L’Enquesta publicada pel Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat (CEO), amb un treball de camp dut a terme al llarg del mes de Març, assenyala que en unes eleccions al Parlament de Catalunya l’independentisme mantindria les seves posicions i, fins i tot, podria millorar-les, donat que la forquilla de 70-75 diputats que atorga la suma d’ERC (40-43), JxCat (22-24) i la CUP (8) es pot situar per sobre del nombre d’escons actuals, 72. Cal recordar que la majoria absoluta està en 68 diputats, o sigui que el marge és ampli, si bé són sempre necessaris, per assolir aquella majoria, els diputats de la CUP, que doblarien la seva actual representació.
En la competència entre republicans i seguidors de Puigdemont, s’imposen clarament els primers amb 40-42 escons, i marquen distàncies amb JxCat que, amb tan sols 22-24 diputats, es veurien clarament superats per Ciutadans (28-29) i, fins i tot, pel PSC (21-23), a reserva, és clar de la influència de les eleccions generals del 28 d’abril.
L’enquesta posseeix diverses dades que mereixen ser subratllades. Una és la pèrdua de posicions de Ciutadans, que ja no seria el primer partit, posició que passaria a mans d’ERC, amb el simbolisme que el canvi comporta, i que a més aniria acompanyat de la pèrdua d’entre 7 i 8 escons. La recuperació important, però no espectacular, dels socialistes, que millorarien entre 4 i 5 els 17 diputats que tenen, i poden créixer més, almenys pel que és observable de tendència a les generals, però que està molt lluny de convertir-lo en el partit pal de paller, ni tan sols el fa hegemònic en el camp no independentista, amb les limitacions polítiques que aquests posicionament determina. Només un govern a Madrid PSOE-Cs, descartat fins ara per aquests últims, podria donar lloc a un bloc alternatiu a Catalunya, si bé romandria lluny de la majoria absoluta i deixaria, en gran mesura per l’efecte de Ciutadans, el poderós atractiu del catalanisme en el terreny independentista i sota aquesta forta interpretació.
Però, sens dubte, el tret més característic és l’èxit de l’independentisme per partida doble: el resultat en escons i la recuperació d’una majoria clara a la pregunta binària sobre la independència, amb el 48,4% de “sí” per un 44,3 de “no”. Aquest resultat projectat a una consulta real superaria clarament el 51%. Una altra cosa és quan la qüestió es planteja sota quatre formulacions: estat independent (39,7%), autonomia (26,3%), govern federal (21,5%) i retorn al sistema regional (5,9%). Però, així i tot, el 40% de vots per la independència és una marca molt considerable, més quan els resultats de la valoració de Torra (4,53 sobre 10) i de Puigdemont (4,65) constitueixen una valoració baixa pels qui volen liderar un nou estat, i a més presideix, o bé ho ha fet, la Generalitat. No són líders ni electoralment ni política, qualificació que des de la presó sí que assoleix, fins a cert punt, Junqueras (6,37), amb la millor nota de tots, però, òbviament, amb uns efectes molt limitats en el camp no independentista. La mala gestió de la Generalitat no li passa factura a esquerra una vegada més.
El problema de fons que assenyalen aquests resultats és que tot i sent evident la punxada del globus dels partidaris més declarats de l’independentisme unilateral, el poder continuarà a les seves mans, amb una dada addicional remarcable: el pes de la CUP, no únicament continua sent necessari per a la majoria, sinó que a més duplica el nombre d’escons.
