Governar és més que fer anuncis: les prioritats reals dels catalans

El mandat de Salvador Illa al capdavant de la Generalitat es caracteritza per tres constants:

A) Promeses de futur, amb programes i anuncis de projectes que no s’arriben a concretar, i tot això sense ni tan sols aprovar el pressupost, eina bàsica de govern.

B) Publicitat a tot gas, amb presència constant als mitjans, pagada amb diners públics.

C) Incompliments o, en el millor dels casos, realitzacions que no s’assemblen gens al que es va prometre. El cas més evident és el traspàs de Rodalies: de ser una “transferència completa” a la Generalitat ha acabat convertint-se en una empresa conjunta on RENFE té la majoria.

No és d’estranyar, doncs, que el CIS –malgrat la seva habitual afinitat amb el govern socialista– mostri uns resultats a Catalunya que no són favorables per a Illa. I això, malgrat tenir el suport explícit dels principals mitjans de comunicació i de l’establishment català.

L’anàlisi del CIS de març de 2025, sota l’informe “Tendencias y demandas municipales y autonómicas”, mostra una ciutadania que reclama respostes socials reals, observa amb escepticisme la gestió autonòmica i viu una creixent fragmentació ideològica i desencant polític.

Aquest baròmetre, basat en més de 2.000 entrevistes, ofereix una imatge precisa d’una societat cansada de retòrica. Les prioritats són clares:

• Accés a l’habitatge (16,9 %)
• Millora del transport públic (10,2 %)
• Seguretat ciutadana (8,9 %)
• Sanitat pública (6,8 %)
• Gestió de la immigració (6,3 %)

Tot i que un 48,5 % creu que la situació a Catalunya és “bona”, un 39,2 % la considera “dolenta” o “molt dolenta”. I només un 32,1 % creu que les coses han millorat des de les darreres eleccions, davant d’un 41,8 % que pensa que han empitjorat. La dada més dura: un 55,9 % valora negativament la gestió del Govern.

No guanya el millor, sinó el menys dolent.

Més de la meitat dels catalans (51,3 %) desitgen un canvi de president. I, així i tot, Salvador Illa lidera les preferències amb un molt modest 25,9 %, simplement perquè cap altre candidat arriba al 10 %. No guanya el millor, sinó el menys dolent. Així estem.

Més enllà de les enquestes: mesures concretes, viables, útils, aplicables ja.

Hi ha qüestions vitals de les quals ni es parla, com ara la fiscalitat:

A Espanya ja és alta, però a Catalunya ho és encara més. El que ens cal és claredat i concreció en una rectificació fiscal que és prioritària i urgent:

• Deflactar l’IRPF, tant en el tram autonòmic com l’estatal, per evitar que la inflació castigui el contribuent any rere any.
• Reduir l’IVA dels béns essencials, i elevar-lo fins al 25 % en béns de luxe (competència estatal, però exigible).
• Eliminar o reduir dràsticament l’Impost sobre el Patrimoni, que a Catalunya és especialment elevat. Pagar pels estalvis és una injustícia fiscal.
• Bonificació del tram autonòmic de l’IRPF per als joves, durant els primers anys d’emancipació.
• Reducció significativa de l’impost sobre l’adquisició d’habitatges. No es pot parlar de crisi habitacional i mantenir tributs tan elevats.
• Menys càrrega per contractar persones amb sous baixos, per combatre l’economia submergida i fomentar el treball formal.
• Ajuda universal per fill, proporcional al nombre i amb una aportació extraordinària durant els sis primers mesos de vida.

La majoria d’aquestes mesures són competència directa del govern català. No cal esperar anys ni fer grans reformes. Són propostes de sentit comú, immediates i amb efectes clars.

Aquest és el tipus de política que necessita Catalunya. No promeses buides. No anuncis de pàgina sencera als diaris. No espectacle comunicatiu. Si no política real.

 Loading ...