El “culebrot” en què s’ha convertit el Brexit per a la política britànica no treu gens ni mica la dimensió de les seves conseqüències, sigui a càmera lenta -més suaus- sigui per la via radical, més improbable. Aquests efectes difereixen segons els països de la Unió Europea.
En relació a l’impacte, si es mesura en proporció sobre la seva economia, els més afectats són Bèlgica, i Holanda, amb una pèrdua anual de 3,9 i 4,4 milers de milions d’euros en cada cas. En termes absoluts és Alemanya el país que registra amb diferència l’impacte més gran, amb 9,4 mil milions d’euros anuals. Italià i Espanya se situen en una zona intermèdia en termes globals, amb 2,6 i 2, 5 milers de milions, respectivament.
Més important que l’impacte sobre el conjunt de l’economia, són els efectes sobre els diversos sectors d’activitat, i des d’aquesta altra lectura són l’automòbil, l’agricultura i la química els àmbits que sofririen en major mesura el Brexit.
Traduït a la realitat espanyola, el cop es concentra sobretot a Catalunya i la Comunitat Valenciana. Cal subratllar que aquesta avaluació feta per la consultora Oliver Wyman i citada per El País, no contempla la repercussió sobre el turisme sinó que se centra en el sector industrial. Per tant, el dany podria ser més gran. L’afectació sobre l’automòbil seria de quasi 900 milions anuals i l’empresa més afectada seria SEAT. Cal recordar aquí el fet, a causa d’altres circumstàncies, que la planta de Nissan a Barcelona treballa només al 30% de la seva capacitat. El doble efecte combinat seria un cop molt dur per a la indústria catalana. També per a la química, molt concentrada a Tarragona registraria una certa pèrdua, però molt més fàcilment assumible. L’agricultura rebria un impacte negatiu de prop de 600 milions sobretot en fruits secs i fruita, producció vegetal i vins. Les terres de Lleida i Tarragona, així com el Baix Penedès concentrarien l’impacte més greu i en alguns aspectes demolidor, perquè recordem que plouria sobre mullat, donat que ara ja la fruita dolça pateix la restricció russa d’exportar a aquell país.
Aquesta és una aproximació feta a distància i pel conjunt d’Europa, però Catalunya necessita una avaluació oficial més exacta i els plans de contingència necessaris, i exposar-ho amb llum i taquígrafs al Parlament. Res d’això s’ha fet, cap partit de l’oposició ho ha reclamat. La irresponsabilitat és grandiosa.
Si el Brexit es prorroga, encara quedaria un curt marge de temps per actuar. Insuficient, però almenys es veuria un gest. El faran?
