La crisi de l’habitatge i les prioritats socials
L’accés a l’habitatge lidera com la principal preocupació ciutadana (20%), especialment entre les generacions més joves (25-34 anys), seguit de temes com la insatisfacció política (13%) i la inseguretat ciutadana (8%).
Aquesta dada no només revela un dèficit estructural en les polítiques d’habitatge, sinó també el sentiment de frustració de la ciutadania davant la incapacitat del sistema per oferir solucions tangibles. A més, el fet que un 40% dels ciutadans considerin prioritari reduir desigualtats socials reforça la necessitat d’un enfocament redistributiu i proactiu des de l’administració.
Relacions Catalunya-Espanya i posicionament sobre la independència
El suport a la independència es manté estable, amb un 54% en contra i un 40% a favor, i la preferència per un model autonòmic es consolida (33%). Aquestes dades indiquen una certa estabilitat en el debat territorial, amb una menor polarització respecte a períodes anteriors. És rellevant que el suport a la independència continuï majoritari entre els simpatitzants de Junts, ERC i la CUP, però amb una fractura ideològica que dificulta l’articulació d’una estratègia comuna.
Pobresa i desigualtats: un repte clau per al futur
El fet que gairebé la meitat de la ciutadania consideri la reducció de la pobresa i les desigualtats com una prioritat clau posa de manifest una preocupació creixent per l’impacte econòmic i social de la precarietat. Aquesta percepció subratlla una demanda de polítiques més inclusives i efectives per millorar el benestar col·lectiu.
Participació política i desafecció democràtica
Tot i que el 62% considera que la protesta social és una eina útil per influir en les decisions polítiques, un alt nivell d’insatisfacció amb la democràcia (70%) evidencia la manca de confiança en el sistema i en els líders polítics. Això es veu reforçat per l’opinió que els polítics prioritzen els interessos propis per sobre del bé comú (80%).
Economia i percepció ciutadana
La percepció de l’economia catalana és lleugerament millor que l’espanyola, però un 48% dels enquestats la qualifiquen com dolenta o molt dolenta, sense grans canvis respecte onades anteriors. Aquesta estabilitat reflecteix un estancament en l’esperança d’una millora econòmica i la necessitat de polítiques que impulsin la recuperació i el creixement sostenible.
Integració i immigració
Un 72% dels catalans creu que els immigrants no són fonamentalment diferents dels altres ciutadans, però un 59% també considera que hi ha massa immigració. Aquestes dades posen de manifest un sentiment ambivalent cap a la immigració, que combina valors inclusius amb preocupacions per la pressió sobre els recursos i serveis. Això destaca la necessitat de reforçar el discurs d’integració i cohesió social.
Conclusions
Aquest baròmetre evidencia la necessitat de recuperar la confiança ciutadana en les institucions i abordar les qüestions estructurals que preocupen la societat: la desigualtat, la crisi de l’habitatge i el desencant polític. Les dades ofereixen una oportunitat per reivindicar un model polític basat en la subsidiarietat, la solidaritat i la recerca del bé comú, on l’eix central sigui l’atenció a les persones i a les famílies.
Dades curioses o sorprenents del Baròmetre d’Opinió Política (3a onada 2024)
- La protesta social és vista com a eficaç, però amb poca participació activa
Un 62% dels enquestats considera que la protesta social és útil per influir en els representants polítics, però només un 30% ha participat en alguna acció de protesta en l’últim any. Això revela una percepció positiva sobre la utilitat de la mobilització, però una participació realment baixa, potser per desafecció o per manca de confiança en el canvi efectiu. - Els joves confien menys en la immigració que altres grups d’edat
Curiosament, la franja de menors de 25 anys és la més crítica amb la immigració, tot i que habitualment es percep aquest grup com més tolerant. Això pot estar relacionat amb una competència percebuda pels recursos o amb discursos predominants en els entorns digitals. - Instagram domina, però TikTok és sorprenentment fort entre els joves
Instagram és la xarxa social més utilitzada en general (56%), però TikTok arriba al 25% i és la segona opció més popular entre els menors de 34 anys. Aquest fenomen reflecteix una tendència cap a mitjans de consum ràpid i continguts visuals en les generacions més joves. - Alt nivell de pertinença a associacions entre simpatitzants polítics radicals
Els simpatitzants de la CUP, Junts, ERC i Aliança Catalana són els més actius en associacions o entitats (més del 60%), mentre que els del PSC, VOX i aquells sense simpatia partidista mostren nivells més baixos de participació. Això podria indicar un vincle entre el compromís polític i la implicació en el teixit associatiu. - Només el 17% dels catalans coneix el nom del líder de l’oposició
Tot i l’alt nivell de polarització política, menys d’un de cada cinc enquestats identifica correctament el líder de l’oposició a Catalunya. Això contrasta amb el 59% que coneix el president de la Generalitat, evidenciant una concentració d’atenció en el poder executiu. - Creix el suport a l’estabilitat parlamentària per sobre del programa electoral
Un 54% prefereix que els partits busquin estabilitat parlamentària encara que això impliqui renunciar parcialment als seus programes, mentre només un 37% aposta per mantenir la integritat del programa fins i tot si això força eleccions anticipades. Aquest pragmatisme pot ser un reflex del cansament ciutadà amb la inestabilitat política. - Diferències de gènere en la percepció de la immigració
Els homes estan més d’acord amb afirmacions positives sobre la immigració, com que contribueix a l’economia, mentre que les dones mostren més preocupació per l’excés d’immigració al país. Això podria indicar una diferent percepció de riscos i beneficis segons el gènere. - Un 40% no sap o no contesta sobre qui hauria de ser president
Quan es pregunta pel líder preferit per presidir la Generalitat, un 32% diu que no n’hi ha cap i un 24% no contesta. Aquesta dada reflecteix una desafecció preocupant amb els lideratges polítics actuals.
Aquestes dades mostren aspectes sorprenents que poden aportar noves perspectives sobre com la ciutadania percep i viu els reptes socials i polítics a Catalunya.