Pedro Sánchez va comparèixer personalment davant dels mitjans per informar sobre el primer paquet d’ajuts per a València, que ascendeix a 10.600 milions d’euros destinats a les famílies i empreses afectades. Tot i que es tracta d’una xifra important, és només un primer pas. Ara bé, analitzant-lo amb detall, s’arriba a la conclusió que l’ajuda no serà suficient per reparar i rellançar tot el que ha estat destruït.
Gairebé la meitat d’aquesta xifra, 5.000 milions, són avals de l’ICO, és a dir, avals per a sol·licitar crèdits que s’han de retornar. Encara que aquests crèdits puguin tenir una exempció del 20%, seguiran sent deutes per a qui els sol·liciti. Això no és exactament el que es necessita amb urgència ni de forma directa.
D’altra banda, 3.500 milions corresponen al Consorci de Compensació d’Assegurances, fet que representa un avançament de diners a compte de les pòlisses existents. Això tampoc és una injecció de diners a fons perdut, ja que l’assegurança permet recuperar part del dany, però només cobreix el que està assegurat i, fins i tot, no sempre cobreix la totalitat de les pèrdues. Per tant, tampoc això treurà del sotrac la població afectada.
Aquestes observacions, tant sobre els crèdits com sobre les assegurances, no volen dir que aquestes mesures no siguin útils; simplement es tracta de destacar que són complementàries respecte a allò que realment es necessita amb urgència: una injecció de diners per a empreses i famílies a fons perdut. Aquesta ajuda directa és molt escassa, ja que només arriba als 2.000 milions d’euros.
D’aquests 2.000 milions, una mica més de 1.000 milions aniran a les empreses, dels quals gairebé el 50% es destinarà a les pimes, mentre que altres 325 milions s’atorgaran com a ajuts als autònoms, a més de 52 milions en prestacions per cessament d’activitat. Per a les llars es destinaran 115 milions, una quantitat clarament insuficient que només cobreix una mínima part del problema.
Altres partides són simplement ajornaments de pagaments: 300 milions en IRPF i altres 300 milions en forma de moratòria fiscal per a pimes i autònoms. Ajornar no significa condonar, i, en aquest aspecte, els afectats per la catàstrofe veuran com també els creix el deute.
Alguns ministeris han calculat l’impacte d’aquests ajuts en els seus pressupostos. El Ministeri d’Hisenda estima un impacte de 1.438 milions, però aquesta xifra inclou l’ajornament del pagament de l’IRPF durant tres mesos, juntament amb transferències directes a empreses i autònoms d’entre 10.000 i 150.000 euros per a les empreses, i de 5.000 euros per als autònoms. A més, s’eximirà del pagament de l’IBI i es reduirà l’IAE. En aquest càlcul, Hisenda suma elements molt diferents, ja que una cosa és ajornar un pagament i una altra és donar una subvenció, que a més és tan escassa que difícilment permetrà refer el teixit empresarial destruït.
La Seguretat Social, per la seva banda, contribuirà amb 214 milions d’euros mitjançant exempcions en la cotització a la Seguretat Social per a les persones en ERTO. El Ministeri de l’Interior preveu una aportació inicial de 118 milions, dirigits principalment a compensacions per habitatges destruïts, reposició de mobles, electrodomèstics i altres equipaments de les llars, així com ajuts per a les comunitats de veïns.
És imprescindible molta més claredat i transparència per a diferenciar entre què són ajornaments de pagaments, avals per a crèdits o avançaments de compensacions per béns assegurats, i què són aportacions a fons perdut. Aquesta és una tasca que sembla no interessar gaire a ningú: al govern de Sánchez no, perquè el seu màxim interès és sumar elements, encara que siguin diferents, per poder presentar grans xifres, quan, en realitat, encara no és així.
Els mitjans de comunicació tampoc semblen interessats a aprofundir i a entendre clarament què s’està oferint i en quines condicions als damnificats per la tragèdia. Finalment, el Partit Popular hauria de ser el primer interessat a aclarir aquests ajuts i a informar de manera honesta els afectats i la ciutadania en general sobre el seu veritable abast i significat.
La primera conclusió és evident: el que ara s’ha compromès a aportar el govern és totalment insuficient. És només un petit pedaç i demostra un escàs nivell de comprensió sobre la magnitud de la catàstrofe. És clar que això és només el primer paquet d’ajuts. Esperem el segon i en veurem l’abast. En qualsevol cas, la rapidesa amb què arribi el diner a qui el necessita és crucial.
Loading ...
