Finalment ha esclatat amb força un escàndol ben conegut, però sistemàticament ignorat: el dels serveis que la Generalitat ofereix per atendre prop de 9.000 infants i joves en situació de risc. Estem parlant de menors provinents de famílies desestructurades, amb problemàtiques socials greus, o directament abandonats. També inclouen menors no acompanyats. Tots ells depenen de la DGAIA (Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència), organisme adscrit al Departament de Drets Socials i Inclusió, abans conegut amb altres noms segons modes i governs.
El focus sobre la DGAIA s’ha intensificat per dues raons greus i coincidents:
- L’escàndol d’una xarxa d’abusadors sexuals que va utilitzar durant anys una menor tutelada, a qui el Departament havia autoritzat a viure amb un adult de 25 anys quan ella en tenia 15.
- L’esclat d’un presumpte cas de corrupció sistèmica amb desviament de fons públics durant més d’una dècada a través de fundacions del tercer sector. Aquest cas afecta també l’Ajuntament de Barcelona a través del Consorci de Serveis Socials (60% Generalitat, 40% Ajuntament) i altres consells comarcals.
Documents ignorats… fins ara
L’Informe de la Sindicatura de Comptes, presentat al Parlament l’any passat i referit al període 2016-2020, ja alertava de possibles fraus i pràctiques irregulars amb indicis penals. Però no va passar res. Ni ERC, ni el PSC, ni Junts es van donar per al·ludits. Ara, amb el focus mediàtic damunt, han demanat una comissió parlamentària que revisi des de 2011 fins avui. Quinze anys de presumpta mala gestió amb governs de diversos colors. Si això no és una fallida sistèmica, què ho és?
També ha intervingut finalment l’Oficina Antifrau, arran de la denúncia d’un funcionari represaliat per negar-se a col·laborar amb procediments que considerava irregulars.
Octuvre, la font oblidada
El mitjà Octuvre ha aportat informació valuosa i ben documentada, però ha estat àmpliament ignorada pels grans mitjans. Nosaltres en fem ús i en reivindiquem el valor. Segons la Sindicatura, entre 2016 i 2020, la DGAIA va gastar 788 milions d’euros en serveis d’atenció. Però aquests serveis no els presta directament, sinó que els subcontracta a una constel·lació d’entitats del tercer sector.
El gran problema: una xarxa sense control
Aquest model implica una greu manca de transparència i control públic, tant en l’àmbit econòmic com en la qualitat de servei. Quan els diners arriben a les fundacions, el rastre es perd. Conèixer sous i despeses és una odissea. La situació empitjora quan molts dels directius de la DGAIA provenen de les mateixes fundacions, i viceversa. No estem davant de portes giratòries: és un cercle viciós institucionalitzat.
Entre 2016 i 2020, es van gastar gairebé 300 milions per via d’urgència, sense concursos ni publicitat. Octuvre ha demostrat que algunes fundacions cobren per places inexistents i atorguen ajudes a qui no compleix els requisits.
Plataforma Educativa: la peça clau
Una entitat clau en aquest entramat és Plataforma Educativa, una organització que fa de paraigües de 10 fundacions i associacions diferents: Fundació Resilis, Fundació Astres, Fundació Gentís, Fundació Infància i Família, Fundació FASI, Fundació Utopia, Eina Activa, Idària, Fundació El 7 i Acciona’t. Aquestes han gestionat més de 300 milions d’euros en set anys.
Dotze persones acumulen 47 càrrecs directius. Per exemple:
- Jordi Pascual és director general de Plataforma Educativa i, simultàniament, vocal del patronat de Resilis, vocal del patronat d’Astres, del patronat de Gentis i del patronat d’Utopia.
- Pilar Bosch ocupa rols clau a Resilis, FASI, Eina Activa i Utopia.
- Ricard Calvo, exdirector de la DGAIA, és ara vicepresident d’Infància i Família, i director general d’El 7.
- Anna Suñer és vocal de Resilis, secretària d’Astres, membre del patronat de Gentis, gerent d’Infància i Familia i secretària d’Eina Activa.
- Glòria Fàbrega és secretària de Resilis, tresorera de Sallar, coordinadora d’Astres i vocal de Gentis.
- David Ruiz és vocal de Resilis, gerent de Resilis, secretari de Sallar i president d’Astres.
- Albert Rosa és gerent d’Idària, gerent d’El 7, gerent d’Utopia i vicepresident d’Utopia.
Els sous són desconeguts, i s’han negat a fer-los públics. La Vanguardia només ha apuntat dues fundacions: Resilis i Mercè Fontanilles.
Una xarxa de poder i diners públics
Plataforma Educativa rep subvencions de múltiples institucions: departaments de la Generalitat, ajuntaments, consells comarcals, diputacions i fins i tot fons Next Generation. La seva presència és transversal i gairebé omnipresent.
Denúncies greus, respostes lentes
L’Oficina Antifrau investiga irregularitats greus a Resilis, arran de la denúncia d’un treballador que va alertar de falsificació de documents per cobrar fons públics. L’alta funcionària de la DGAIA que va rebre la denúncia, Maria Teresa San Miguel, no va actuar. Ara, Antifrau ha donat protecció oficial al denunciant.
Tres exigències clares
Aquest cas no és un accident: és un càncer institucional.
- Cal una instància independent, liderada per la Sindicatura de Greuges, que investigui tots els casos d’abusos sexuals a menors en institucions sota tutela pública en la darrera dècada.
- La Sindicatura de Comptes i l’Oficina Antifrau han de fer un informe exhaustiu sobre el funcionament de la DGAIA i totes les entitats receptores de fons.
- Cal dissoldre la DGAIA, crear una nova agència amb professionals aliens als partits i a les fundacions implicades, i reorganitzar el Departament amb un nou conseller.
O es fa foc nou, o la metàstasi continuarà.
La Sindicatura de Comptes i l’Oficina Antifrau han de fer un informe exhaustiu sobre el funcionament de la DGAIA i totes les entitats receptores de fons Share on X
Loading ...
