Catalunya destaca com una de les societats més secularitzades d’Espanya. Encara que la tradició històrica és catòlica, les darreres dècades han vist un declivi pronunciat de la religiositat institucional.
Per primera vegada, el 2023-2024 les persones no religioses són majoria a Catalunya: el 51,3% de la població catalana es declara atea, agnòstica o no-creient. Aquest és un canvi notable, ja que el 2014 els no religiosos eren el 39% i el 2016 el 44%, mostrant una tendència contínua a l’alça de la secularització.
Paral·lelament, els qui s’identifiquen com a catòlics han caigut per sota de la meitat segons algunes fonts; tanmateix, altres enquestes indiquen que aproximadament un 56-57% dels catalans encara es defineixen culturalment com a “catòlics”. Aquesta aparent contradicció s’explica perquè moltes persones es consideren catòliques per tradició o cultura, però no són practicants. De fet, el 86,9% dels catalans no practica regularment cap religió, cosa que converteix Catalunya en la comunitat autònoma menys religiosa d’Espanya pel que fa a la pràctica.
L’assistència a oficis és baixa: al voltant del 3% acudeix a serveis religiosos més d’un cop per setmana i un 5% ho fa setmanalment, mentre que la immensa majoria hi va només en ocasions especials o mai. En concret, més de sis de cada deu catalans mai (o gairebé mai) no van a missa ni participen en ritus, i sumant els que només hi van en festivitats puntuals, gairebé nou de cada deu no són practicants en la vida diària.
Aquesta secularització general conviu amb una pluralitat religiosa emergent: aproximadament un 16% de la població segueix religions no catòliques (protestants, musulmans —especialment en municipis amb immigració magribina—, ortodoxos, testimonis de Jehovà, budistes, etc.).
Barcelona, per exemple, té importants comunitats evangèliques i musulmanes. Tanmateix, cap minoria religiosa individual supera en nombre la catòlica; l’Església catòlica continua sent, amb diferència, la confessió majoritària en adscripció. Les generacions joves en particular exhibeixen nivells baixos de religiositat: entre els menors de 34 anys al voltant del 60% es declara no religiós, amb la important excepció dels homes de 18 a 25 anys que són tant o més religiosos com els de més de 65 anys. En canvi, entre aquests encara hi ha una major proporció de catòlics tradicionals. Aquest relleu generacional anticipa una continuïtat de la tendència laica, però amb l’apunt dels més joves sobre el qual cal veure si és o no una tendència de futur pel que fa a la recuperació catòlica.
D’acord amb les dades més recents del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat (CEO) i altres anàlisis de caràcter demoscòpic, la societat catalana es pot classificar per al que fa a identificació i pràctica religiosa de la manera següent (valors aproximats sobre el total de la població):
Notes aclaridores:
- Catòlics Practicants: S’entén per aquesta categoria aquells que s’identifiquen com a catòlics i que, a més, assisteixen regularment a oficis o practiquen activament la religió (per exemple, assistència setmanal o gairebé setmanal).
- Catòlics No Practicants: Inclou les persones que es defineixen culturalment o tradicionalment com a catòliques, però que no realitzen una pràctica regular (assistència a missa o altres ritus). Entre ambdós grups es troben aquells que mantenen vincles de pràctica, però que no són setmanals, sinó que acudeixen a l’Església alguna vegada al mes, a més de les festivitats assenyalades.
- Ateus, agnòstics i no religiosos: Agrupa aquells que es declaren sense afiliació religiosa o que no s’identifiquen amb la tradició catòlica. La diferència entre els no religiosos i els ateus és significativa pel que fa a la militància clarament contrària a la religió d’aquests darrers i la indiferència dels primers.
Diagnòstic polític de la societat catalana segons les enquestes d’opinió política (II)
Per primera vegada, el 2023-2024 les persones no religioses són majoria a Catalunya Share on X
Loading ...
