Aquest és el diagnòstic que es desprèn de les dades presentades en dos informes recents: l’Índex de Competitivitat Regional (ICREG) 2024, elaborat pel Col·legi d’Economistes d’Espanya, i una anàlisi del creixement del PIB de les comunitats autònomes.
Índex de Competitivitat Regional (ICREG)
L’ICREG avalua les 17 comunitats autònomes espanyoles utilitzant 54 indicadors estructurats en set eixos competitius: entorn econòmic, capital humà, mercat de treball, entorn institucional, infraestructures bàsiques, eficiència empresarial i innovació. Aquest informe, realitzat per investigadors de la Universitat de Múrcia, proporciona un perfil competitiu detallat per a cada comunitat autònoma.
El 2023, la competitivitat estructural mitjana de les comunitats autònomes va créixer un 5,6%, el segon increment anual més gran des del 2008. Tot i que totes les comunitats van millorar els seus resultats, les regions menys avançades van experimentar progressos més grans, reduint lleugerament la seva bretxa respecte a les més competitives.
Els tres primers llocs del rànquing de competitivitat continuen ocupats per la Comunitat de Madrid, el País Basc i Navarra, amb Madrid consolidant el seu lideratge. Catalunya, en canvi, continua sent l’única comunitat classificada en el nivell de competitivitat mitjà-alt, augmentant la seva distància respecte a Madrid.
Per altra banda, Aragó, La Rioja, Castella i Lleó, Galícia i Cantàbria formen el grup de comunitats amb un nivell competitiu mitjà-baix. El creixement més intens de l’ICREG el 2023 es va donar a les Illes Balears, Canàries, Andalusia i Astúries, mentre que regions com Extremadura, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Navarra, País Basc i La Rioja van créixer per sota de la mitjana.
Creixement del PIB: Catalunya en la mitjana
Segons l’estimació de l’AIReF per al 2024, Catalunya presenta un creixement del PIB de l’1,8%, alineat amb la mitjana nacional i similar a comunitats com Andalusia, Múrcia, La Rioja i Extremadura. No obstant això, regions com Castella i Lleó, País Basc, Navarra i Aragó lideren amb un creixement del 2,2%, marcant una clara distància respecte a Catalunya.
Per contextualitzar aquest increment del PIB, és essencial considerar el creixement de la població, ja que aquest indicador afecta directament la percepció de millora econòmica. Si el PIB creix al mateix ritme o menys que la població, els ingressos reals per persona no augmenten significativament, i la productivitat —un problema crònic a Espanya— continua sent baixa.
Creixement poblacional: un factor clau
Les dades més recents de l’INE reflecteixen un creixement poblacional notable. Al segon trimestre del 2024, la població resident a Espanya va augmentar en 67.367 persones, assolint un màxim històric de 48.797.875 habitants l’1 de juliol del 2024. En termes anuals, l’increment va ser de 415.369 persones.
Aquest creixement s’explica principalment per l’augment de la població nascuda a l’estranger, mentre que el nombre de nascuts a Espanya va disminuir. L’1 de juliol del 2024, la població nascuda a l’estranger era de 9.036.416 persones, de les quals 6.632.064 mantenien la seva nacionalitat estrangera.
Per comunitats autònomes, Catalunya va registrar un creixement poblacional del 0,23% entre el primer i el segon trimestre del 2024, gairebé el doble de la mitjana nacional (0,14%). No obstant això, Madrid va liderar amb un increment del 0,33%, seguida de la Comunitat Valenciana (0,28%) i Balears (0,28%).
Consideracions finals
El creixement poblacional relativitza l’augment del PIB, especialment en comunitats com Catalunya, Balears i Comunitat Valenciana, on el turisme té un paper destacat en l’economia. Tot i que Madrid també mostra un alt creixement poblacional, la seva dependència del turisme és menor, fet que li permet consolidar el seu lideratge econòmic.
En conclusió, mentre que l’economia catalana continua mostrant certs avenços, la distància amb les regions líders, particularment Madrid, continua augmentant. Factors com la productivitat i la dependència de sectors específics, com el turisme, són elements que s’han d’abordar per millorar la competitivitat estructural de Catalunya a llarg termini.
Loading ...
