Desenganyeu-vos. Pedro Sánchez no és un president del Govern a l’ús. No lidera una democràcia parlamentària basada en l’alternança, sinó que representa la versió europea més propera a certs règims llatinoamericans, aquells que creuen que només “uns”, “ells”, estan destinats a governar el país per sempre.
El mur de Sánchez
Els principis els va fixar Sánchez des del principi. En el discurs d’investidura va proclamar la construcció d’un mur que separava els seus dels altres. Un mur no és una figura retòrica: és l’antítesi del sistema parlamentari. Cap president europeu no s’ha atrevit a tant. Si Giorgia Meloni hagués dit una cosa semblant, la Comissió Europea l’hauria estigmatitzat sense contemplacions.
Aquest govern és també l’únic que s’atreveix a afirmar que presentar el Pressupost al Parlament és una «pèrdua de temps», perquè no tenen clar que s’aprovarà. Així, vulneren una vegada i una altra l’obligació constitucional de sotmetre els comptes a informació i debat. Espanya es governa sense pressupostos … i no passa res. Tot i això, hi ha balls de milers de milions per a Defensa i uns quants més per a cooperació exterior.
Sense pressupostos, un Parlament no té sentit. Però Sánchez ja va advertir que pensava governar sense aquesta institució… i no va passar res.
Demolició de la democràcia parlamentària
No és que la democràcia parlamentària estigui en risc: és desmuntada pedra a pedra.
Només l’Executiu té drets. La presidenta Francina Armengol ha tingut un paper menyspreable en tot aquest procés.
Sánchez, a més, compta amb un Tribunal Constitucional convertit en garantia política del Govern. Com el BCE durant la crisi econòmica, el TC farà el que convingui. Ja ho ha fet amb l’amnistia, deixant establert un principi perillós: Es pot legislar sobre tot allò que la Constitució no prohibeixi expressament.
Aquesta interpretació trenca la línia de defensa fonamental dels drets dels ciutadans. El Govern i el Congrés estan delimitats pel que la Constitució els permet fer, no pel que no els prohibeix. I aquesta és una diferència essencial.
El PSOE com a partit de l’Estat
És clar: Sánchez no se n’anirà mai. Convertirà el PSOE en el Partit Socialista Obrer d’Estat, a l’estil del PRI a Mèxic. Aquest és el model cap al qual avancem. I ara amb urgència, per frenar la reacció en cadena del cas Koldo-Ábalos-Cerdán, i tot el que penja, que no és poca cosa.
La peça clau: la reforma judicial
En aquesta deriva, una peça clau està en tràmit parlamentari: la llei orgànica que reforma l’accés a les carreres judicial i fiscal.
Principals novetats del projecte:
- Nou sistema d’oposició: S’hi afegeixen proves pràctiques que permeten més flexibilitat en la qualificació.
- Centre públic de preparació: El Centre d’Estudis Jurídics (CEJ) es converteix en una xarxa pública descentralitzada de preparació, amb centres a totes les províncies i un registre públic de preparadors. El Govern central passa a controlar la formació de jutges i fiscals.
- Reforma del “quart torn”: Es reforça aquesta via d’accés (25% de les places) com un colador polític, convocatòries anuals i simultànies al torn lliure.
- Regularització de jutges i fiscals substituts: S’estabilitzaran 1.300 substituts mitjançant un concurs oposició extraordinari.
- Altres mesures:
- Ascens automàtic de jutge a magistrat al cap de cinc anys.
- Igualtat promocional per a jutges mercantils i de violència de gènere.
- Ampliació de la Comissió d’Ètica Judicial, incloent-hi experts externs elegits per les Corts.
Canvis fonamentals a la Fiscalia:
- Tot i que se’n manté l’estructura jeràrquica, el Fiscal General de l’Estat —nomenat pel Govern— assumirà la instrucció judicial.
- La Fiscalia passarà a controlar la policia judicial, com l’UCO.
Algú s’imagina els escàndols actuals de corrupció del PSOE investigats per aquest Fiscal General de l’Estat… processat pel Tribunal Suprem?
Les crítiques més contundents
La reforma ha provocat una reacció sense precedents a la judicatura, incloent-hi una vaga el primer dia de la qual es va complir l’1 de juliol.
Els principals punts de crítica són:
- Politització de l’accés judicial:
El Govern busca una “justícia dòcil”, facilitant la influència política en la selecció i la composició del poder judicial. - Devaluació de la formació:
S’eliminen proves orals i memorístiques, substituïdes per avaluacions pràctiques, més subjectives i menys exigents. - “Quart torn” com a colador polític:
S’obre la porta a candidats afins al poder, amb menys exigències competitives. - Desigualtat d’accés:
El procés extraordinari per a substituts i la valoració de mèrits afavoreix uns perfils en detriment del mèrit i la capacitat. - Politització de la instrucció penal:
Els fiscals assumiran el paper instructor, subordinats jeràrquicament al Fiscal General… i aquest, al Govern.
Aquesta reforma és la peça que falta a Sánchez per blindar la seva permanència a la Moncloa i convertir el PSOE en el partit únic de l’Estat.
Jutges “a la carta”, fiscals instruint, i el Constitucional com a aliat. Això no és una reforma, és una demolició. #DemocraciaEnPeligro #Sánchez Share on X
Loading ...
