Les dades sociològics aporten una visió de la situació i actitud de la dona espanyola que no encaixa massa amb els estereotips.
A partir de les dades del CIS, El País va publicar una informació sobre el pes d’homes i dones en els diferents electorats, i el resultat pot sorprendre a més d’un.
Els dos partits amb una major proporció de votants dones són el PSOE i el PP, tots dos per sobre del 50% (56,6% i 55% respectivament). A l’altre extrem, els que presenten un percentatge més reduït, es troben VOX (35,1%) i Units Podem -ara Unides Podem- (42,4%), i molt a prop d’aquest últim, Cs amb 46,3%.
No deixa de cridar l’atenció que el partit amb una major càrrega feminista, fins a l’extrem de canviar el seu nom al femení, sigui dels que menys proporció de votants dones gaudeix. Li separen per sota, 7,3 punts percentuals, de VOX, i per dalt, gairebé el doble, 13 punts, del PP. En estructura del seu electorat entre homes i dones, la d’Unides Podem està més propera a l’extrema dreta que carrega contra el feminisme, que a la dreta que expressa el PP. Tampoc sembla funcionar massa l’atractiu de Rivera que es manté en preferències femenines lluny dels dos partits tradicionals.
També de la mateixa font, el diari El País, publicada el 4 de març i en aquest cas amb una enquesta pròpia de 2000 entrevistes a majors de 18 anys, i en una tasca de camp realitzada entre el 24 i 31 de gener, se’ns ofereixen interessants dades. Per exemple, relacionades amb la valoració dels partits pel seu feminisme. En primer lloc, apareix Unides Podem amb una puntuació de 5,9 sobre 10, seguit del PSOE 5,2. Els restants ja no aproven: Ciutadans 3,6; Partit Popular 2,8 i Vox 1,5. És fàcil constatar que la bona qualificació de Podem i la dolenta del PP no es tradueixen després en vots, cosa que, sí que sembla succeir, almenys la relació és consistent, amb PSOE, Ciutadans i Vox. Una hipòtesi a considerar és que les dones no orienten, en la majoria dels casos, el seu vot només pel feminisme, sinó per molts altres factors. Una altra és que el feminisme no és majoritari entre les dones considerades en el seu conjunt. L’edat no seria un factor en aparença prou explicatiu, almenys en el cas del PP i Podem, ja que el primer té un electorat envellit on abunda el feminisme, però això no li resta vots, mentre que, per contra, Podem, amb un electorat jove no capitalitza la seva propensió feminista. Serà interessant comprovar com les eleccions del 28-A, marcades com mai per aquesta orientació ideològica, acaben influint en el vot.
Entre les dones es consideren feministes sobretot les més joves, de 18 a 25 anys (64,5%), després la proporció es redueix sensiblement, però continua sent majoritària, el 57% (25-34 anys), per baixar a partir de aquella edat per sota del 50%. Les menys feministes són les dones de 45 a 54 anys (40,6%) seguides de les de 35 a 44 anys (48,9%). Amb l’edat el feminisme torna a créixer i se situa entre el 54,6% i el 51,8% entre les més grans de 55 anys. El feminisme seria per tant majoritari en els dos extrems de l’edat, i perdria suports en el període que correspon amb la maternitat, situada ja en els 31,9 anys, formació de parelles estables, màxima productivitat i nivell d’ingressos.
