Durant anys, l’èxit turístic d’una regió ha estat mesurat principalment pel nombre de visitants rebuts, però aquesta mètrica, si no es complementa amb altres de més rellevants, pot resultar profundament enganyosa.
El que realment importa, des del punt de vista econòmic, social i mediambiental, no és quants turistes arriben, sinó quant aporten (rendibilitat turística), especialment quan es consideren els costos que generen per als recursos públics i la qualitat de vida dels ciutadans.
| Territori | Despesa milions d’euros fins al maig 2025 | Milions de persones fins a maig 2025 | Euros per visitant |
| Madrid | 1783 | 0.88 | 2026.1 |
| Canàries | 1519 | 1.08 | 1406.5 |
| Andalusia | 1902 | 1.45 | 1311.7 |
| Catalunya | 2297 | 1.93 | 1190.2 |
| Resta comunitats | 1027 | 0.87 | 1180.5 |
| Balears | 2335 | 1.99 | 1173.4 |
| Comunitat Valenciana | 1391 | 1.19 | 1168.9 |
Les dades de despesa turística acumulades fins al maig del 2025, ajustades al cost de vida de cada comunitat autònoma, revelen un panorama revelador: Catalunya, tradicionalment considerada una potència turística, cau a l’últim lloc en retorn econòmic per visitant una vegada descomptada la inflació. En canvi, regions com Madrid o Canàries aconsegueixen una relació molt més favorable entre despesa i pressió social.
| Territori | Euros per visitant | Índex cost de vida (Espanya=100) | Despesa ajustada |
| Madrid | 2026.1 | 109 | 18.6 |
| Canàries | 1406.5 | 92 | 15.3 |
| Andalusia | 1311.7 | 100 | 13.1 |
| Resta comunitats | 1180.5 | 100 | 11.8 |
| Com. Valenciana | 1168.9 | 105 | 11.1 |
| Balears | 1173.4 | 112 | 10.5 |
| Catalunya | 1190.2 | 114 | 10.4 |
Això no és un matís tècnic, sinó un canvi de paradigma. Els milions de visitants poden deixar beneficis aparents, però si la despesa és baixa i el seu impacte en infraestructures, serveis i habitatge és alt, el resultat net pot ser negatiu per als ciutadans.
El cas de Catalunya és paradigmàtic: atrau masses de turistes, però obté el menor rendiment per visitant ajustat al cost de vida. Mentrestant, pateix fenòmens com la gentrificació, la turismofòbia o el col·lapse dels serveis públics en temporada alta. Barcelona és l’epicentre d’aquesta paradoxa: molt turisme, poc valor.
Davant d’això, Madrid, amb una despesa ajustada de 18,6 euros per visitant (davant els 10,4 de Catalunya), ofereix un model més sostenible: cultura, negocis, gastronomia i serveis d’alt nivell que atrauen visitants amb capacitat de despesa. Canàries i Andalusia també mostren un millor equilibri entre el nombre de visitants i la rendibilitat real.
Les dades són clares: Espanya ha de reorientar la seva política turística del volum al valor. Incentivar el turisme de qualitat, desincentivar el low-cost i vincular inversió pública a indicadors més precisos que simplement “nombre de turistes”. En el cas de Catalunya, comptar bé i revertir la situació actual és una urgència: menys turistes, més despesa per part seva, menys costos que paguem tots. Aquesta és la nova política per implantar
Perquè el turisme, si no és intel·ligent, acaba sent una càrrega més que una benedicció. I perquè de vegades, com demostra Catalunya, atraure molt no vol dir guanyar més.
De què serveix atraure milions de turistes si col·lapsen els serveis públics i no deixen diners? #TurismeSostenible #DespesaTurística Share on X
Loading ...
