En les darreres setmanes, ens hem centrat en les enormes dificultats a les quals Kíev fa front per a prosseguir amb el seu esforç bèl·lic.
Aquestes es resumeixen en la manca cada cop més acusada de recursos humans atès el reclutament forçat, a la fatiga de l’opinió pública per primer cop majoritàriament partidària d’una pau negociada, i finalment a la seva dependència total de finançament i recursos militars provinents de socis -combinada amb la política de la nova Administració Trump de posar fi ràpidament a la guerra.
Aquests factors combinats haurien en principi de generar un poderós incentiu perquè Ucraïna i el seu president Volodímir Zelenski s’avinguin a negociar.
Però quina és la situació de l’altre bàndol, Rússia, en aquest context?
En l’àmbit militar, Rússia ha accelerat el seu avanç sobre el terreny, incrementant el territori capturat el 2024 respecte a l’any anterior, però ho fa des d’un punt de partida extraordinàriament baix.
Els analistes calculen que al ritme de progressió actual les forces armades russes trigarien fins al 2027 per a ocupar la totalitat del Donbàs, l’objectiu explícit del Kremlin d’ençà que fracassà la presa de Kíev a l’inici de la guerra.
En matèria de recursos humans, la mobilització parcial ordenada pel president Vladímir Putin el setembre del 2022 ha permès a Rússia mantenir-se la major part del temps a l’ofensiva, tot i que sembla incert que es pugui arribar al 2027 sense mobilitzar una segona onada de centenars de milers de reservistes.
En l’aspecte financer, fins ara Rússia ha sabut sufragar sense massa problemes el seu esforç bèl·lic. A pesar de les sancions occidentals al gas i petroli russos, els ha continuat exportant incloent a Europa.
Rússia ha aconseguit de fet el que seria inconcebible per a qualsevol país europeu: dur a terme durant tres anys una guerra a la seva frontera tot controlant el dèficit públic entorn del 1,7% del seu Producte Interior Brut al 2024 i mantenint l’endeutament a un nivell insultantment baix pels estàndards occidentals (entorn del 20% del PIB).
Això no obstant, a diferència d’Europa, Rússia fa front a serioses dificultats per a col·locar el seu deute en els mercats internacionals, ja que les dues principals divises del món, el dòlar i l’euro, li estan barrades.
Segons l’analista del think tank Consell Europeu de Relacions Exteriors Agathe Demarais, el Kremlin es concentrà en vendre el seu deute als bancs russos durant el 2022 i el 2023. Una estratègia que funcionà al començament, però mostrà ja l’any passat els seus límits.
La banca privada de Rússia no sols ha hagut d’acceptar les compres de deute sobirà, sinó que ha hagut també de concedir una ingent quantitat de préstecs al sector armamentístic. Resultat: els bancs s’enfronten ara mateix a un seriós problema de liquiditat.
La darrera carta que Rússia tenia per a finançar la guerra era consumir les seves conseqüents reserves sobiranes. Malgrat això, tota reserva s’acaba per buidar si es gasta més de pressa del que s’omple (i si no vegi’n el Fons de Reserva de la Seguretat Social espanyola), i en el cas de Rússia la disponibilitat de crèdit s’hauria reduït en un 60% respecte del 2022.
Estan arribant senyals que el 2025 serà el darrer any en què el Kremlin podrà finançar la guerra sense generar un daltabaix en les finances públiques.
De fet, el dèficit públic de gener fou un 45% més elevat que l’objectiu anual pel 2025 sencer, i tot i tractar-se possiblement d’un mes no representatiu, nombrosos analistes coincideixen a afirmar que les reserves acumulades abans de la invasió d’Ucraïna s’exhauriran enguany.
Així doncs, Rússia comença a tenir també, igual que Ucraïna, una forta pressió perquè la guerra conclogui durant els pròxims mesos. Dintre del mal horrible que ha estat aquest absurd conflicte que ja dura més de tres anys, és una bona notícia.
