El passat 10 de novembre, Barcelona va inaugurar el nou tram del tramvia que connecta la plaça de les Glòries amb Verdaguer, un projecte que ha generat controvèrsia des del seu inici. Com a usuària habitual del transport públic, he pogut experimentar de primera mà els avantatges i inconvenients d’aquesta ampliació.
En primer lloc, és innegable que la connexió directa entre Glòries i Verdaguer facilita la mobilitat en aquest tram de la ciutat. El trajecte, que es completa en aproximadament set minuts, ofereix una alternativa ràpida i còmoda per als desplaçaments diaris. A més, la integració amb altres línies de metro i autobusos millora la intermodalitat del sistema de transport públic.
No obstant això, aquesta ampliació també presenta diverses deficiències que cal destacar. Durant les obres, molts veïns i comerciants van patir molèsties significatives, amb talls de carrers i sorolls constants que van afectar la qualitat de vida i l’activitat econòmica de la zona. A més, la implementació del sistema de catenària soterrada, tot i ser una innovació tecnològica, ha generat dubtes sobre la seva fiabilitat i els costos associats al seu manteniment.
Un altre aspecte preocupant és la manca de zones verdes en el nou traçat. Tot i que es va anunciar la plantació de 266 arbres i la creació de gairebé 9.000 m² de noves àrees verdes, la realitat és que, a causa de la sequera, aquestes plantacions s’han ajornat, deixant una avinguda Diagonal amb una aparença desoladora i poc atractiva per als vianants.
A més, la reducció de carrils per al trànsit privat a la Diagonal ha desplaçat una part significativa del flux de vehicles cap als carrers adjacents, com ara València, Mallorca i Provença, incrementant-hi la congestió i els nivells de contaminació. Aquesta situació ha generat malestar entre els residents d’aquestes zones, que veuen com la seva qualitat de vida es veu afectada per l’augment del trànsit.
Finalment, cal qüestionar la priorització d’aquest projecte en detriment d’altres necessitats urgents de la ciutat. Amb un cost total de 284 milions d’euros, és legítim preguntar-se si aquests recursos no haurien estat millor invertits en millorar altres infraestructures o serveis públics que també requereixen atenció immediata.
En conclusió, tot i que l’ampliació del tramvia per la Diagonal aporta beneficis evidents en termes de mobilitat, les deficiències en la seva execució, la gestió dels recursos públics i les conseqüències negatives per al trànsit als carrers adjacents generen dubtes sobre la idoneïtat d’aquest projecte en el context actual de Barcelona.
