El conflicte a Ucraïna està arribant a nivells insostenibles, i és urgent promoure la pau abans que sigui massa tard i el país pateixi una destrucció irreversible durant dècades. El desastre ja està en marxa, com evidencien les creixents desercions de l’exèrcit ucraïnès, amb almenys 60.000 casos penals per aquesta causa, i una mobilització de nous reclutes cada cop més improbable. El problema s’agreuja pel mal entrenament dels reclutes i l’esgotament de les tropes veteranes, moltes de les quals han estat en la línia de foc sense descans des de l’inici de la guerra, fet que ha incrementat el nombre de soldats que busquen evadir el front.
En l’àmbit demogràfic, Ucraïna ha perdut més de 10 milions d’habitants, una proporció significativa de la seva població inicial de 40 milions. La taxa de natalitat, que ja era de les més baixes d’Europa, s’ha convertit en la més baixa del món, assolint amb prou feines un fill per dona en edat fèrtil, molt lluny de la taxa de reposició de 2,1. L’èxode ha estat massiu, amb dones i nens emigrant legalment, mentre que els homes en edat de combatre ho han fet de manera il·legal. Les baixes militars també són quantioses: entre 80.000 i 100.000 soldats han mort, i s’estima que 400.000 han resultat ferits, fet que afegeix una càrrega important per a la societat i la rereguarda, tant durant el conflicte com quan aquest arribi a la seva fi.
Mentrestant, Rússia ha aconseguit superar les sancions econòmiques i l’aïllament internacional. La recent expansió dels BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica) demostra la seva creixent influència. Aquest grup ara inclou Egipte, l’Iran, els Emirats Àrabs Units i Etiòpia, entre d’altres, i representa el 45% de la població mundial i al voltant del 30% de l’economia global. Molts països, especialment en l’àmbit islàmic i africà, estan interessats a unir-se al bloc, fet que mostra el poder d’atracció de Rússia en l’escenari internacional. Les candidatures procedents d’Àsia i Àfrica són nombroses. Fins i tot molts països d’Amèrica Llatina, com Colòmbia, El Salvador, Nicaragua, Perú, Veneçuela, Cuba i Bolívia, han expressat interès a formar part d’aquest grup.
En contrast, la Unió Europea es troba en una situació complicada. En lloc d’actuar amb autonomia, la seva política exterior i militar depèn de la dels Estats Units, cosa que la converteix en una subordinada política i militar d’aquest país. No obstant això, Europa té l’oportunitat de marcar un punt d’inflexió assumint el lideratge per aconseguir la pau a Ucraïna. Aquest lideratge podria implicar acceptar una solució similar a la que va adoptar Finlàndia amb l’URSS: acceptar la pèrdua de territoris a canvi d’estabilitat i desenvolupament. Malgrat la pèrdua de Carèlia, Finlàndia va prosperar, mantenint la seva neutralitat i enfortint el seu desenvolupament econòmic i social.
Europa hauria de deixar d’escoltar les veus que promouen la guerra, com la d’Anne Applebaum: «Hauríem d’armar Ucraïna per mantenir la pau a Europa». Armar encara més Ucraïna, empènyer-la com a força de xoc, és obvi que no és la solució. El camí és fomentar un acord de pau que garanteixi la neutralitat d’Ucraïna. Aquest acord podria incloure la cooperació amb Rússia per a la reconstrucció del país i la restauració de la cooperació energètica, crucial per a l’economia europea. La manca d’accés a l’energia russa ha afectat greument la indústria alemanya i té repercussions en tota la regió. Recuperar aquesta cooperació aportaria múltiples beneficis per a ambdues parts, tant econòmics com geopolítics.
A més, des d’un punt de vista geopolític, els europeus haurien de ser els primers interessats a evitar que Àsia, especialment la Xina, s’acosti massa a la frontera russa. L’única manera d’aconseguir-ho és mantenint bones relacions amb Rússia i oferint garanties d’estabilitat i cooperació. Així es podria mitigar el complex històric de Rússia de sentir-se amenaçada per Occident, una por que ha marcat la seva política exterior durant segles.
La pau a Ucraïna no només és una necessitat humanitària urgent per evitar la destrucció del país, sinó que també és crucial per al futur d’Europa. Assumir un paper actiu en la negociació de la pau permetria a Europa recuperar la seva autonomia i estabilitat, deixant de ser una extensió de la política nord-americana i obrint les portes a una col·laboració beneficiosa amb Rússia. Aquesta pau no només beneficiaria Ucraïna, sinó que també establiria les bases per a una Europa més forta, independent i capaç d’assegurar un futur pròsper per als seus ciutadans.
Loading ...
