En un àmbit tan contaminat per les baralles, les desqualificacions i la manca de raonabilitat com és avui la política, cal celebrar com una alenada d’aire fresc el text fet públic per una organització de recent constitució, El Corrent Social Cristià, “el Corrent”, sobre la tragèdia valenciana, que en un text breu té la virtut de fer un diagnòstic precís i objectiu, i proposar unes mesures concretes d’una necessitat indubtable.
El primer que fa el text és recordar la condició tècnica del període de retorn d’aquest tipus de fenòmens tan greus, és a dir, el temps que s’estima que succeeix entre un fet catastròfic i el següent, que en el cas que ens ocupa es refereix a 70 anys, terminis que segurament s’escurcen pel major escalfament de l’aigua de la mar Mediterrània.
Consideren, segons els estudis tècnics, que l’antecessor de l’actual destrossa va ser la inundació de la ciutat de València de 1957, i que, per tant, era esperable que es produís una altra vegada un fenomen semblant, en aquesta ocasió al sud d’aquella ciutat. Per tant, totes les obres, especialment les hidràuliques que estaven previstes, era de bon govern que s’haguessin realitzat.
No ha estat així, i el punt més sagnant, segons el mateix diagnòstic, és el de la rambla o barranc del Poyo, el responsable principal de la catàstrofe: l’últim projecte aprovat, que sembla que en té molts de previs, va ser el 2021. La inversió era modesta, 150 milions d’euros, i ja fa més d’un any que hauria d’haver finalitzat. Ni tan sols es va començar.
I per aquí, i això ja no ho diu la declaració d’El Corrent, sinó nosaltres, plora la criatura de la futura comissària europea i actual ministra, Teresa Ribera, perquè era el seu ministeri el responsable d’executar l’obra. La falta d’interès dels governs espanyols en dur a terme les obres previstes ha fet possible la tràgica dimensió d’una tempesta de temps anunciada. Aquest és un primer fet i un ensenyament.
L’altra dimensió del diagnòstic fa referència a la deficient gestió de la Generalitat Valenciana en la comunicació d’alertes. La confusió entorn a les mateixes assenyala dos extrems: un, que el procediment presenta defectes importants; dos, que la incompetència ha pres possessió de la política.
El tercer, segons assenyala la declaració, és l’abandonament per part del Govern espanyol de la gestió d’una catàstrofe d’aquesta magnitud, fora de l’abast dels recursos d’una autonomia, i de la declaració d’emergència nacional i aplicació del nivell 3 d’alerta, mobilitzant l’exèrcit per subministrar recursos essencials des del primer moment. Uns recursos d’urgència que només un desplegament massiu des del dia 1 de tot l’exèrcit espanyol podria garantir, però que no es va produir.
El text assenyala que “l’actuació subsidiària d’una multitud de generosos voluntaris en tasques de neteja i auxili immediat als veïns, així com la col·laboració de nombroses organitzacions intermèdies —com per exemple Càritas i les parròquies— per recollir aliments i articles de primera necessitat no eximeixen l’Estat de la seva responsabilitat”.
La declaració concreta en 10 les accions necessàries:
- “La declaració d’emergència nacional, de manera que el Govern espanyol assumeixi la direcció completa de l’atenció de les necessitats”, cosa que no s’ha produït.
- “L’increment de l’aportació urgent, amb caràcter immediat, de liquiditat econòmica per a famílies, autònoms i empreses”. Els recursos en aquestes condicions mobilitzats pel govern són mínims i encara no han arribat.
- “L’adopció pel govern de mesures per pal·liar la situació d’aixovars, llars destruïdes i activitats econòmiques devastades que garanteixin la recuperació d’allò perdut”. En aquest cas sí que s’han decretat les mesures. La qüestió ara és el temps que es triga perquè siguin efectives.
- “L’execució del projecte del barranc del Poyo i totes les altres obres públiques de prevenció, així com la realització d’actuacions en els terrenys qualificats com a inundables a tota Espanya”. Sobre aquesta dimensió essencial per prevenir mals futurs no hi ha cap compromís concret.
- “La reconstrucció de les poblacions afectades amb mesures per reduir el risc: edificacions, equipaments, urbanització i infraestructures”. No es coneix la previsió de cap pla amb aquesta finalitat.
- “L’elaboració d’un Llibre Blanc per una comissió independent d’experts amb participació de totes les parts interessades, i el debat sobre els resultats al Congrés i Senat”. Una exigència necessària que ni governs ni PP ni PSOE semblen interessats a emprendre, i que cap partit reclama al Congrés. És un escàndol col·lectiu.
- “La definició de nous protocols d’actuació davant episodis d’aquest tipus amb base en les experiències dels darrers anys”. Una exigència assumida però pendent de concretar, igual que la següent:
- “La revisió del sistema d’alertes”.
- “La investigació de la Fiscalia per determinar responsabilitats de les administracions públiques”. La fiscalia, de moment, està en altres ocupacions, com l’acusació que pesa sobre el Fiscal General de l’Estat per part del Tribunal Suprem.
- “La intervenció del Defensor del Poble i del Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana per avaluar les actuacions de les administracions públiques”. Un altre desaparegut en combat, Ángel Gabilondo, Defensor del Poble i antic càrrec socialista, que pot intervenir quan vulgui i com vulgui perquè no està sotmès a mandat imperatiu, encara és hora que hagi de dir mitja paraula.
En definitiva, una bona declaració que té la virtut addicional que pot servir de pauta per anar seguint el cas de la tragèdia valenciana al llarg del temps i mesurar les actuacions de governs i partits.
Declaració completa del corrent social cristià: VEURE AQUÍ
Loading ...
