No ens enganyem, la “prova del cotó” de tot govern és la que inquireix per si les nostres condicions de vida són millors o no que just abans que comencés la seva tasca. I aquest és l’examen a què hem sotmès els governs Sánchez.
Serveis públics: Sanitat, Educació, Dependència, Transport i Administració pública
Sanitat
Sanitat (Salut pública): Les dades indiquen un deteriorament a les llistes d’espera sanitàries. A finals del 2017 hi havia uns 592.000 pacients esperant una operació no urgent, amb un temps mitjà d’espera de 106 dies. El juny de 2024 es va arribar a 848.340 pacients esperant cirurgia. Això reflecteix més retards per accedir a intervencions mèdiques el 2025 respecte al 2017.
En atenció primària i especialitzada també es registren esperes perllongades, i un 17,4% de pacients fa més de sis mesos que esperen cirurgia (dada 2023), senyal de saturació. La inversió sanitària per càpita va créixer aquests anys, però la demanda (envelliment poblacional, COVID i immigració) ha superat l’oferta, i ha generat queixes per falta de personal i sobrecàrrega a urgències.
En resum, la Sanitat pública el 2025 està en un pitjor estat.
Educació
Educació (Resultats PISA): Els resultats educatius internacionals PISA s’han mantingut estancats o lleugerament a la baixa. El 2015 Espanya va obtenir 493 punts en ciències (igualant la mitjana OCDE), però a PISA 2018 ja hi va haver un descens. Per al 2022, després de l’impacte de la pandèmia, Espanya va marcar 473 punts en matemàtiques, 474 en lectura i 485 en ciències, xifres lleugerament inferiors l’any 2018. Espanya segueix per sota de la mitjana de l’OCDE en lectura i matemàtiques. En comparació internacional, Espanya es manté amb rendiments mitjans-baixos:
En definitiva, no s’observen millores significatives al nivell educatiu dels alumnes entre 2017 i 2025, segons PISA.
Dependència
Sistema de dependència: El 2017 l’anomenat “llimb de la dependència” (persones amb dret reconegut a ajuda, però sense rebre prestació) era molt elevat, superant les 300.000 persones en llista d’espera. Segons informes recents, gràcies a un Pla de Xoc 2021-2023 i a l’augment de finançament públic, aquest nombre es va reduir dràsticament: de 385.000 dependents en espera el 2015 es va baixar a 135.400 el 2023-2024. És a dir, s’ha agilitzat l’accés a les prestacions de dependència en comparació del 2017.
A més, el finançament estatal de la dependència va augmentar un 251% entre 2020 i 2024, permetent incorporar més beneficiaris. Tot i això, encara queden mancances: gairebé 300.000 persones segueixen esperant valoració o prestació a mitjans del 2023, i es denuncia que desenes de milers de dependents moren cada any sense rebre ajuda.
Tot i això, la situació global del sistema d’atenció a la dependència ha millorat lleugerament respecte a 2017.
Transport
Transports públics i ferrocarrils: El 2025 Espanya presumeix d’èxits en infraestructures de transport. S’ha consolidat com “el segon país del món amb més quilòmetres d’alta velocitat ferroviària” (AVE), superant Alemanya i Itàlia juntes en extensió. Des del 2017 es van culminar noves línies (per exemple, AVE a Granada el 2019, a Burgos el 2022, a Galícia el 2021).
El 2023-2024 el Govern va implementar descomptes i gratuïtat en abonaments de rodalia i mitjana distància, augmentant l’ús del transport públic un 13%. No obstant això, persisteixen i augmenten les deficiències en alguns serveis: a la xarxa de Rodalies (suburbans) de grans ciutats (Madrid, Barcelona) hi ha queixes per avaries i manca d’inversions en manteniment. Un exemple de mala gestió va ser el “cas dels trens que no cabien als túnels” a Cantàbria/Astúries (2021-2023), reflex de problemes de planificació.
La degradació del servei i la freqüència d’avaries s’han estès als trens de llarg recorregut i sobretot a l’AVE.
Administració pública
Administració pública (atenció al ciutadà): El 2017 els tràmits presencials amb l’administració ja eren molestos, Avui el 2025 han empitjorat, gairebé tots els tràmits requereixen cita prèvia (DNI, passaport, consultes a Seguretat Social, etc.), cosa que ha provocat col·lapses periòdics en l’obtenció de cites.
Per exemple, el 2018 CCOO denunciava manca de personal en expedició del DNI, amb oficines sense cites disponibles durant tot un mes a ciutats com Barcelona. Després de 2020, aquesta situació es va agreujar: molts ciutadans van reportar dificultats per aconseguir cita en línia, arribant a trigar setmanes o mesos per a tràmits bàsics.
Tot i que l’administració general de l’Estat i les autonòmiques han millorat les seves plataformes digitals, l’atenció personalitzada se n’ha ressentit, especialment per a col·lectius menys digitals. La burocràcia continua sent feixuga (Espanya sol ocupar llocs intermedis en indicadors d’eficiència governamental de l’OCDE).
En conclusió, no s’aprecia una millora clara en l’atenció administrativa al ciutadà entre el 2017 i el 2025; més aviat una transformació digital a mitges, amb serveis electrònics útils però saturació en l’atenció presencial. Es paguen més impostos, però molts ciutadans perceben que “fer una paperassa” continua sent exasperant, encara que ara la cua sigui virtual esperant una cita.
Seguretat ciutadana: delictes i població reclusa
Delictes
Homicidis
Espanya continua sent un país relativament segur en el context europeu, amb taxes de criminalitat baixes o moderades. La taxa d’homicidis s’ha mantingut molt baixa: el 2017 hi va haver 307 homicidis consumats (0,66% hab.), xifra que va augmentar lleugerament a 331 homicidis el 2023 (0,69%). Aquest repunt és mínim i Espanya continua registrant una de les taxes d’homicidi una mica més baixes d’Europa (el 2023, 0,7% davant de 0,9% UE).
Robatoris violents
En robatoris amb violència i intimidació, les estadístiques nacionals mostren una tendència relativament estable: es comptabilitzaven al voltant de 60.000-70.000 robatoris violents a l’any, tant el 2017 com els anys recents. Hi va haver descensos conjunturals el 2020 pels confinaments, seguits de repunts; però comparant 2017-2019 amb 2022-2023, els nivells són semblants (uns 65.000 robatoris violents anuals estimats). La taxa de criminalitat global (delictes per mil habitants) el 2022 va ser 48,8%, una mica més gran que el 2017 (quan rondava 45%), a causa sobretot de l’augment de ciberdelictes.
Agressions sexuals
La dada més preocupant està en els delictes sexuals, que han augmentat notablement. Les agressions sexuals amb penetració (violacions) denunciades gairebé es van duplicar: el 2017 es van denunciar al voltant de 1.400 violacions; el 2022 es van denunciar 2.870 violacions (8 al dia), la qual cosa suposa un 53% més que el 2019 i un 34% més que el 2021. Això reflecteix un problema social greu.
A més, la definició legal va canviar el 2022 (amb la llei del “només sí és sí” es van unificar abús i agressió), la qual cosa pot haver influït en les xifres. En tot cas, Espanya presenta el 2025 taxes altes d’agressions sexuals denunciades en comparació al passat, cosa que genera alarma pública.
Altres delictes violents (lesions, baralles, intents d’homicidi) també van repuntar després de la pandèmia (Interior va reportar 44% en temptatives d’homicidi vs. 2019), encara que en nivells absoluts Espanya segueix relativament segura.
Població reclusa
El nombre de presos a Espanya ha disminuït lleugerament del 2017 al 2025. El 2017 hi havia 58.800 reclusos en total, equivalent a 126 presos per cada 100.000 habitants. El 2022-2023, la xifra va baixar a uns 55.000 reclusos (116% per hab.), continuant la tendència descendent iniciada després del 2010. Espanya ha passat de taxes d’empresonament altes (158% el 2010) a més moderades el 2023, acostant-se a la mitjana d’Europa. Aquest descens és degut a la disminució de delictes durant la llarga crisi econòmica anterior i a mesures de reinserció; a més, les reformes penals (per exemple, revisió de condemnes per la llei esmentada) han reduït la població penitenciària marginalment.
Conclusió en seguretat: el 2025 no hi ha un increment global de la criminalitat violenta davant del 2017. Els homicidis es mantenen baixos i els robatoris violents estables, encara que les violacions van augmentar significativament. La sensació de seguretat ciutadana continua sent bona, amb Espanya entre els països més segurs de la UE en homicidis, però amb desafiaments en violència sexual i noves amenaces (ciberdelictes en auge, etc.). La capacitat del sistema penal sembla suficient atès que hi ha menys presos que fa una dècada, cosa que indica o bé menys delinqüència o alternatives a la presó.
Es paguen més impostos, però molts ciutadans perceben que “fer una paperassa” continua sent exasperant, encara que ara la cua sigui virtual esperant una cita Share on X
