El pla per a la reconstrucció de la DANA i les consultores: Plou sobre mullat

La terrible catàstrofe soferta per València a causa de la DANA ha posat en evidència tant la magnitud dels danys com les limitacions de la gestió política actual. La resposta del govern del PP, encapçalat pel president Carlos Mazón, s’ha vist marcada per decisions que podrien acabar tenint conseqüències electorals molt negatives, a escala nacional. El procés de reconstrucció, més enllà d’avançar lentament, genera crítiques justificades pels seus mètodes i resultats preliminars, posant especialment en entredit l’elecció d’una consultora privada per liderar el projecte.

La Generalitat Valenciana va adjudicar, mitjançant un procediment excepcional d’emergència, l’elaboració del pla global de reconstrucció de la DANA a la consultora PwC, per un import de 2,2 milions d’euros. Aquesta decisió, impulsada per la Vicepresidència Segona dirigida per Francisco José Gan Pampols, respon a l’absència d’estructures administratives suficients per gestionar internament un pla de tals dimensions. La consultora PwC té ara un termini de 10 mesos per dissenyar eines d’implementació, seguiment i avaluació, incloent-hi la creació d’una Oficina de Gestió de Projectes.

No obstant això, aquesta elecció suscita diversos problemes crítics que posen en qüestió la validesa i eficàcia del procés:

Problemes estructurals identificats

1. Improvisació institucional: La creació improvisada d’una vicepresidència específica per gestionar la reconstrucció, manca del personal tècnic i els recursos necessaris per supervisar amb eficàcia la feina encarregada a PwC. Aquesta situació limita l’administració pública a actuar com a simple receptora de documents i propostes, sobre la qualitat dels quals existeixen legítims dubtes des de l’inici.
2. Inexperiència i superficialitat de PwC: PwC manca d’una trajectòria consolidada i d’experiència provada en la gestió de desastres naturals i plans de reconstrucció massiva. El seu equip assignat al projecte tampoc no reflecteix l’especialització necessària. Les grans consultores solen dependre en excés de la informació que proporcionen els seus clients, informació que en aquest cas és precària per la manca de preparació prèvia del govern valencià. A més, és habitual que aquestes consultores utilitzin models genèrics i superficials, basats en llocs comuns i entrevistes generals, sense fer un veritable treball de camp ni recollir dades primàries suficients. Aquest mètode pot generar informes ben presentats, però sense el suport necessari per abordar amb eficàcia un desafiament tan específic com el provocat per la DANA a València.
3. Captura administrativa i conflictes d’interès: El problema central transcendeix l’elecció puntual de PwC i reflecteix una qüestió de fons més preocupant: la creixent dependència de l’administració pública respecte a grans consultores privades. Aquesta dinàmica condueix a una sèrie de problemes institucionals greus:
   • Reducció de la responsabilitat democràtica en delegar decisions estratègiques en empreses externes no sotmeses a control ciutadà.
   • Opacitat creixent en els processos de decisió, amb contractes blindats per clàusules de confidencialitat que impedeixen una fiscalització adequada.
   • Potencials conflictes d’interès derivats de la dualitat d’aquestes firmes, que treballen simultàniament per a governs i per a grans corporacions beneficiàries de les polítiques públiques.

Impacte econòmic i social

Els resultats finals poden afectar els terminis, ja endarrerits, i comprometre greument l’efectivitat global del pla de recuperació. La DANA ha causat danys directes que s’estimen en 4.500 milions d’euros només en l’àmbit industrial, mentre que l’impacte total podria superar els 18.000 milions. Davant de semblants xifres, qualsevol error de diagnòstic o d’implementació resultaria desastrós i irreversible.

Condicions laborals i pràctiques qüestionables

Les crítiques cap a PwC i consultores similars no acaben aquí. Existeixen denúncies freqüents sobre condicions laborals precàries per als seus tècnics, jornades incompatibles amb la vida familiar, pressió extrema per complir objectius i manca de representació sindical. A més, són habituals les pràctiques de portes giratòries, contractant exfuncionaris públics per facilitar l’accés privilegiat a contractes governamentals.

Un altre aspecte inquietant és la influència ideològica d’aquestes empreses, que han colonitzat universitats, think tanks i mitjans de comunicació, imposant una visió empresarial i economicista que margina valors fonamentals com la justícia.

El resultat final podria derivar en una reconstrucció fallida, amb errors difícils o impossibles de corregir posteriorment. Això agreujaria l’impacte social i econòmic de la catàstrofe, multiplicant el temps necessari per a una recuperació real i efectiva.

Algunes obres mostren la naturalesa d’aquestes empreses, com per exemple:

• “The Big Con: How the Consulting Industry Weakens Our Businesses, Infantilizes Our Governments and Warps Our Economies” (2023) – Mariana Mazzucato i Rosie Collington, i el documental “The Corporation” (2003) – Dir. Mark Achbar i Jennifer Abbott. També, “La Consultora. Cómo McKinsey dirige el mundo”. Aquest llibre examina l’impacte global de McKinsey & Company, destacant com el seu enfocament en l’eficiència i la rendibilitat ha influït en decisions governamentals i corporatives. Es critica que, malgrat la seva reputació d’excel·lència, les recomanacions de McKinsey sovint manquen de profunditat i poden tenir conseqüències negatives per a les organitzacions i societats que les implementen.
• “Les Infiltrés” – Matthieu Aron i Caroline Michel-Aguirre (2022) tracta de com firmes com McKinsey, Accenture i Boston Consulting Group han penetrat en l’administració pública francesa. Els autors argumenten que aquestes consultores han adquirit un poder significatiu en la presa de decisions estatals, sovint sense la deguda transparència ni control democràtic. L’obra es va convertir en un referent després de l’escàndol conegut com a “McKinsey-gate”, que va revelar la creixent dependència del govern francès d’aquestes firmes.
• Finalment, encara que de caràcter més global, aporten una bona visió “L’Informe Lugano” i “L’Informe Lugano II” de Susan George, filòsofa i analista política, que critica en aquestes obres la influència de les elits econòmiques i les corporacions transnacionals en les democràcies modernes. Encara que no se centra exclusivament en les consultores, aborda com aquestes entitats, juntament amb altres institucions, contribueixen a l’erosió de la sobirania democràtica i promouen polítiques que beneficien interessos corporatius en detriment del bé comú.

 Loading ...