Han passat dies, setmanes… i seguim sense saber qui va apagar la llum. Però no és que no hi hagi pistes, no. De fet, hi ha evidències tècniques força clares sobre el perquè del col·lapse energètic. El que falta és voluntat de reconèixer el que és obvi. El que és fascinant —i profundament hispànic— és que el Govern ha encarregat la investigació als mateixos que no van saber evitar l’apagada. Com si el piròman dirigís el cos de bombers.
I és clar, la cosa es complica. La presidenta de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), Cani Fernández —a qui se suposa certa independència— ja ha sortit en seu parlamentària descartant el mix energètic com a causa. Quina rapidesa, quina eficiència! Encara no han acabat l’informe, però ja saben que les renovables no hi tenen res a veure. Miracles de la política científica.
Ens diuen que tot és molt complex i que necessitarem entre sis mesos i un any per conèixer la veritat. Però curiosament, el que sí que poden afirmar amb total seguretat —i amb admirable velocitat— és que la massiva entrada d’energia solar i eòlica no té res a veure amb el desastre. D’això se’n diu tenir les conclusions abans que les dades.
I mentrestant? Red Eléctrica ha entrat en mode “curar-se en salut”: s’han disparat els costos operatius per mantenir actives les centrals de cicle combinat —aquestes sí, capaces de respondre a la demanda real— i evitar un altre ensurt. En només 12 dies del mes, la despesa gairebé iguala el total de maig de 2024. Algú ho ha explicat públicament? Per descomptat que no. És més fàcil continuar simulant que tot va com una seda ecològica.
Perquè és clar, reconèixer que més del 60% d’energia solar i eòlica injectada sense capacitat d’emmagatzematge és un risc implicaria admetre un error estratègic de política energètica. I això, en any preelectoral, és impensable. Espanya és líder europeu en producció renovable… i fanalet vermell en capacitat d’emmagatzematge. Som campions de córrer sense frens
La ministra Sara Aagesen, titular per a la Transició Ecològica, va comparèixer al Congrés amb el seu habitual to de manual d’autoajuda institucional. Va confirmar que no hi havia indicis d’un ciberatac, encara que tampoc no ho va descartar del tot, per si de cas cal donar-li la culpa a algun hacker d’Uzbekistan. Els tècnics de Red Eléctrica ja havien tancat aquesta hipòtesi el 29 d’abril, però el Govern prefereix deixar la porta oberta a qualsevol altra excusa que l’alliberi de responsabilitat.
Mentrestant, el veritable debat —com aconseguir un sistema energètic equilibrat, que combini producció renovable amb capacitat de resposta i emmagatzematge— continua enterrat sota una capa d’ideologia i consignes. La nuclear és dolentíssima, les bateries ja arribaran, i si s’apaga la llum, s’encén una espelma. O es fa un comitè.
En resum: si el Govern no vol veure les causes de l’apagada elèctrica, no és perquè no tingui ulls, sinó perquè s’estima més tapar-se amb la manta del relat. Això sí, que ningú oblidi reciclar-la quan s’acabi la funció.
El que és fascinant —i profundament hispànic— és que el Govern ha encarregat la investigació als mateixos que no van saber evitar l'apagada. Com si el piròman dirigís el cos de bombers Share on X
