El Ministeri d’Igualtat torna a demostrar com es poden gastar milions del contribuent amb una barreja de frivolitat, dogmatisme ideològic i mal gust estètic. La nova campanya, llançada a so de bombo i platerets, es titula “Hay que tener muchos huevos”.
Tot just començar, l’eslògan ja marca el to: pretén ser irreverent, modern i transformador, però acaba instal·lat entre l’obvietat i el ridícul.
La iniciativa cerca redefinir la masculinitat. Segons Igualtat, els homes hem de ser més lliures, més diversos i –és clar– més feministes. Això de “diversos” queda bé perquè està de moda, encara que ningú no expliqui què significa en concret. I això de “feministes” és la cirereta amarga: un terme que cada cop inspira més rebuig, sobretot entre els homes joves, que senten que la ideologia oficial els assenyala com a sospitosos permanents. Fins i tot, moltes dones es pregunten quin sentit té mantenir una guerra cultural constant de la dona contra l’home.
Paco León, predicador de la nova homenia
La campanya és protagonitzada per l’actor Paco León. Als espots apareix dient que “tenir ous” és denunciar a l’amic que envia fotos de noies, vestir-se com a un li vingui de gust o enfrontar-se a comentaris masclistes. En definitiva, que la masculinitat del futur es juga al grup de WhatsApp, a l’armari i al bar de sempre.
El Ministeri ho ven com un acte de “valentia cultural”: resignificar una expressió popular per posar-la al servei del feminisme. Però allò que al final resulta evident és la incapacitat per connectar amb la vida real dels ciutadans. Perquè mentre la gent es preocupa per arribar a final de mes, trobar pis, que el tren no descarrili o que el sistema sanitari atengui la seva mare dependent, Igualtat inverteix milions a redefinir la semàntica dels testicles.
La por a l’esfondrament del feminisme
El mateix Ministeri admet que la campanya respon a dades inquietants: el suport dels homes joves al feminisme va caure del 54% el 2019 al 41% el 2023, i a la igualtat del 70% al 50%. L’“onada reaccionària i negacionista” –diuen– avança en xarxes socials. El cert és que, més enllà d’etiquetes grandiloqüents, el que creix és el cansament davant d’un feminisme oficialista que s’ha tornat sectari, intervencionista i despectiu amb els que no combreguen amb els dogmes.
El resultat d’aquesta campanya és la millor prova de per què la causa perd suports: es parla d’igualtat, però es transmet menyspreu als homes, com si tots fossin violents o sense humanitat. Una pedagogia basada en la humiliació només podia tenir un final: rebuig i desafecció.
Ogilvy, ous a la carta
Per a l’ocasió, el Ministeri ha contractat l’agència Ogilvy, que ha dissenyat la campanya amb un desplegament total a la televisió, la ràdio, la premsa i les xarxes digitals. Per diners no serà: la factura és milionària, encara que ningú no s’atreveix a concretar la xifra. L’agència, naturalment, es felicita per l’“audàcia” i “autenticitat” del missatge. Ja se sap: com més polèmic, més premis publicitaris.
La paradoxa és que, en nom d’“obrir el debat públic sobre la identitat masculina”, l’Estat gasta els diners dels contribuents a imposar des de dalt el que cal pensar i sentir. No és pedagogia: és propaganda.
El contrast amb la realitat
Mentrestant, la vida continua fora dels despatxos ministerials. Els joves no troben habitatge, els salaris s’evaporen amb la inflació, el transport públic acumula avaries, la inseguretat creix als carrers i el tràfic de drogues amenaça barris sencers. Les famílies esperen mesos que arribin les proves mèdiques i anys que es reconegui una dependència.
En aquest escenari, el Govern decideix que el més prioritari és gastar milions en una campanya sobre “ous”. Una campanya que oscil·la entre l’ofensa –perquè parteix de la idea que la masculinitat està podrida i necessita ser reeducada– i l’estupidesa, perquè converteix una grolleria de bar en bandera cultural.
El Ministeri d’Igualtat, en definitiva, es dedica a gratar-se els ous –mai més ben dit– mentre els ciutadans lidien amb problemes molt més urgents.
El resultat: l’efecte contrari
Els seus promotors asseguren que la campanya transcendirà el que és publicitari per convertir-se en una “declaració cultural a favor de les masculinitats igualitàries”. I transcendir, sens dubte, transcendeix. Però l’efecte és l’invers a allò que proclamen. Lluny de generar adhesió, multiplica el rebuig.
Perquè la igualtat real no es construeix a cop d’eslògans ofensius ni de campanyes milionàries que ignoren la vida real. Es construeix amb justícia, oportunitats, seguretat i respecte. I això és justament el que el Ministeri d’Igualtat no ofereix.
Al final, amb iniciatives com aquesta, el feminisme oficial no necessita crítics, es desqualifica tot sol. Manda huevos.
Al final, amb iniciatives com aquesta, el feminisme oficial no necessita crítics, es desqualifica tot sol. Manda huevos Share on X
Loading ...
