Veure primera part: La tragèdia de València en tres actes i un epíleg: el rei, Sánchez i Mazón
La idea d’una visita conjunta a la zona afectada per la DANA, per Sánchez, Mazón i el Rei va ser una exigència moral i un gran risc polític, que va estar a punt de saldar-se amb una catàstrofe. La gent, al carrer després de dies de patiment, mancances bàsiques, morts en moltes de les seves famílies, negocis destruïts i llars devastades, era una barreja explosiva. I va explotar. En aquell moment, el fracàs de Sánchez davant els ciutadans es va convertir en un forat negre que possiblement acabarà per engolir-lo.
La imatge del Rei, amb Mazón al seu costat, una mica amagat, avançant decididament cap a la gent, intentant parlar i calmar els ànims, demanant a la seva seguretat que retiressin els paraigües que els protegien del fang, detenint-se per parlar en bons termes i abraçant quan va ser possible, juntament amb el paper decidit de la Reina Letícia, contrastava amb Sánchez, qui es va girar i va fugir cap al seu cotxe en una retirada mal planificada. Marlaska va demostrar un cop més per què acumula tantes censures al Congrés. La imatge d’un home demacrat, capcot, que mostra la seva manca de valor, va augmentar la percepció d’un president només preocupat per ell mateix.
És cert que el seu equip de seguretat va plantejar la retirada, el mateix que en el cas del Rei. No obstant això, aquest últim s’hi va negar fins a tres vegades, conscient del seu deure institucional. Sánchez, en canvi, ho va acceptar sense resistència des del primer moment. Després, ja en un lloc segur, lluny de reflexionar sobre el que havia passat, va tornar al mateix de sempre i va demonitzar els que li van cridar i insultar, atribuint-ho a la violència d’uns quants “ultres”.
El seu paper en aquest epíleg provisional no fa més que enfonsar-lo políticament, perquè, amb sentit comú, qui pot sentir-se d’acord o almenys segur amb un president així, a més de Juliana, La Vanguardia i El País? Potser, només potser, tingui esperança si oblida el càlcul extrem del seu ego i actua amb encert davant el futur immediat, si és que la seva administració ho fa possible, perquè recursos en té de sobres.
Què es requereix ara?
- Declarar el nivell 3 d’alerta i que el Govern assumeixi la direcció completa per aportar amb eficàcia tots els recursos necessaris. La por que li ho retreguin no serà pitjor que dessagnar-se políticament, ja que l’actuació continua sent deficient a causa d’una organització tipus “Frankenstein”: direcció teòrica autonòmica, set ministres coordinats per un president de la Generalitat, i la major aportació procedent de l’Exèrcit, dirigit políticament per la ministra. Això funcionarà malament. Els danys són massa grans per estar a l’abast d’una comunitat autònoma, ni aquesta pot esperar que el Govern vagi transferint l’acció; ha de ser més directa i urgent. A més, encara que el dany massiu s’hagi produït en aquest territori, l’afectació s’estén a altres comunitats autònomes, en concret Castella-la Manxa i, en menor mesura, algunes zones d’Andalusia.
- Urgència de liquiditat econòmica per a famílies, treballadors autònoms i empreses, al marge d’altres mesures que el Govern d’Espanya preveu adoptar. És vital que a cada família, autònom i empresari els arribi ara una primera injecció de diners que ja justificaran després. Hi ha milers de persones sense recursos que necessiten viure o donar els primers passos per reprendre una activitat arrasada. Que prengui exemple de com va actuar Biden amb la COVID-19.
- Paquet d’ajudes suficient: després de cobrir el primer cop amb diners en efectiu, el paquet d’ajudes ha de ser suficient per a les 2.000 empreses afectades, sense establir condicions que resultin en “pa per avui i fam per demà”.
- Obres d’infraestructura urgents: és necessari dur a terme el projecte del barranc del Poyo i altres obres pendents relacionades amb la prevenció d’inundacions a la zona de València afectada, i més enllà, emprendre una actuació ben definida en els terrenys qualificats com a inundables a tot Espanya. Mai més una catàstrofe com aquesta per la deixadesa de 150 milions d’euros en l’actuació de l’Estat al barranc del Poyo.
- Reconstruir les poblacions afectades: cases, urbanitzacions, infraestructures, tot. La reconstrucció no pot limitar-se a reparar el que ja existia, sinó que ha de dirigir-se a eliminar d’una vegada per totes el risc sistèmic i recurrent que fins ara es produïa aproximadament cada 70 anys i, amb l’augment de la temperatura del mar, previsiblement en períodes més curts. És necessari un pla integral per adequar les infraestructures, especialment les hidràuliques, i realitzar obres que previnguin futures riuades i desbordaments que puguin danyar la població.
- Elaborar un Llibre Blanc: els penosos resultats de la gestió de la COVID-19 el 2020, i els errors i deixadeses comesos per les Administracions Públiques, especialment el Govern d’Espanya, mai han estat examinats per evitar que es repeteixin en el futur. Aquesta falta d’avaluació no pot repetir-se ara. És necessari elaborar un Llibre Blanc, amb data de finalització determinada, a càrrec d’una comissió de treball independent formada per experts en diferents camps. Els seus resultats s’han de presentar i discutir primer al Congrés dels Diputats i al Senat, i després davant de l’opinió pública. Una comissió mixta, com la del Defensor del Poble, hauria d’elaborar unes conclusions sobre la qüestió des del punt de vista del poder legislatiu.
- Actuació del Defensor del Poble: és imprescindible que el Defensor del Poble actuï d’ofici per valorar les actuacions de les Administracions Públiques en aquest cas, incloent també la Creu Roja, a causa de la seva dependència de l’Estat.