Podemos, el partit que es declarava capaç “d’assaltar el Cel” afronta les eleccions del 28-A amb una difícil tessitura, atès que el PSOE està recuperant una part important del vot perdut. Juntament amb aquesta dinàmica electoral la formació pateix una sèrie de problemes que habitualment són un indicador avançat de fracàs. Ningú li fa fàstics a la victòria, mentre que la perspectiva de derrota crida a la fragmentació i a les pugnes internes per les llistes. És exactament el que li està succeint a Podemos.
La separació d’Errejón a Madrid i la seva concurrència a les autonòmiques en la llista de Carmena, malgrat que no incideixi directament en les generals, sí que afecta la intenció de vot, com a mínim pel desencís per les pugnes internes. Madrid, una peça clau per la seva dimensió en el còmput de vots, enregistra per aquesta via un dany col·lateral de la formació de la parella Iglesias-Montero.
A la Comunitat Valenciana, un altre graner important de vots, l’afectació és directa: Compromís, el gran aliat d’Iglesias ha decidit trencar l’aliança i concórrer pel seu compte. Podemos acudirà a les eleccions generals només amb IU.
A Galícia la fractura és també important. En Marea, el moviment municipalista que assolí un gran èxit a les capitals gallegues en els comicis passats, anirà per separat del bloc format per Podemos, Esquerda Unida i Anova, el partit nacionalista de Xose Manuel Beiras, amb nom de test estadístic.
Podemos Catalunya sempre ha presentat un perfil conflictiu i desdibuixat, compensat per la força de l’opció que té en Ada Colau el seu principal lideratge, però ara és aquest el soci principal que trontolla. A Barcelona ciutat les crítiques sobre la gestió de l’alcaldessa es multipliquen La inesperada retirada de Domènech, l’home de consens i persona de confiança d’Iglesias, no ha pogut ser coberta. Per a les municipals i autonòmiques, l’alternativa Catalunya en Comú, sofreix fortes desavinences, de manera que fins a 15 municipis, alguns més grans que moltes capitals de província espanyoles, presentaran candidatures enfrontades a aquella opció, i basades amb aliança dels dissidents amb la CUP i independents. En concret, afecta les poblacions de Badalona, Santa Coloma, Cerdanyola, Ripollet Girona, Sant Adrià, Sentmenat, Sant Boi, Badia, Sitges, Les Franqueses, Premià, Santa Coloma de Cervelló i Argentona. No són opcions que es plantegin anar a les generals, però sí que generen una posició de distanciament quan no obertament conflictiva amb la formació de Catalunya en Comú.
Dos fets addicionals aprofundeixen l’afectació. Un problema afegit ve de les dificultats que ha trobat Colau per situar a Pisarello, el seu primer tinent d’alcalde, en un lloc de sortida per a les europees. Les magres perspectives electorals i el fet de no poder forçar un lloc segur per a ell a la llista, l’han dut a voler-lo situar com a cap de cartell per a les generals a Barcelona. Una imposició mal rebuda en els mateixos rengles, i que, d’altra banda, aprofundeix la imatge que aquestes opcions, que es presenten com a renovadores de la política, tenen pugnes intenses per salvar la cadira i el sou, quan l’horitzó s’enterboleix. I fruit de la mateixa dinàmica, Elisenda Alamany que va ser foragitada dels seus càrrecs de presidenta i portaveu del grup de Catalunya en Comú al Parlament de Catalunya, ha anunciat que abandona la formació. Possiblement per anar a les eleccions pel seu compte, malgrat que el més possible és que s’acabi integrant a la llista d’ERC. Un camí semblant segueix Joan Josep Nuet dirigent d’EUA, i fins ara també soci de Catalunya en Comú, malgrat que en aquest últim cas, l’assemblea d’aquesta formació d’Esquerra serà qui prendrà la decisió final.
