La situació a Síria
La increïble, per ràpida, caiguda del règim d’al-Àssad a Síria demostra, evidentment, la seva feblesa militar, política i social. Però també fa necessària una pregunta: qui ha pagat la gran operació militar? Perquè una ofensiva d’aquesta dimensió, malgrat que al davant no tingui pràcticament un exèrcit opositor, necessita molts i molts diners per pagar la preparació i l’execució: salaris, logística, armament i munició. Tot això no s’improvisa, i no sembla que Turquia, per si sola, hagi pogut assumir la totalitat del cost econòmic. Qui hi ha darrere? No està clar, i l’únic indici és la valoració positiva que fa de la caiguda del règim sirià l’administració Biden.
Ara s’obre tot un marc d’incerteses, perquè qui ha guanyat és una heterogènia coalició de forces, que cal veure si tenen capacitat per estabilitzar el país. Hi ha precedents en sentit oposat, com el de Líbia o el del mateix Iraq. En tot cas, el que cal subratllar és que tot aquest tràgic escenari es desenvolupa a les portes d’Europa, sense que aquesta hi tingui res a dir ni res a fer. És un signe de la capacitat real de la Unió.
Inestabilitat interna a Europa
Internament, la inestabilitat es multiplica. L’escàndol del Tribunal Constitucional romanès, que ha anul·lat els resultats d’unes eleccions, sobretot perquè el candidat havia tingut un clar domini i tractament favorable a la xarxa TikTok, sembla una broma si no fos que obre la porta al conflicte en un dels països grans de la Unió.
La continuada excusa de la ingerència russa, que sembla tenir un domini total dels processos electorals en països tan diferents com la mateixa Romania, Alemanya o els mateixos EUA, també sembla una altra broma de mal gust per condemnar tots aquells resultats que no s’escauen amb els criteris que encara dominen a Brussel·les i a Washington.
El balanç europeu
El balanç de la situació dels diferents països assenyala un escenari particularment complex de la vida europea. França travessa una forta crisi política, institucional i també en els seus comptes públics. Alemanya viu davant l’horitzó electoral guiat per un govern feble i una crisi econòmica estructural. Espanya pateix una guerra caïnita entre partits que han erosionat greument les institucions i l’estabilitat política.
Hongria i Txèquia estan ja fora de l’òrbita de Brussel·les. Romania viu una inestabilitat profunda i Polònia també registra un gran enfrontament intern. Holanda i Suècia estan fortament estabilitzades no tant per causes polítiques com per l’impacte de la gran delinqüència organitzada de la droga.
Conflictes i problemes econòmics
Per afegir més llenya al foc, l’acord amb MERCOSUR es fa contra França i aixeca una onada de protestes entre els agricultors, mentre que el sector pesquer d’arrossegament constata amb raó que les noves mesures de Brussel·les el condemnen a un extermini.
En aquest context, dues importants qüestions afecten les seves fronteres: la guerra d’Ucraïna, en què, una vegada més, la Comissió i la majoria d’estats europeus s’han equivocat greument, i el poder emergent de Turquia, que pas a pas avança cap a la reconstitució de l’espai geopolític, no tan distant en el temps, de l’Imperi turc.
Anèmia econòmica
La crisi econòmica, causada per l’anèmia del seu creixement, que pateix Europa és l’envoltant de tots aquests problemes, que segurament no ajudaran a resoldre’ls. Tot va començar quan es va considerar que es podria prescindir del gas rus i alhora suportar la competència industrial xinesa. Tot es va precipitar quan Brussel·les va anar dictant mesures econòmiques de represàlia contra Rússia, que han acabat afectant més Europa que aquell país.
Quan tot plegat va desencadenar una onada inflacionària amb profunds efectes socials que encara perduren i erosionen els fonaments de la vida de la gent, sobretot els de menors ingressos, aquests són els que suporten les conseqüències més greus d’una transició energètica feta al marge dels seus interessos i les conseqüències laborals de l’alentiment econòmic.
El creixement desigual
En aquest context, Espanya, com també Polònia i encara més Romania, presenten taxes de creixement molt altes en comparació amb la resta. Però, quan es grata una mica, s’obre la porta a la preocupació pel futur immediat, donat que aquest diferencial de creixement obeeix a una immigració massiva que fa difícil la millora de la productivitat i, per tant, de la renda per càpita; el turisme, que contribueix a aquesta baixa productivitat; i els fons europeus Next Generation, que tenen data de caducitat.
Naturalment, Espanya té més fortaleses que aquestes, però són aquestes les que expliquen la major part de la diferència amb Europa. Precisament, per les seves característiques, no assenyalen el bon camí que cal continuar amb un canvi de model productiu que proporcioni una productivitat més gran i, per tant, millors possibilitats d’ingressos.
Loading ...
