El gràfic adjunt és ben explícit i assenyala l’evolució de l’estructura de rendes a Espanya de l’any 2000 al 2024, calculat en euros comptants. Com es pot observar, creix notablement el pes de les pensions ni més ni menys que quatre punts i en termes percentuals ni més ni menys que un 23% en relació amb la base de l’any 2000.
És una bona notícia per als jubilats, però certament deixa mal parada la dinàmica econòmica, més quan alhora les rendes del treball cauen en el mateix nombre de punts i un descens relatiu del 6,55%. Les rendes per lloguer no semblen créixer (en termes relatius; és a dir, augmenten d’acord amb la mitjana del conjunt) mentre decau un punt i un 7,7% les “altres rendes” i un altre punt més el capital immobiliari, cosa que en termes relatius significa un 25%, sent el tipus de renda que més es redueix. Els guanys patrimonials, per part seva, es mantenen inamovibles el 3%.
No és una dada menor que el conjunt de totes les rendes que no són fruit del treball resulten pràcticament equivalents (22%) a les pensions (21%).
Defineix tot això una bona base econòmica? La resposta és que no i assenyala distorsions importants en el camp laboral i un creixement de la renda resultant que depenen en gran manera del deute i el dèficit públic, atès que les pensions es paguen a base de transferències i crèdits de l’Estat que s’han d’endeutar per poder abordar les seves obligacions.
Els resultats encara són més vistosos si es considera que en aquest període van arribar a Espanya 1,5 milions d’habitants, 250.000 dels quals eren irregulars. Per tant, la força de treball va registrar un impuls extraordinari, històric i malgrat això el pes dels salaris en el conjunt de la formació de la renda va disminuir quatre punts percentuals, donant un signe clar de la vinculació de la immigració a la baixa productivitat i, com a conseqüència, els baixos salaris. Es creix en força de treball, però no en renda per càpita.
El factor clau en tot això és la productivitat: El 2024, la productivitat espanyola representava el 64,6% de la d’Alemanya, el 67% de la de França i el 88,6% de la d’Itàlia, cosa que mostra que, encara que hi ha hagut millores, persisteix una bretxa significativa respecte dels principals països europeus.
La productivitat espanyola entre el 2020 i el 2024 ha mostrat una evolució positiva, encara que moderada i amb diferències segons l’indicador utilitzat:
Productivitat per hora treballada: El 2024, va créixer un 1,3% respecte a l’any anterior, acumulant un guany del 2,5% davant els nivells previs a la pandèmia (2019). El creixement va ser especialment intens el primer semestre del 2024, encara que es va desaccelerar lleugerament el darrer trimestre.
Productivitat per persona ocupada: L’avenç va ser de l’1% el 2024.
Productivitat total dels factors (PTF): Va créixer un 1,8% interanual el quart trimestre del 2024, encara que aquesta dada és inferior al trimestre anterior, mantenint una tendència positiva al llarg de l’any. El creixement de la PTF va ser especialment fort en activitats financeres i el sector primari, més moderat en serveis i manufactures, i negatiu en energia i construcció.
L’augment de la productivitat s’ha recolzat en la millora de l’eficiència productiva, la digitalització, el creixement de l’ocupació (especialment d’immigrants i treballadors amb més nivell educatiu) i una lleugera millora en inversió en R+D i capital humà. Tot i això, la indústria continua estancada i l’agricultura no ha recuperat nivells previs a la pandèmia.
En resum, la productivitat a Espanya entre el 2020 i el 2024 ha millorat, però el ritme continua sent insuficient per tancar la bretxa amb les economies més avançades d’Europa, i persisteixen reptes estructurals en sectors clau.
Les pensions ja igualen totes les rendes no laborals. Qui sosté això? #DèficitPúblic #Economia #Espanya Share on X
Loading ...
