comissió europea

Comissió europea: les dues grans revolucions

A més  de l’anomenat Pacte Verd (Green Deal) o  revolució verda, la Comissió Europea -presidida per l’alemanya Úrsula von der Leyen- es proposa una segona revolució en el si de la UE: la digital.  Són els dos grans objectius que s’ha marcat la UE  per als pròxims anys.

La transformació digital significa la integració de les tecnologies digitals a les empreses i estendre el seu impacte a la societat. Les plataformes digitals, l’internet de les coses, els núvols informàtics i la intel·ligència artificial formen part de les tecnologies que afecten sectors que van des del transport a l’energia, passant pel sistema agroalimentari, telecomunicacions, serveis financers, producció industrial, sanitat, així com a la vida quotidiana dels ciutadans.

Viscudes les tres primeres revolucions industrials (basades en el vapor, l’electricitat, i l’electrònica, respectivament), l’actual quarta revolució industrial consisteix en la revolució digital,  un fenomen que la societat  experimenta des de 1950,   produint un canvi disruptiu.

A finals de la dècada de 1970, la tecnologia digital ja es trobava immersa en l’economia. L’aparició d’ordinadors personals, internet i smartphones obriren el pas al que s’ha denominat “l’era de la informació“.

En el seu discurs de juliol de 2019 davant del Parlament Europeu, abans de la seva ratificació en el càrrec i que la pandèmia del coronavirus ho alterés tot, von der Leyen va presentar una Agenda Europea amb les orientacions polítiques de la nova Comissió Europea pels pròxims cinc anys (2019-2024). Dos grans canvis destacaven en aquella Agenda: un Pacte Verd per lluitar contra el canvi climàtic que convertís Europa en el primer continent climàticament neutre el 2050, i una Europa que liderés la revolució digital, amb una normativa sobre la Intel·ligència Artificial basada en una aproximació ètica i humanista. Al davant d’aquests dos grans canvis von der Leyen hi situava dos Comissaris de prestigi: l’holandès Frans Timmermans i la danesa Margrethe Vestager.

Poc temps després, el mes de desembre de 2019, la nova Comissió Europea  entrava en funcionament i establia solemnement  que Europa s’havia d’adaptar a la nova era digital. Es reconeixia que el món vivia una quarta revolució industrial en forma de revolució digital o revolució 4.0, davant de la qual calia actuar  de manera ràpida i eficaç en quatre àmbits: a) protecció de dades, b) millorar l’accés dels consumidors i les empreses als béns on line, c) propiciar un entorn en el qual poguessin prosperar les xarxes i els serveis digitals, i d) impulsar el sector digital com a motor del creixement.

El mes de març de 2021 la Comissió Europea va presentar una Comunicació que contenia una visió, objectius i vies d’èxit per a la transformació digital d’Europa d’aquí a 2030.

Considerava que era quelcom fonamental per a culminar la transició cap a una economia climàticament neutra, circular i resilient. Eren dues revolucions que anaven de bracet.  La UE vol ser digitalment sobirana  en un món obert i interconnectat, i executar polítiques digitals que empoderi a les persones i a les empreses en pro d’un futur digital centrat en les persones,  sostenible i més pròsper.

Les ambicions digitals per a 2030 giren al voltant de quatre punts:

1) ciutadans amb capacitats digitals i professionals  del sector digital altament qualificats, 2) infraestructures digitals segures, eficaces i sostenibles, 3) transformació digital de les empreses, i 4) digitalització dels serveis públics.   

A hores d’ara, ja es coneixen molts més detalls de la revolució digital que es proposa dur a terme la UE. Les inversions digitals s’emportaran al voltant del vint per cent dels recursos  destinats al Fonts de Recuperació Next Generation EU. En total, la UE destinarà de manera directa  150.000 milions d’euros del pla de recuperació a projectes digitals. A tal efecte, la Comissió Europea ha projectat una Brúixola Digital horitzó 2030.  Les seves àrees d’actuació apunten a l’àmbit laboral, amb l’impuls de les capacitats i el nombre de professionals altament qualificats en el sector digital, les infraestructures digitals, amb el desenvolupament de les noves xarxes com el 5G, o l’ambició de què el 20% dels semiconductors que es fabriquin en el món tinguin segell de fabricació europeu.

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

Altres objectius digitals que s’ha marcat la Comissió Europea de cara al 2030 són impulsar la digitalització d’empreses i fomentar la creació de startups, en un entorn innovador que pugui competir amb les altres grans incubadores de futures grans empreses tecnològiques globals, com Silicon Valley. La meta marcada per la Comissió Europea consisteix a incentivar l’aparició a Europa d’empreses anomenades unicorns, és a dir, startups privades que hagin arribat a una valoració superior als 1.000 milions d’euros. Actualment la UE compta amb més d’un centenar d’aquest tipus de companyies i l’objectiu és duplicar el seu nombre al final de la dècada. Brussel·les també vol que el 75% de les empreses europees hagin adoptat solucions digitals com el núvol o la intel·ligència artificial. La Brúixola Digital també apunta a la modernització i digitalització de l’administració pública en els 27 països de la UE, amb l’ambició de què tots els serveis claus siguin on line l’any 2030 i que almenys el 80% dels ciutadans de la UE ja usin una identitat digital. La UE prepara un desplegament del seu DNI digital europeu en una aplicació moneder que serà vàlida a tota la UE i amb el que els ciutadans podran utilitzar múltiples serveis que van des d’un certificat de naixement o mèdic fins a l’obertura d’un compte bancari.

La mobilització de recursos sense precedents per impulsar la digitalització a la UE va encaminada a tenir un impacte decisiu a l’ocupació, l’educació, la innovació i un augment de la competitivitat i de l’economia europea enfront dels seus rivals globals.

L’acció a l’àmbit digital europeu ve acompanyada de nombroses iniciatives legislatives  per a actualitzar el marc normatiu a les noves demandes d’aquesta nova economia que pretén col·locar  la UE a l’avantguarda de la regulació digital enfront d’altres regions del món. La UE ja va aprovar l’any 2018 la primera Llei de Protecció de Dades i l’ofensiva reguladora en el camp digital s’ha reforçat en els darrers mesos. S’ha presentat la reforma de la Llei de Mercat i Llei de serveis digitals, la iniciativa normativa més gran de les dues darreres dècades en el sector digital, amb l’objectiu de frenar el poder de les grans companyes tecnològiques, vetllar per la protecció dels drets digitals i establir condicions equitatives per fomentar la innovació i la competitivitat. També s’ha llençat la primera regulació de la Intel·ligència Artificial per tal d’evitar el mal ús d’aquesta tecnologia.

Segons la Comissària responsable, Margrethe  Vestager, “potser  Europa no ha sigut un líder a la darrera onada de digitalització, però ho té tot per a liderar la que ve“.  Europa va perdre efectivament la primera batalla, la de les dades personals.  Varen ser primer les plataformes nord-americanes les que varen protagonitzar i rendibilitzar la primera  revolució digital  (Google, Facebook), i després varen ser les xineses (Baidu, Tencent). Són  evidències d’un retard europeu que ara es vol corregir.

La Comissió Europea insisteix que les noves tecnologies respectaran els drets fonamentals dels ciutadans i que cal prendre precaucions per evitar discriminacions. “La intel·ligència artificial no és bona ni dolenta en si mateixa, tot depèn de per què i com és utilitzada”, ha declarat Margrethe Vetager. El reconeixement facial, per exemple, pot ser utilitzat en els controls de seguretat dels aeroports, però quan es parla d’usar-lo a distància s’entra en una zona més delicada, car el fantasma del big brother controlador apareix immediatament. Les càmeres que controlen els rostres als carrers de la Xina no són un mètode extrapolable per ara a Europa. La UE parteix de la base de la prohibició en termes generals d’aquesta identificació a distància, durant un període de 3 a 5 anys, amb discussió sobre en quins casos excepcionals es podria utilitzar, mentre s’avança en les investigacions.

El comissari de mercat interior, Thierry Breton, de nacionalitat francesa, és partidari de crear un gran mercat interior de dades personals i no personals  que pugui ser utilitzat per les empreses i el sector públic a l’hora de  crear i innovar. “Volem crear un mercat únic de dades a la UE i volem mobilitzar inversions importants per a  espais de dades i infraestructures al núvol. Serà un àmbit on tots els productes i serveis basats en dades respectaran plenament  les regles i els valors de la UE“.

Està clar que la UE no perd mai de vista la transcendència dels seus valors.

El juliol de 2019 von der Leyen va presentar una Agenda Europea amb les orientacions polítiques de la nova Comissió Europea pels pròxims cinc anys (2019-2024) Click To Tweet

Valora els primers cent dies del Govern Aragonès

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

1 comentari. Leave new

  • La Comisión Europea es cada vez más un chiste de mal gusto. Toca empezar a pensar cómo nos quitamos de encima a esos parásitos inútiles (y extraordinariamente bien pagados). Ahora lo que viene es la Europa de las Naciones. Y por supuesto por nación no me refiero a las regiones como Cataluña, cuya garrula clerecía política también toca empezar a pasar a retiro (y sin paga). Me refiero a las verdaderas naciones, como la española, pero dirigidas no por arribistas semianalfabetos cegados por la ideología de turno, sino por patriotas esclarecidos con voluntad de servicio a la comunidad y espíritu de sacrificio en aras del bien común. Las señales de que este cambio ya está en marcha son evidentes para quien quiera verlas, y en algunas naciones europeas el proceso está bien avanzado.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú