La notícia pot resultar anecdòtica, però demostra un canvi radical de rumb que es comença a dibuixar a Brussel·les des de fa uns mesos.
El titular en qüestió és que, segons fonts internes consultades per Politico.eu, el mateix partit de la presidenta de la Comissió Europea Ursula von der Leyen, el Partit Popular Europeu, demanà que tota menció al Pacte Verd Europeu fos esborrada d’un informe parlamentari sobre la resiliència dels recursos hídrics.
Recordem que el Pacte Verd Europeu havia de ser el principal llegat de Von der Leyen quan entomà les regnes de la Comissió en iniciar el seu primer mandat, a finals del 2019. En aquell distant passat, es pensava que la prioritat número u d’Europa havia de ser liderar la transició energètica a escala mundial i aconseguir una “sostenibilitat competitiva”.
Però des de llavors, bona part de les mesures s’han demostrat socialment i políticament contraproduents, danyant desmesuradament les classes amb menor poder adquisitiu i encoratjant les opcions electorals contràries als partits en el poder.
Ja el 2023, nombroses veus, incloent-hi moltes provinents del mateix cercle interior de les elits europees com el president francès Emmanuel Macron, exigiren “flexibilitzar” o “posar en pausa” el Pacte Verd davant l’evidència que el marc regulador extremadament rígid estava dificultant encara més la ja decaient competitivitat de les empreses europees.
Però a mesura que han seguit acumulant els ensurts electorals, i sabedors que són els següents que corren el risc de patir un daltabaix a les urnes, els membres del Partit Popular Europeu van ara molt més lluny.
Els eurodiputats que esborraren de l’informe sobre l’aigua les referències a la que pretenia ser la pedra angular de Von der Leyen indicaren que el Pacte Verd havia tingut efectes nefastos pels agricultors europeus, un sector molt minoritari però alhora d’una immensa importància.
El to de l’informe en qüestió canvià radicalment des de la seva versió original a la definitiva, substituint els objectius clau de “mitigar el canvi climàtic”, “aturar la pèrdua de biodiversitat” i “limitar l’ús dels recursos” pels de garantir la “competitivitat”, “regularitat” i “sobirania”. L’únic terme en comú entre les dues versions és el més vague i interpretable de tots, “resiliència”.
El canvi general de la “sostenibilitat” per la “seguretat” és molt revelador de les noves prioritats dels electors europeus, o almenys de com les perceben els seus polítics, i la Comissió Europea, a pesar de fortes resistències internes provinents del seu aparell funcionarial, sembla obligada a corregir el rumb.
Ja a finals de gener aparegueren indicis clars d’un canvi de tendència, quan un esborrany de la Comissió filtrat assenyalava com a prioritat desregular massivament el Pacte Verd Europeu.
Des de llavors, a més, ha calat la idea que cal incrementar massivament els pressupostos de defensa, i aquesta inversió (malgrat que pretén finançar-se essencialment mitjançant endeutament) està clarament en contradicció amb els plans de despeses massives vinculades a la descarbonització de l’economia.
Ja a finals de gener aparegueren indicis clars d'un canvi de tendència, quan un esborrany de la Comissió filtrat assenyalava com a prioritat desregular massivament el Pacte Verd Europeu Share on X
Loading ...
