Després del demolidor impacte de l’informe de la Unitat Central Operativa (UCO) sobre Santos Cerdán, tots els esforços –com ja va començar a insinuar Pedro Sánchez– van encaminats a presentar la corrupció com una qüestió puntual, limitada a una persona concreta. Però els fets apunten en una altra direcció: al PSOE de Sánchez s’ha consolidat durant una dècada un sistema de fer política la finalitat principal del qual és assolir el poder i no deixar-lo anar mai.
En aquest engranatge, els diners són essencials com a base operativa, però no són l’únic mecanisme. El cas de Leire Díez ha tret a la llum un nou nivell de corrupció: l’ús d’informació confidencial i pressions contra funcionaris clau. I les sospites sobre la manipulació de les primàries del PSOE el 2014, que suposadament van donar la victòria a Sánchez, revelen pràctiques dissenyades per eliminar els adversaris interns o externs mitjançant destitucions, xantatges o campanyes encobertes.
Corrupció en licitacions: el sistema econòmic del poder
La corrupció en licitacions públiques —un clàssic— ha assolit nivells extrems sota els governs de Sánchez La pràctica va començar a Navarra, amb Santos Cerdán i Koldo García, i des d’allà s’ha estès allà on el PSOE ha tingut poder. Aquest fet compromet la credibilitat del partit a moltes regions i també d’aquells que l’han fet costat institucionalment.
A l’actual govern, les aliances parlamentàries no se sostenen per afinitat ideològica, sinó per beneficis: càrrecs personals, amnisties, transferències forçades, protagonisme mediàtic. A canvi, el govern obté continuïtat i llibertat de maniobra.
És evident que les licitacions fraudulentes tenien com a finalitat el finançament del partit. Atesa la magnitud dels contractes (alguns superen àmpliament els 100 milions d’euros), les comissions percebudes pels intermediaris se situen entre 5 i 6 milions, i la majoria d’aquests fons —segons les investigacions— haurien estat dirigits al PSOE. Una part menor (entre el 10 i el 12%) era apropiada pels intermediaris per a ús personal.
La destitució fulminant de José Luis Ábalos, ara se sap, no va ser deguda a un acte regenerador del govern, sinó que Ábalos va començar a quedar-se amb la totalitat de les comissions. El sistema corrupte es va defensar a si mateix, eliminant qui el desestabilitzava des de dins.
Avui dia, el sistema funciona de manera més sofisticada: ja no cal manipular directament les condicions de les licitacions. Només cal que hi participin empreses que coneixen les regles del joc. Guanya qui presenta la millor oferta… però dins aquest circuit controlat. La distorsió des de fora és gairebé invisible. Qui no accepta les regles del sistema sap que queda fora de tota possibilitat de contractar amb l’administració.
Aquest esquema de finançament il·legal és difícil de demostrar sense un testimoni des de dins: aquests ingressos no figuren a la comptabilitat oficial.
Expansió institucional: del cas Navarra al control estatal
El que va començar amb Cerdán i Koldo a Navarra es va convertir en un sistema nacional quan Sánchez va aconseguir el poder. Va nomenar Ábalos ministre de Foment, amb competències sobre l’obra pública. El sistema es va professionalitzar.
Paral·lelament, un altre engranatge operava a l’ombra: el control d’informació i la recol·lecció de “draps bruts” per al benefici polític del partit. En aquest àmbit, la figura de Leire Díez no és el d’una socialista marginal, sinó una col·laboradora a sou de l’històric Gaspar Zarrías, un dels noms més foscos del socialisme andalús.
Amb el control del poder, aquest sistema es va expandir a les institucions clau de l’Estat. El Fiscal General, Álvaro García Ortiz, va ser acusat de filtrar informació confidencial sobre una causa que afectava Isabel Díaz Ayuso. I el Tribunal Constitucional va anul·lar parcialment les condemnes del cas ERO, fet que va permetre que José Antonio Griñán evités la presó, la qual cosa il·lustra el grau de captura institucional.
La Guàrdia Civil, especialment l’UCO, ha estat una excepció a aquest control. I ara, Sánchez paga les conseqüències d’aquesta independència. Un altre gran obstacle han estat els jutges: per això el ministre de Justícia, Félix Bolaños, ha introduït al Parlament una llei per reformar l’accés a la carrera judicial, saltant-se informes i controls.
Sistema de relacions: nodes, enllaços i fluxos
La corrupció que afecta el PSOE i el govern de Pedro Sánchez es configura com una xarxa de persones, estructures i operacions. A continuació, se sintetitza la seva arquitectura:
Nodes principals
| Node | Descripció |
| Pedro Sánchez | President del Govern i líder del PSOE. Centre de la xarxa. |
| Santos Cerdán | Exsecretari d’Organització. Implicat en corrupció i tripijoc electoral. |
| Begoña Gómez | Esposa de Sánchez. Acusada de trànsit d’influències. |
| José Luis Ábalos | Exministre. Implicat en múltiples trames. |
| Koldo García | Intermediari en contractes irregulars. |
| V. Aldama | Empresari, enllaç en el cas Globalia. |
| PSOE | Partit polític afectat per múltiples escàndols. |
| Globalia | Empresa vinculada al rescat d’Air Europa. |
| UCO | Unitat de recerca de la Guàrdia Civil. |
Línies d’enllaç
| Connexió | Natura |
| Sánchez – Cerdán | Aliança política. Cerdán va donar suport a Sánchez el 2014. |
| Sánchez – Gómez | Relació familiar. Gómez implicada en decisions de govern. |
| Sánchez – Ábalos | Relació política. Ábalos, exministre de Foment. |
| Cerdán – García | Col·laboració en tripijocs de contractes i eleccions internes. |
| Gómez – Globalia | Pagaments al centre que dirigia Gómez. |
| Gómez – Aldama | Intermediació en contractes amb Globalia. |
| Ábalos – García | Trama de màscares i altres contractes irregulars. |
| UCO – Cerdán/García | Investigació activa amb enregistraments i proves. |
Vectors d’influència i flux
- Flux de diners:
- D’empreses com Globalia o Innova Next cap a figures polítiques mitjançant contractes arreglats o pagaments irregulars.
- Exemple: Globalia va pagar 40.000 € anuals al centre universitari de Begoña Gómez.
- Flux d’influència:
- De polítics com Cerdán i Gómez cap a decisions governamentals, incloent-hi el rescat d’Air Europa o adjudicacions públiques.
- Flux polític:
- Intern al PSOE. Cerdán va manipular primàries el 2014 a favor de Sánchez, segons l’UCO.
Conclusió
El que revela l’informe de l’UCO sobre Santos Cerdán i les múltiples investigacions obertes no és un cúmul de casos aïllats, sinó l’evidència d’un sistema. Un entramat de relacions polítiques, financeres i legals orientat al control total del poder, a la conservació, i a l’eliminació de qualsevol obstacle, sigui polític, judicial o institucional.
La pregunta ja no és si hi ha corrupció, sinó fins on arriba, qui la permet i com s’articula la impunitat. L’estabilitat del PSOE i del Govern de Sánchez ara penja del fil d’unes investigacions que podrien canviar per sempre la percepció pública de la política espanyola.
La pregunta ja no és si hi ha corrupció, sinó fins on arriba, qui la permet i com s'articula la impunitat Share on X
Loading ...
