La Unió Europea renuncia a la introducció de la taxa Google, el famós impost digital per a les grans tecnològiques. Els opositors a la mesura han sigut Irlanda, Suècia, Finlàndia i Dinamarca, que prefereixen una solució global en l’àmbit de l’OCDE i, a més, es mostren en contra de traslladar la càrrega impositiva al consum en comptes de mantenir-la sobre la producció. Això impedeix aconseguir la unanimitat necessària per a aprovar l’impost.
Els cinc països grans (Regne Unit, Alemanya, França, Itàlia i Espanya) es van posar d’acord immediatament per a impulsar-la. No obstant això, el Govern d’Angela Merkel va titubejar. Per a retornar-ho al debat, França va proposar primer que fos temporal fins a aconseguir un acord en el marc de l’OCDE; posteriorment va acceptar donar dos anys de marge per a aconseguir un pacte global, i finalment, va acatar que es deixessin fos les activitats d’intermediació i dades. No obstant això, Irlanda, Suècia, Dinamarca i Finlàndia van seguir enrocats en el seu rebuig a la taxa.
Aquests països insisteixen en el seu rebuig a la mesura, encara que al desembre els Vint-i-vuit havien acordat reduir el seu abast per a gravar només la facturació per serveis de publicitat de les grans empreses digitals.
“Què li passaria al creixement global si comencem a aplicar els impostos sobre el consum en lloc d’on es crea el valor afegit? Què els passaria a les inversions en les empreses si comencem a aplicar impostos sobre la facturació?”, va alertar la ministra sueca de Finances, Magdalena Andersson, durant el debat.
L’anomenada taxa GAFA (per les sigles de Google, Apple, Facebook i Amazon) era una de les propostes estrella no només de la Comissió Europea, sinó també de països com França i Espanya. L’impost estava ideat per a tapar els forats que troben els negocis digitals per a reduir la seva factura fiscal. Segons dades de l’Executiu comunitari, les empreses tradicionals abonen una taxa impositiva mitjana del 23,2%, gairebé el triple (9,5%) de les tecnològiques. Per això, Brussel·les va proposar gravar amb un tipus del 3% el volum de negoci de les plataformes de publicitat en línia, intermediàries o de venda de dades que facturin més de 750 milions d’euros a escala mundial i 50 milions a Europa.
La ministra espanyola d’Economia, Nadia Calviño, també va parlar d'”una oportunitat perduda” i va afirmar que “valia la pena” aprovar l’impost fins i tot en la seva versió reduïda, ja que tenir un enfocament comú hauria donat més pes a la UE en la negociació en l’OCDE. Calviño va assenyalar que Espanya no renúncia a tenir aquest impost a nivell nacional en el futur.
