Sánchez insisteix a destacar “l’èxit” econòmic espanyol, fixant-se únicament en el creixement del PIB, sense atendre l’evolució de la renda per càpita, els salaris i la productivitat, que són els indicadors que realment reflecteixen la millora de les condicions de vida.
Els seus defensors, sense cap mena de sentit crític, amplifiquen l’elogi, com va fer sense rubor l’assessor de La Vanguardia i excol·laborador de Sánchez, Iván Redondo, en referir-se a “la robusta política econòmica que ha de generar seguretat generacional” (LV, 1 de setembre).
Salvador Illa, seguidor fidel del president espanyol, ha utilitzat anuncis a pàgina sencera seleccionant cinc dades per demostrar que “això funciona”. Tot i això, la realitat s’imposa quan s’analitzen sistemàticament els grans indicadors socioeconòmics.
Un dels més utilitzats en l’àmbit internacional és l’índex de malestar econòmic, que es calcula sumant la taxa d’atur i la inflació anual. El d’Espanya és un dels més alts, com mostra la taula:
| País / Regió | Atur (%) 2025 | Inflació (%) 2025 | Índex de malestar |
| Espanya | 11,0 | 2,4 | 13,4 |
| Unió Europea | 6,0* | 2,4 | 8,4 |
| Alemanya | 6,4 | 2,2 | 8,6 |
| França | 7,5* | 0,9 | 8,4 |
| Itàlia | 6,3 | 1,7 | 8,0 |
| Catalunya | 9,2* | 2,4** | 11,6 |
* Estimacions basades en mitjanes recents d’Eurostat i dades nacionals.
** Inflació aproximada a l’IPC d’Espanya, ja que no hi ha dada oficial mensual desagregada per a Catalunya.
Estem lluny de la mitjana de la UE i d’estats que no passen un moment pròsper com França i Alemanya. No només això, la diferència serveix per explicar també el que va de Sánchez a Meloni; estem a molta distància del nostre veí peninsular.
Catalunya no està per fer volar coloms ja que, en el seu lent i prolongat declivi, presenta també de les pitjors dades europees, només superades clarament per les del conjunt d’Espanya.
Si observem l’evolució podem observar com fins i tot estem unes dècimes pitjor que el 2005, quan tant la UE com França i encara més Itàlia han millorat; també és visible com la crisi iniciada el 2008 i la ràpida i profunda de la Covid van ser molt més intenses a Espanya.
| Any | Espanya | UE‑27 | Alemanya | França | Itàlia |
| 2005 | 13,3 | 11,0 | 9,6 | 10,4 | 10,2 |
| 2008 | 13,1 | 10,4 | 8,0 | 9,2 | 9,0 |
| 2010 | 21,0 | 12,3 | 7,4 | 10,0 | 11,4 |
| 2013 | 27,0 | 12,0 | 6,0 | 10,0 | 12,0 |
| 2015 | 18,0 | 9,6 | 5,0 | 8,0 | 9,0 |
| 2018 | 14,0 | 8,0 | 5,0 | 7,0 | 8,0 |
| 2020 | 18,0 | 9,0 | 6,0 | 8,0 | 9,0 |
| 2022 | 15,0 | 13,0 | 9,0 | 10,0 | 11,0 |
| 2023 | 14,0 | 8,8 | 7,8 | 8,3 | 8,5 |
| 2024 | 13,8 | 8,6 | 8,4 | 8,5 | 8,2 |
| 2025 | 13,4 | 8,4 | 8,6 | 8,4 | 8,0 |
Nota: Els valors estan arrodonits i expressats com a suma de la taxa d’atur (%) i la inflació (%) de cada any. La UE‑27 és la mitjana ponderada dels Estats membres.
El #MalestarEconòmic a Espanya reflecteix més que el PIB: renda, salaris i productivitat importen Share on X
Loading ...
