El balanç del 21 de febrer i l’intent de vaga general, que ja fou ajornada en la seva primera convocatòria, s’ha saldat, malgrat l’aposta del govern de la Generalitat per promoure la seva realització, en un fracàs com a tal aturada, demostrant de nou que els treballadors del país, pensin com pensin, no estan per aquesta via.
Les empreses varen funcionar amb normalitat, així com el centre estratègic de Mercabarna i el transport de mercaderies. L’altre àmbit clau, el del transport de passatges, va funcionar amb normalitat pel que fa als autobusos, i a les línies l’L9, l’L10 i l’L11 del metro, mentre que la resta es registraren algunes aturades puntuals de línies. L’única afectació dels autobusos varen ser les aturades puntuals a causa dels talls de carrers.
Els trens de Renfe Rodalies i els Ferrocarrils Catalans de la Generalitat van operar seguint els serveis mínims marcats. En el cas de Renfe, des de l’operadora s’informava de normalitat en el servei, malgrat un conat de tall de les vies entre Sitges i Vilanova pel voltant de les set del matí, que finalment no es va produir. En aquest punt es posa en relleu la intenció de l’Ordre de la Generalitat regulant els serveis mínims, que semblava innecessària vist que el sindicat convocant ni tan sols representava l’1% dels delegats sindicals de Catalunya. La seva missió no era tant garantir el servei, com pel contrari, limitar-lo; de manera que sense establir serveis mínims, rodalies i Ferrocarrils de la Generalitat haurien registrat una circulació pràcticament normal com la resta del transport públic, i no del 50% i 25% com regulava la Generalitat, segons fos hora punta o el resta de la jornada.
Pel que fa a les empreses, la incidència ha estat mínima, avaluada en un 8% segons les enquestes, i en part per l’efecte dels talls de carreteres i manifestacions. De fet, un 13% dels treballadors ha rebut alguna o altra afectació. Els que han registrat un major impacte han estat els comerços, en el cas de Barcelona, per la presència de manifestants que feien tancar temporalment les botigues. A Girona, la participació ha estat més important. En total un 22% dels treballadors d’aquest sector s’han vist afectats parcialment o totalment.
A Barcelona, el 90% de les parades de la Boqueria varen operar amb normalitat. L’afectació més gran per la vaga es va donar a les peixateries, en un 50%, si bé en aquest cas la causa és sobretot logística.
Als col·legis, instituts i guarderies la incidència ha estat molt variable. A l’escola pública i a les escoles on té força el sindicat USTEC, s’han enregistrat els serveis mínim, mentre l’escola concertada ha funcionat en general amb normalitat.
El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), vinculat a la CUP, ha cridat a “buidar les aules per la vaga general”. El Sindicat d’Estudiants, una altra organització juvenil amb presència a tot l’Estat, també ha cridat a la mobilització els estudiants i a secundar les aturades.
L’afectació de la vaga ha variat segons la universitat i el campus, segons han traslladat fonts dels centres. A la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) hi ha hagut una “notable afectació, tot i que sense incidents”, segons ha confirmat la universitat. Molt semblant ha sigut l’inici de la jornada a la Universitat de Barcelona (UB), on la direcció ha qualificat de “majoritari” el seguiment de les aturades. A la Universitat Pompeu Fabra (UPF) hi ha hagut “menys afluència de l’habitual, i s’han impartit “poques classes”, segons fonts del centre. Un guió similar ha seguit la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i no hi ha hagut incidències, segons han informat des de la direcció. Això no obstant, al campus ETSEIB a Barcelona, els estudiants han tancat els accessos a primera hora del matí, amb moments de tensió. Posteriorment s’ha reprès l’activitat.
Talls i mobilitzacions, el plat fort de la jornada
Han estat els talls de carreteres en nombrosos punts els que han marcat la jornada, si bé la circulació ha estat restablerta en la majoria de casos i al cap d’algunes hores, pels Mossos d’Esquadra. Hi ha hagut afectacions sobretot a l’AP-7 (a l’altura de l’Hospitalet de l’Infant, Llinars del Vallès i Vilobí d’Onyar), la C-58 (al Masnou), la C-32 (a Sabadell) i l’A-2 (a l’altura de Sidamon, Lleida), a més d’algunes vies secundàries. En general, han estat bastant intermitents. També es produïren diverses marxes lentes de vehicles cap a localitats com ara Sant Celoni (Vallès Oriental, Barcelona) i Tremp (Pallars Jussà, Lleida) per participar en les concentracions convocades al migdia a les capitals de comarca i altres ciutats de Catalunya.
Els plats forts però han estat les manifestacions al matí a Barcelona a càrrec d’estudiants i organitzacions convocants, que han arribat a concertar 13.000 persones a la Plaça Universitat, i a la tarda la gran concentrada a partir de les 18.00 hores als Jardinets de Gràcia de Barcelona, i a les 19.00 hores a les altres capitals de província catalanes i a Tortosa.
Un aspecte interessant de la jornada ha estat l’opinió dels candidats a l’alcaldia de Barcelona, com un termòmetre de la temperatura del dia. Només un candidat amb significació, Maragall, s’ha manifestat clarament a favor, mentre imperava la posició contrària entre la resta. La lectura política és clara: un Maragall alcalde seria bel·ligerant utilitzant el poder municipal a favor de totes les iniciatives de l’independentisme, situant la ciutat en primera línia de foc. En aquesta ocasió, i en contra del que és la seva pràctica habitual d’exposició mediàtica, Colau s’ha posat de perfil, sense cercar protagonisme.
Algunes conclusions semblen evidents:
- Les forces del procés, després de tres intents de vaga general de signe decreixent demostren que no tenen seguiment social per a una empresa d’aquesta magnitud. És més, la seva pràctica reduïda a dificultar la mobilitat, els allunya de la gent més que ampliar la seva base.
- Les manifestacions continuen sent el gran instrument d’una població mobilitzada, però si amb les de xifres milionàries no varen aconseguir res, les que es produeixen de menor magnitud, malgrat que importants com les d’ahir, poca càrrega política tenen. El seu efecte està ja descomptat.
- El govern de Catalunya manifesta la seva profunda contradicció, que està en l’arrel de la seva obra de govern. Per una banda incita a la vaga; per una altra, la seva policia actua pe evitar que les seves iniciatives més decisives, el tall de carreteres i el desordre al carrer, tinguin èxit.
