El floriment humà: dades contra ideologies
Un dels estudis sociològics més ambiciosos mai realitzats —tant per l’abast temporal com pel nombre de participants i països implicats— ha estat recentment publicat a Nature Mental Health sota el títol Global Flourishing Study (GFS). L’estudi, impulsat per institucions com Baylor University, Harvard i Gallup, constitueix una eina clau per entendre on i com floreix l’ésser humà. Ens hi hem referit en un altre punt clau, però per la seva importància considerem que cal un coneixement directe i més detallat.
L’abast del GFS
- Mostra: 207.000 participants en 22 països, representant el 64% de la població mundial (inclosos Argentina, Mèxic, Espanya, els EUA, el Japó i Nigèria).
- Àmbits avaluats: salut física i mental, felicitat i satisfacció vital, propòsit i sentit, relacions socials, caràcter (virtuts com la gratitud o el perdó), i seguretat econòmica.
- Seguiment: anual durant cinc anys, per captar les variacions al llarg del temps.
Resultats destacats
- Països amb més floriment humà:
Els tres primers del rànquing són Indonèsia, Mèxic i Filipines. Una dada que sorprèn si només es té en compte el nivell de renda, però que es comprèn millor observant-ne dos trets comuns: una forta religiositat (musulmana en el cas d’Indonèsia, catòlica als altres dos) i institucions polítiques poc eficients o corruptes. La religió, però, actua aquí com a font de cohesió i sentit.
Al contrari, països desenvolupats com Suècia o els Estats Units obtenen bones puntuacions en seguretat econòmica, però mostren un rendiment baix en relacions socials, propòsit i caràcter. Per exemple, entre dos països asiàtics, Indonèsia lidera el floriment general, mentre que el Japó ocupa els darrers llocs en la majoria d’indicadors.
- Edat i benestar:
En contra del tòpic del model en U (felicitat més alta en joventut i vellesa), l’estudi mostra que el floriment augmenta a partir dels 50 anys. Els joves (18-49 anys) manifesten menys equilibri, menys pau interior i menys optimisme. És una dada coherent amb altres indicadors que assenyalen com la nostra època castiga especialment les noves generacions, i això posa en qüestió el model liberal-progressista dominant. - Factors clau:
- Religiositat: assistir regularment a serveis religiosos es correlaciona amb un major sentit de propòsit i millors relacions socials.
- Experiències infantils: les adversitats durant la infància (pobresa, violència, inestabilitat) tenen un impacte negatiu en el floriment adult, si bé algunes persones desenvolupen resiliència.
- Estabilitat familiar: els que estan o han estat casats, sense ruptura, i les persones vídues mantenen els nivells més alts de benestar. Això suggereix el pes fonamental de les relacions estables i els rols familiars ben definits.
Una visió contrària al relat dominant
El GFS aporta evidència empírica sòlida que qüestiona la lectura feminista de gènere, especialment en la seva versió més radical. La seva tesi implícita —que l’home és opressor per naturalesa i que cal combatre’l des de la identitat femenina— entra en conflicte directe amb les condicions que realment afavoreixen el benestar humà.
Des del feminisme dels drets civils, passant per la lluita per la igualtat legal i d’oportunitats, fins a l’actual fase de denúncia sistemàtica de la masculinitat, la deriva ideològica ha anat radicalitzant-se. El punt culminant d’aquesta deriva s’encarna en el moviment 4B, nascut a Corea del Sud i conegut com “el moviment dels quatre NO”:
- no tenir cites (biyeonae)
- no mantenir relacions sexuals (bisekseu)
- no casar-se (bihon)
- no tenir fills (bichulsan)
Algunes versions hi afegeixen altres negacions: sense maquillatge, sense moda, sense cuidar l’aspecte. Es tracta d’un rebuig globalitzat a la feminitat tradicional, a la maternitat i, especialment, a la relació heterosexual.
A l’ombra de la victòria de Trump, el moviment 4B va reaparèixer breument a les xarxes socials dels Estats Units. Es va generar un entusiasme efímer a TikTok i Instagram, i diverses veus mediàtiques recomanaven “desconfiar” de relacions amb homes votants de Trump o seguidors de podcasters com Joe Rogan.
Però el fenomen es va esvair en qüestió de setmanes. La seva implantació duradora a Occident sembla poc probable. El moviment 4B és un producte de la societat sud-coreana —altament competitiva, amb taxes de natalitat en col·lapse i grans desigualtats de gènere— i probablement morirà allà on va néixer.
Tanmateix, la seva emergència —encara que efímera— posa de manifest un xoc cultural profund sobre el gènere, la sexualitat, la parella i la maternitat, especialment a les democràcies riques. Aquest xoc és el rerefons de diverses crisis actuals: la solitud, la recessió sexual i la caiguda de la natalitat.
Alguns l’han definit com a heteropesimisme, un sentiment creixent de desconfiança i frustració respecte a les relacions amb l’altre sexe, especialment entre dones joves. És una seqüela directa d’un feminisme construït sobre el ressentiment i l’antagonisme.
Les ciències socials i els estudis rigorosos com el GFS mostren, amb dades, que la realització humana no es troba principalment en la riquesa material, sinó en una xarxa de valors relacionals, espirituals i comunitaris. En canvi, el feminisme de gènere i la seva branca extrema, el moviment 4B, postulen exactament el contrari: aïllament, ruptura, desconnexió.
És evident que vivim una època de crisi. Però també és evident que un dels grans responsables, que encara domina el discurs cultural i polític a Europa, té nom i cognoms. I la seva ideologia no és la solució, sinó part del problema.
El punt culminant d’aquesta deriva s’encarna en el moviment 4B, nascut a Corea del Sud i conegut com el moviment dels quatre NO Share on X
Loading ...
