF.
16. Israel no annexarà Gaza ni estendrà la seva sobirania sobre el territori.
17. Si Hamàs es manté en rebel·lia, el pla continuarà avançant a les zones alliberades i consolidades per la ISF.
18. La reconstrucció de Gaza serà monitorada per la comunitat internacional, amb fons gestionats per organismes neutrals.
19. Es promourà la integració econòmica, inversions, creació d’ocupació i recuperació urbana com a part del pla de desenvolupament.
20. El pla reconeix l’aspiració palestina a un Estat, encara que no ho garanteix immediatament: dependrà del compliment de reformes i condicions consensuades.

Una arquitectura de pau… sota condicions

L’aparent unanimitat internacional s’assenta sobre aquest text, que barreja ambició diplomàtica amb contradiccions polítiques. No hi ha dubte que el suport global —des de països àrabs fins a europeus— constitueix un èxit per a Trump i Netanyahu. Però cal subratllar que aquest consens no es basa en una visió compartida del futur palestí, sinó en l’acolliment d’un esquema que, en els fets, reforça el control israelià i margina Hamàs.

Insistir en la “convergència” amaga un axioma essencial: no és que tots creguem en aquest pla, sinó que pocs s’atreveixen a enfrontar-lo públicament. A Espanya, per exemple, Sánchez ho aprova públicament, mentre el seu soci ho rebutja. En molts països europeus, això repercuteix més com un cèlebre “timing diplomàtic” que com a suport compromès.

El gran problema: no hi ha un mecanisme clar per garantir la protecció de civils a Gaza. Israel té via lliure per “planxar” sectors rebels i el nou govern interí no compta amb força militar pròpia fiable. Necessita que forces externes (ISF) imposin seguretat. Si aquesta transició fracassa, el buit de poder pot ser letal.

Tampoc no hi ha un calendari creïble per formar un Estat palestí ni un cronograma ferm de transferència. En contrast, la rendició de Hamàs és presentada com a condició prèvia, no com a part d’una negociació. I Hamàs ja ha advertit que acceptar aquestes condicions equivaldria a la seva autodestrucció política.

La narrativa d’un triomf: de l’aïllament a la cohesió global

Allò que alguns mitjans assenyalaven com a aïllament de Trump (cridant contra l’ONU, confrontant organismes multilaterals) avui es llegeix com una peça de teatre internacional: l’afeblit es converteix en àrbitre. Que Espanya, França, Regne Unit i diverses potències del món àrab donen suport al pla —o almenys ho tolerin— és un pols diplomàtic que reescriu jerarquies.

Però aquesta “gran unanimitat” té el seu cost. Perquè pot amagar dissensos de fons, silencis forçats, o suports condicionats que es podrien enfonsar davant la primera crisi real: un nou bombardeig massiu, un fracàs en el repartiment d’ajuda o una confrontació amb forces insurgents.

Entre la utopia i l’abisme

Aquest pla no és pas un pacte entre iguals. És un disseny on el vencedor redacta les regles i els vençuts les han d’acceptar. Israel obté el control territorial progressiu, Hamàs queda il·legalitzat o reduït a cendres polítiques, Gaza queda sota tutela externa amb poca capacitat autònoma. I el poble palestí —vàlid ens de patiment— queda al marge de la decisió real.

Sí, Trump ha aconseguit un triomf diplomàtic inesperat, amb aplaudiments que ressonen més per sorpresa que per convicció. Però un pla que dona carta blanca perquè Israel aixafi Gaza, sense comprometre mecanismes de protecció o projecte polític genuí, és una victòria pírrica per a qualsevol que pretengui una pau justa.

I ara queda el més complex: veure si Hamàs accepta, si la comunitat internacional imposa vigilància, si la nova autoritat controlarà la violència i si algun dia Gaza es podrà reconstituir amb dignitat.

 Loading ...