La crítica fonamental dels partits euroescèptics ha estat, i segueix sent, que la Unió Europea és un projecte elitista, i que les decisions de Brussel·les són preses a través de processos opacs que van corroint a poc a poc la sobirania nacional, on resideix la legitimitat democràtica.
Tanmateix, hi ha un àmbit en què els resultats de les enquestes són tan marcats que no deixen massa espai a dubtes: els europeus estan massivament a favor d’una defensa comuna.
En l’enquesta de l’euro-baròmetre de la primavera del 2025, el 81% dels europeus es declarava a favor d’una política de defensa i seguretat comuna, mentre que tan sols un 15% s’hi oposava.
Es tracta del percentatge més elevat des del 2004, si bé el resultat sempre s’ha situat per sobre del 70%, fent de la defensa una de les escassíssimes àrees en què els europeus han demanat una major integració de forma consistent. Les progressions han estat notables des del 2011 en països com Suècia i Irlanda (+27 punts percentuals), Finlàndia (+24) i Dinamarca (+17).
Curiosament, el detonant del darrer increment entre els enquestats no es produí immediatament després de la invasió russa d’Ucraïna, sinó amb el retorn de Donald Trump a la Casa Blanca.
En un altre sondeig, dut a terme en els nou principals països europeus, els resultats foren encara més sorprenents: el 70% dels enquestats estimaren que la Unió Europea només pot comptar amb les seves pròpies forces per tal de garantir la seva defensa, i el 60% declarà que la millor solució per assegurar la defensa del seu país consisteix en un exèrcit comú europeu.
Inclús en països tradicionalment reticents a Brussel·les, com Polònia, la idea de les forces armades europees s’imposava com a primera opció (37%) davant les alternatives d’una defensa únicament nacional (24%) o a través de l’OTAN (29%).