Fa tot just quaranta anys, el mapa del món semblava dividit entre rics i pobres. Els països d’ingressos baixos —la majoria a l’Àfrica subsahariana i el sud d’Àsia— conformaven un territori extens marcat per la pobresa estructural, la fam i l’estancament econòmic. Aleshores, gairebé un de cada tres països del món pertanyia a aquesta categoria ombrívola. Avui aquesta xifra s’ha reduït a menys d’un de cada vuit.
No ha estat un miracle. Tampoc un accident. Ha estat un canvi silenciós, sostingut per dècades de reformes, obertura comercial, inversions massives i, sí, també errors, crisis i reculades. Però el resultat és indiscutible: el món ha pujat de graó. Tot això i més ens mostra el darrer informe Our World in Data
Quatre esglaons per entendre el món
Des de 1987, el Banc Mundial classifica les economies del planeta en quatre grans grups segons la seva renda nacional bruta per càpita: ingressos baixos, mitjans baixos, mitjans alts i alts ingressos. La frontera entre cada grup canvia cada any, ajustant-se a la inflació global. Però la tendència general és clara: cada vegada hi ha menys països a baix, i més països al mig i a dalt.
El 2003 hi havia 66 països de baixos ingressos. El 2024 són 31. Més de la meitat ha ascendit a categories superiors. Etiòpia, Bangladesh, Vietnam o Ghana són exemples de països que, amb diferents receptes, han deixat enrere el llindar més baix del desenvolupament.
L’ascens dels mitjans
A mesura que els països pobres pujaven un esglaó, el grup dels ingressos mitjans es convertia en el cor econòmic del planeta. Avui, tres de cada quatre persones al món viuen en països que pertanyen a aquest rang mitjà. Allà hi ha la Xina. Hi ha l’Índia. Hi ha el Brasil. També bona part del sud-est asiàtic, l’Amèrica Llatina i el nord d’Àfrica.
Són països que no són pobres, però tampoc són rics. En conjunt generen més del 40 % del PIB global. Però el seu avenç no és fàcil. Molts fa anys que estan estancats. No és casual que es parli de la trampa dels ingressos mitjans: aquest punt intermedi on ja no n’hi ha prou amb mà d’obra barata, però encara no s’ha consolidat una economia d’innovació i valor afegit.
Últimes tendències i desafiaments
- Poques transicions a l’ingrés alt: des del 1990, només 34 països han aconseguit fer aquest salt.
- Estancament post-COVID als més vulnerables, amb creixement lent a països de baixos ingressos.
- Els països mitjans han d’enfortir les seves capacitats tecnològiques, innovadores i estructurals per avançar.
El club dels rics creix… però a poc a poc
A l’altre extrem, el nombre de països d’alts ingressos ha augmentat amb el temps. El 1990 eren menys de 50. Avui ja són prop de 80. Però el camí per arribar-hi és costerut. Des del 1990, només 34 països han aconseguit fer el salt des de nivells mitjans fins als més alts. Molts ho intenten; pocs ho aconsegueixen.
Els que ho van aconseguir -Corea del Sud, Polònia, Irlanda- tenen en comú una aposta forta per l’educació, la tecnologia i la integració amb economies avançades. I també una bona dosi d’estabilitat política i institucions sòlides.
Un advertiment després de la pandèmia
Però no tot són bones notícies. El Banc Mundial ha encès recentment un senyal d’alarma: des del 2020, prop de la meitat dels països més pobres del planeta estan estancats. El creixement econòmic no supera el 3,5 % anual, molt per sota del ritme necessari per reduir la pobresa estructural.
“El progrés s’ha frenat i en alguns casos s’ha revertit”, advertia fa pocs mesos un informe de l’organisme. El cop de la COVID‑19, l’augment del deute extern, el canvi climàtic i la inestabilitat política passen factura als més vulnerables.
Tendències clau
| Categoria | 1987‑2003 | 2003‑2019 | 2019‑2024 |
| Baixos ingressos | 30% → reducció a 15% | De 66 a 31 països | Caiguda a 12%; lent creixement post‑COVID |
| Mitjà-baixos | Creixement gràcies a la Xina/Índia | Gran part de la població mundial | 108 països; presència massiva |
| Mitjà-alts | Moltes transicions pujant | Població i PIB creixents | Trampa de l’ingrés mitjà evident |
| Alts ingressos | <50 països | Augment continu | 40% de països; sòlid creixement |
Font Our World in Data
Una història global de desigual ascens
Mirar l’evolució dels ingressos per països no és només un exercici estadístic. En el fons, és el retrat d’una història col·lectiva: la del progrés humà. En només tres dècades, centenars de milions de persones han sortit de la pobresa extrema. Més nens van a escola. Més famílies tenen accés a aigua potable, electricitat i atenció sanitària bàsica.
El mapa ja no està dividit entre pobres i rics. Ara hi ha molts grisos entremig. I si bé el món encara és lluny de l’equitat, el canvi és innegable.
La gran pregunta que queda és: seran capaços els països d’ingressos mitjans de fer el pas següent? Podran evitar el parany de l’estancament i sumar-se al club dels desenvolupats? La resposta, com sempre, dependrà de les decisions que es prenguin avui.
I en relació amb els països de baixos ingressos, que els rics del club no oblidin que el millor mur per frenar la immigració és el desenvolupament, el dret a viure al mateix país.
Des del 1987, el Banc Mundial classifica les economies del planeta en quatre grans grups segons la seva renda nacional bruta per càpita: ingressos baixos, mitjans baixos, mitjans alts i alts ingressos Share on X
