Que els Estats Units hagin deixat definitivament enrere Europa en la cursa cap al desenvolupament econòmic no podia produir-se sense conseqüències concretes.
Com hem explicat repetidament en aquest diari, els Estats Units han dut a terme un veritable enlairament des de la crisi financera del 2008, amb una economia que ha passat de situar-se per darrere de la Unió Europea a superar-la en més del 20% el 2022.
Amèrica se n’està sortint millor, a pesar dels missatges provinents de l’esquerra nord-americana que continuen plantejant l’Europa de les regulacions i els subsidis com a model.
Una de les observacions més sorprenents i reveladores de l’ocàs europeu ens la brinda un jove periodista del Financial Times especialitzat en l’anàlisi de dades, John Burn-Murdoch.
Burn-Murdoch ha analitzat les dades de consum individual i de propietat immobiliària als Estats Units i principals països europeus per a les generacions nascudes el 1985 i el 1997, un cop aquestes arriben a la franja d’edat compresa entre els 22 i 34 anys.
Per a la cohort nascuda el 1985 (“generació Mil·lennien”), en tots els països occidentals analitzats s’experimenta un retrocés en els nivells de progressió econòmica, i una dràstica davallada en l’accés a l’habitatge de propietat.
La sorpresa arriba amb la cohort nascuda el 1997 (“generació Z”), on els estatunidencs efectuen una espectacular remuntada, especialment pel que fa a la renda disponible (l’accés a la propietat millora però relativament poc).
Els Estats Units és l’únic país analitzat que manté aquest patró, ja que tots els europeus s’acumulen en un gran grup de cua. Alemanya i Regne Unit surten especialment mal parats, mentre que els Països Baixos i França, a pesar de formar part del mateix conjunt, mantenen un millor accés a la propietat i un creixement del nivell de vida un pèl superior.
La situació és especialment dura per als joves britànics nascuts a mitjan dècada dels noranta, pels qui el nivell de vida no sols s’ha estancat sinó que ha empitjorat respecte a les generacions prèvies.
Mentrestant, els Estats Units acceleren al capdavant. El nivell de vida nord-americà ha crescut de mitjana un 2,5% anual des que la cohort nascuda a finals dels noranta ha entrat en l’etapa adulta.
Encara que sembli contraintuïtiu en el país que se sol vendre com el regne de les desigualtats, la mobilitat social ascendent s’ha accelerat per a la generació Z, superant no sols la dels mil.lennials sinó també la dels baby boomers nascuts a mitjan dècada dels 60 quan tenien la mateixa edat.
Totes les dades analitzades per Burn-Murdoch apunten en el mateix sentit: després de dècades de desacceleració, inclús retrocés, en el nivell de vida dels nord-americans, la situació s’està revertint, mentre que la d’Europa, que s’havia mantingut en una tendència més positiva fins a la crisi financera, està empitjorant.
Aquest canvi de sentit en les fortunes de les generacions de banda i banda de l’Atlàntic és coherent amb el resultat de les darreres eleccions nord-americanes, que oferiren una clara victòria popular a Donald Trump.
I és que els votants, especialment els joves i els d’ascendència afroamericana i hispanoamericana, estan massivament deixant de votar per condicionants racials, bescanviant-los per criteris genuïnament polítics.
Als Estats Units s’està formant una nova generació de triomfadors que, gràcies a un clima propici a la creativitat empresarial i a l’abundància de capital, ho té tot per continuar eixamplant l’avantatge sobre una Europa cada cop més grisa.
Loading ...
