L’enquesta feta pública diumenge per La Vanguardia no només posa de manifest l’ascens inesperat d’Aliança Catalana, sinó que sobretot evidencia un gran malestar amb la política, els polítics i el funcionament de les institucions. Catalunya comparteix aquesta crisi amb molts altres països, cadascun amb les seves particularitats, però en el cas català hi ha un conjunt de dades que apunten al final d’una etapa política.
Fi d’una majoria
L’esquerra ha perdut la majoria parlamentària que havia mantingut durant anys. Això, però, no implica automàticament un gir de govern: la fragmentació de les forces de sentit contrari dificulta qualsevol alternativa estable. Si avui se celebressin eleccions, una aliança entre PSC, Comuns i ERC no assoliria la majoria absoluta, ni tan sols amb el suport de la CUP. Es perfila un país difícil de governar.
Un govern sense rumb
El govern actual de Salvador Illa tampoc no surt ben parat. El 41% dels enquestats considera que la gestió de la Generalitat durant aquest primer any ha estat dolenta o molt dolenta. Només un 34% la valora com a bona i un 22% la qualifica de regular. Això significa que només un terç dels ciutadans aprova la tasca del govern, i aquesta proporció es repeteix constantment en la resta de preguntes.
Aquest terç és clarament inferior a la suma de vots que obté en l’enquesta (sobre el total d’electors, no de cens) l’aliança de PSC, ERC i Comuns, quasi el 45%. Com l’enquesta no ens dona la taxa de participació electoral que calculen, no és possible saber si tot aquell vot manté la fidelitat en les seves respostes a les enquestes.
Per cert, hauria de ser una obligació donar la participació electoral amb la qual es calculen els resultats. Sense aquesta dada tot perd molta significació.
Ni la publicitat constant —amb pàgines senceres als diaris— ni la pluja de promeses han servit a Illa per consolidar el seu executiu. El seu intent d’emular la manera de fer de Jordi Pujol no ha resultat creïble.
El límit d’aprovació
El bloc PSC-ERC-Comuns, que actua de facto com una aliança encara que no estigui formalitzada, representa prop del 48% del vot. Això hauria de ser la cota màxima de suport ciutadà al govern. Tanmateix, només un 34% avala la gestió. És a dir, entre 10 i 14 punts percentuals dels votants propis consideren que el govern no funciona. Però per a l’apuntat abans pot ser que aquesta diferència sigui molt menor, perquè la gent que respon a les preguntes és més gran que la que correspon amb vot donada la taxa de participació que desconeixem.
Valoració del president
Les dades personals tampoc no són millors. Un 38% considera que Illa és un bon president, un 36% que entén els problemes dels ciutadans i només un 34% el veu capaç d’unir els catalans. Les respostes negatives oscil·len entre el 49% i el 53%. Així doncs, la imatge d’Illa es manté lleugerament per sobre del terç de suport, però clarament en minoria davant els qui desconfien de la seva capacitat de lideratge.
Compliment del programa
Quan es pregunta pel grau de compliment dels compromisos electorals, la fotografia és encara més dura:
- Habitatge: només un 22% creu que el govern compleix.
- Infraestructures i indústria: 26%.
- Serveis públics: 27%.
- Finançament per a Catalunya: 27%.
- Normalització política i social: 41% (tot i que un 47% opina el contrari).
- Defensa de la llengua catalana: 52% (millor resultat, probablement gràcies als acords en aquesta matèria).
En conjunt, els resultats mostren que els eixos estrella del pacte amb ERC estan lluny de complir-se i que només la qüestió lingüística rep una nota positiva, fet que pot semblar fins a cert punt sorprenen vista la situació del català a l’escola i al carrer. És molt possible que el Pacte per la Llengua tingui molt a veure amb aquest únic resultat positiu.
Els principals problemes
Quan se’ls pregunta pel problema més greu del país, els ciutadans situen en primer lloc:
- La política i els polítics (18%, abans 36%)
- L’habitatge (18%, quan fa només un any era el 5%).
- La immigració (17%, després d’haver estat el 4%).
És significatiu que la política sigui percebuda com un problema en si mateixa, en comptes de ser l’espai de solució. I és igualment revelador l’augment espectacular de l’habitatge i la immigració com a preocupacions centrals.
Catalunya va pel mal camí
La percepció general és pessimista:
- El 50% creu que les coses a Catalunya van pel mal camí.
- Només el 26% pensa que la direcció és bona (xifra similar al percentatge de votants del PSC).
- El 20% no s’hi pronuncia clarament i es queda en un punt intermedi.
En paral·lel, el 49% qualifica la situació política de dolenta o molt dolenta, i només un 29% la troba bona o regular.
Situació econòmica
Les valoracions econòmiques no difereixen gaire:
- El 48% considera que l’economia catalana és dolenta o molt dolenta.
- El 28% l’aprova com a bona o molt bona.
- El 23% la veu regular.
A la pràctica, la radiografia econòmica reflecteix la mateixa divisió i descontentament que la política.
Condicions de vida
Quan es pregunta pels ingressos familiars:
- Un de cada cinc diu que són suficients per viure còmodament.
- Més de la meitat els considera suficients però sense marge.
- El 20% afirma que són insuficients i que costa arribar a final de mes.
- Un 5% confessa que directament no pot viure amb el que ingressa.
Això significa que un quart de la població viu en precarietat o amb greus dificultats, dada que explica bona part del malestar ciutadà.
L’enquesta feta pública diumenge per La Vanguardia no només posa de manifest l’ascens inesperat d’Aliança Catalana, sinó que sobretot evidencia un gran malestar amb la política, els polítics i el funcionament de les institucions Share on X
Loading ...
