Després d’anys amb un tipus d’interès al zero per cent, el Banc Central Europeu (BCE) canvia radicalment el seu full de ruta. L’organisme monetari retarda la primera pujada de tipus fins a finals de 2019, en lloc de finals de l’estiu com estava previst. D’altra banda, la institució ha anunciat noves injeccions de liquiditat a llarg termini perquè la banca canalitzi aquests diners a les famílies i empreses en forma de préstecs.
La revisió a la baixa de les previsions de creixement són un dels motius pels quals ha fet extremar la prudència de l’organisme europeu. Sis dècimes per a aquest any, des de l’1,7% anunciat al desembre fins a l’1,1% d’aquest dijous; a més, baixa també els pronòstics per al 2020 fins a l’1,6% (enfront de l’1,7% anterior) i manté els de 2021 en l’1,5%.
Redueix també les previsions d’inflació, que eren a l’1,6% i canvien ara a l’1,2% el 2019, l’1,5% el 2020 (1,7% abans) i a l’1,6% el 2021 (davant a l’1,8%). Una de les raons, tal com ha explicat Draghi en la roda de premsa posterior a la reunió de l’entitat a Frankfurt, és que l’augment dels salaris trigarà més temps a traslladar-se als preus de consum, “tot i que s’està produint”, ha dit.
No obstant això, el BCE ha donat un respir a la banca amb l’anunci de noves subhastes de liquiditat. Aquestes injeccions a llarg termini (TLTRO-III) per a la banca començaran el setembre de 2019 i acabaran el març de 2021, cadascuna amb un venciment de dos anys. Les subhastes es realitzaran de forma trimestral i es dividiran, previsiblement, en sis operacions diferents, una per trimestre.
Part de les raons per a aquesta nova TLTRO reflecteixen els problemes de refinançament que la banca europea, i en particular la del sud, va afrontar els pròxims dos anys quan hagi d’amortitzar TLTRO anteriors (uns 720.000 milions d’euros encara pendents a finals de 2018) i refinançar emissions de bons bancaris anteriorment emesos, alhora que mantenir el flux de nou crèdit que, al gener, va ser negatiu.
El mercat va reaccionar a l’anunci de noves subhastes de liquiditat comprant deute i borsa europea de forma generalitzada (poc va durar aquest moviment per la caiguda posterior de la banca), i venent euros. Els actius es van moure immediatament, res més conèixer la notícia, però la reacció no va ser desmesurada, reflectint que la notícia no va agafar totalment per sorpresa als mercats, que semblaven haver descomptat ja almenys una part d’aquesta reacció del BCE.
