El govern de Teresa May s’ha estavellat novament amb el seu Parlament fen evident allò que era clar des de l’inici. L’abandonament de la Unió era un problema costós i llarg, i deixaria al Regne Unit en una posició més desfavorable que l’actual. Això és tan evident que només els Brexiters durs opten per tallar tots els vincles, mentre que la majoria voldria una solució a la Noruega, que la Unió no està disposada a concedir. És com si una part dels partidaris de l’independentisme es conformessin amb una confederació com a resultat final, que l’estat tampoc accediria a formalitzar.
La separació del R.U provoca problemes, com a mínim, d’aquesta mena:
- En el millor dels casos, l’acceptació de la separació i la seva aplicació pràctica és un procés llarg i de gran cost econòmic, que pot durar una dècada i més de negociacions minucioses, en les quals hi juguen la capacitat i experiència negociadora de cada part, i que qui té la força més gran, la U.E, en el cas britànic -l’Estat espanyol, en el cas català- juga amb un avantatge doble, el de la força i el de l’experiència de professionals de la negociació. Els catalans no hauríem d’oblidar la nostra feblesa negociant una peça menor i menys complexa, com és l’Estatut.
- En el cas català el problema és doble perquè un cop ha completat l’edifici jurídic de la separació, caldria negociar la integració a la Unió, i fins i tot en el supòsit extraordinari que Espanya no ho vetés, la pròpia naturalesa sistemàtica del procediment integrador comportaria uns anys més d’incertesa fins a la formalització prèvia. No estaríem ben bé a fora, però tampoc a dins. Es vol un escenari pitjor per a les empreses, els llocs de treball i per a les exportacions?
- Les inversions i fons comunitaris registrarien una aturada, fins a no resoldre definitivament la situació. Serien uns pocs anys, però duríssims pel sector agrari, i un nou retard, com a mínim, en obres que no poden esperar, com l’eix mediterrani.
- La deslocalització de seus i potser de plantes de producció i serveis. En part ja ho hem viscut, i ha estat greu. Han estat els trasllats de les seus socials, i l’impacte d’aquest fet no és espectacular a curt termini, però sí que té conseqüències a mig, perquè “l’efecte seu” acaba per dissenyar un hàbitat econòmic en el nou centre, en detriment de l’original, i com més anys passen, més fortes són les conseqüències. Però aquest fenomen es produí sense cap realitat concreta de separació. Un “Catexit” seria de conseqüències molt més virulentes i comportaria la deslocalització de plantes productores i de serveis, sobretot aquestes segones, sobretot en aspectes logístics.
- Crisi institucional britànica. El Brexit està comportant una profunda divisió i crisi a la societat britànica i als partits polítics que l’expressin. Sigui quin sigui el resultat, les ferides romandran i alteraran l’eficàcia del funcionament de les institucions com ja ho fan ara, potser amb l’única excepció de la monarquia. El Regne Unit juga amb l’avantatge de ser un estat històricament molt ben assentat, i malgrat això la seva unitat trontolla. En el cas espanyol, els danys poden ser més estructurals perquè les seves institucions, començant per la mateixa monarquia, tenen un assentament menor. Catalunya sota la hipòtesi d’un estat independent tindria una vida institucional i democràtica incerta, per la novetat de l’experiència i perquè una part molt gran de la població seria contrària al nou estat.
- Caiguda temporal del PIB. És una predicció assumida que el PIB es reduiria, o bé creixeria molt poc. L’interrogant és quan de temps es prolongaria aquest escenari, un o dos anys, o més. En el cas espanyol-català, per les seves majors incerteses i conseqüències traumàtiques per a l’economia la caiguda seria superior.
- Inflació. Per al cas britànic es preveu un efecte inflacionari, que segurament no es donaria pel que fa a Espanya, però sí que podria tenir incidència en una Catalunya independent
- Trencament de cadenes de valor articulades amb Espanya, i afectació a les configurades amb Europa. Avui les empreses estan definides per les cadenes de valor en les quals participen, fruit de la globalització, la tecnologia, que fa possible cercar la millor opció productiva, i articular les parts en el producte final.
- En el cas de Catalunya incertesa sobre l’euro i fora del paraigües del Banc Central Europeu. Un problema que no té el Regne Unit és el de la moneda en haver estat fora de l’euro. No és el cas de Catalunya, ni Espanya. Pel que fa a la independència no està clara en quina situació inicial quedaria Catalunya. El més previsible és mantenint l’euro com a moneda, però fora del paraigües del BCE, cosa que allunyaria definitivament tot el negoci bancari fora del país, més quan el pas decisiu ja ha estat donat amb el canvi de seus. Però aquesta variable crítica no es completa si no es considera una segona: l’afectació de la pròpia moneda per la crisis que ocasionaria la secessió sobre Espanya, una economia massa gran com per ser suportada per la UE amb un rescat a l’estil grec. Naturalment, l’efecte contaminaria Catalunya, multiplicant la crisi econòmica.
- L’efecte dels pagaments sobre les finances públiques. El Brexit significaria que el R.U ha de pagar una quantiosa xifra, de l’ordre dels 60.000 milions d’euros, pels compromisos concrets amb la Unió, fet que afectarà durant un temps a les finances públiques. La separació d’Espanya segurament comportaria un acord onerós per a Catalunya, sense el qual el pacte no seria possible. A més, quedaria el difícil problema de com es pagarien als jubilats catalans.
