Quins polítics estarien a l’Infern de Dante?

Un gran clàssic del cànon occidental és la Divina Comèdia de Dante, potser una de les deu millors obres, i per això, és un clàssic; la seva influència en la literatura i en el pensament es manté fins als nostres dies. El seu simbolisme i la seva barreja d’elements religiosos, filosòfics i poètics, i l’encert en com ho presenta, la seva qualitat expositiva; Dante és el creador de l’italià actual com a llengua unificada, i això la converteix en una obra única.

A grans trets, La Divina Comèdia de Dante Alighieri, un poema èpic escrit al segle XIV, narra el viatge del poeta a través dels tres regnes de l’altre món: Infern, Purgatori i Paradís. L’obra és una al·legoria sobre el viatge de l’ànima a la recerca de la redempció i explora temes com el pecat, la justícia i la salvació en una estructura detallada i simbòlica que reflecteix la cosmologia medieval.

La història comença a l’Infern, on Dante es troba perdut en una fosca selva i és guiat pel poeta romà Virgili. Junts descendeixen pels nou cercles de l’Infern, cadascun reservat a diferents pecats amb càstigs específics que reflecteixen la naturalesa de cada pecat. L’Infern culmina amb la trobada de Llucifer, qui castiga els traïdors al centre glaçat.

Després d’abandonar l’Infern, Dante i Virgili pugen al Mont del Purgatori, una muntanya que representa la penitència i la purificació. Aquí, les ànimes penedides expien els seus pecats abans de poder assolir el Paradís. El Purgatori està dividit en set terrasses, cadascuna corresponent a un dels pecats capitals (superbia, enveja, ira, peresa, avarícia, gola i luxúria). A través de penitències i reflexions, les ànimes es preparen per a la redempció. Al cim de la muntanya, Dante es troba amb Beatriu, el seu amor platònic i símbol de la fe, qui el guia al Paradís.

El Paradís està estructurat en nou cels concèntrics que representen diferents graus de virtut i culmina en l’Empiri, la morada de Déu. Cada cel està habitat per ànimes que van assolir la perfecció en la seva vida, i a mesura que Dante ascendeix, explora conceptes teològics i filosòfics cada cop més profunds. A l’Empiri, Dante experimenta una visió de Déu en tota la seva glòria i sent la plenitud de l’amor diví.

M’agradaria haver-me preguntat per la relació dels nostres polítics amb el Cel, però se’m feia difícil veure-hi credibilitat, mentre que a l’Infern dantesc, els prototips polítics afloren a cabassos.

Et convido a recórrer-lo i que tu mateix assignis el lloc dels polítics que coneixes. I, per descomptat, si algun és digne del Cel, no t’abstinguis de qualificar-lo en aquests termes.

L’Infern es presenta a la Divina Comèdia com una estructura en forma d’embut descendent, dividida en nou cercles concèntrics, cadascun reservat a diferents tipus de pecats. A mesura que Dante i el seu guia, Virgili, descendeixen, els càstigs es tornen més intensos, representant la gravetat creixent de cada pecat. Aquí hi ha els cercles i els pecats en ordre:

1. Primer Cercle: Limbe
   • Aquí hi ha les ànimes dels no batejats i dels virtuosos pagans, que no van cometre pecats però no van conèixer la fe cristiana. El seu càstig és viure eternament separats de Déu. Quins polítics pagans, n’hi ha bastants, són virtuosos? Aquí es té un bon exercici de reflexió.
2. Segon Cercle: Luxúria
   • Aquest cercle alberga aquells dominats per la luxúria. Són castigats sent arrossegats eternament per un huracà, símbol de la passió que els va governar en vida. Aquí podríem ja situar noms concrets i alguns de gran actualitat.
3. Tercer Cercle: Gola
   • Els golafres són castigats sota una pluja constant i freda, envoltats de fang i vigilats per Cèrber, el monstre de tres caps. Això representa la seva indulgència excessiva.
4. Quart Cercle: Avarícia i prodiga
   • Aquest cercle conté els avars i els pròdigues, que en vida van ser excessius en acumular o gastar diners. El seu càstig és empènyer enormes pesos, xocant constantment els uns amb els altres. Aquí abunden però es barregen amb altres pecats més greus que pertanyen a nivells inferiors.
5. Cinquè Cercle: Ira i peresa
   • En aquest cercle hi ha els irats, submergits en el pantà del riu Estígia, on lluiten entre ells. Els peresosos, en canvi, estan submergits sota l’aigua, simbolitzant la seva falta d’activitat en vida. Parlar de peresa és difícil, però sobre la ira la veiem brillar com llampecs en cada sessió del Congrés.
6. Sisè Cercle: Heretgia
   • Els heretges, que en vida van negar doctrines clau de l’Església, estan sepultats en tombes de foc. Això representa la “mort eterna” que l’heretgia suposa per a la fe cristiana. Bé, això no està gaire de moda, i com per ser heretge cal primer ser creient, poc habitat estaria per part dels nostres polítics.
7. Setè Cercle: Violència Les dues primeres zones per fortuna no abunden, però la tercera, molt políticament incorrecta, està francament poblada.
   • Aquest cercle està dividit en tres zones, cadascuna corresponent a un tipus de violència:
     • Violència contra el proïsme: Els homicides i saquejadors, submergits en un riu de sang bullent.
     • Violència contra un mateix: Els suïcides, transformats en arbres torçats, esquinçats per les Harpies.
     • Violència contra Déu (blasfems), la natura (sodomites) i l’art (usurers): Tots es troben en un desert de sorra ardent, amb foc caient del cel.
8. Vuitè Cercle: Frau (Malebolge) En aquest, el detall facilita la identificació: seductors, aduladors, Ah! Corruptes, una gran especialitat política, hipòcrites, consellers fraudulents i sembradors de discòrdia. Sens dubte el vuitè cercle és el de la política d’avui en dia.
   • Aquest cercle està subdividit en deu fosses (bolges), cadascuna reservada a diferents tipus de frau:
     • Primera Fossa: Seductors i proxenetes, que són fuetejats per dimonis.
     • Segona Fossa: Aduladors, submergits en excrements.
     • Tercera Fossa: Simoniacs, enterrats cap per avall amb els peus en flames.
     • Quarta Fossa: Endevins, que tenen el cap girat enrere.
     • Cinquena Fossa: Corruptes, submergits en brea bullent.
     • Sisena Fossa: Hipòcrites, vestits amb capes de plom daurades.
     • Setena Fossa: Lladres, atacats per serps que els transformen.
     • Vuitena Fossa: Consellers fraudulents, envoltats en flames.
     • Novena Fossa: Sembradors de discòrdia, ferits repetidament per dimonis.
     • Desena Fossa: Falsificadors (alquimistes, perjuradors, falsificadors de monedes i persones).

9. Novè Cercle: Traïció (Cocito) Aquest, en contrapartida amb l’anterior, és molt selectiu; crec que hi ha pocs habitants polítics, però potser m’equivoco, sobretot perquè el sentit de la traïció canvia molt segons el bàndol al qual s’estigui adscrit.

1. • Aquest cercle està dividit en quatre zones segons el tipus de traïció:
     • Caïna: Traïdors a la família, congelats en el gel fins al coll.
     • Antenora: Traïdors a la pàtria o al partit, també congelats, però alguns poden moure el cap.
     • Tolemea: Traïdors als hostes, congelats amb la cara cap amunt.
     • Júdeca: Traïdors als seus benefactors, completament submergits en el gel.

Al centre d’aquest cercle es troba Llucifer, empresonat en el gel, amb tres cares que masteguen eternament Judes Iscariot, Brut i Casi, com a màxim càstig per la seva traïció.

Aquesta estructura de l’Infern reflecteix una escala moral en la qual cada pecat rep un càstig proporcional a la seva naturalesa, seguint la filosofia medieval de justícia divina de Dante.

I l’última consideració, i aquesta totalment seriosa: si encara no ho ha fet, llegeixi la Divina Comèdia. Segur que trobarà una edició al seu gust. Li recomanaria alguna versió comentada, que, a més, es pot trobar gratis a internet, encara que, en aquest cas, res com la textura del llibre per submergir-se en ell.

 Loading ...