Segurament, el debat de la matinada del dia 2 entre els candidats a vicepresidents, el republicà JD Vance, i el demòcrata Tim Walz, ha estat el que ha despertat més expectatives en aquest tipus de confrontacions. Generalment, aquests debats mouen poc interès, ja que és tradició política als EUA que els candidats a vicepresident tinguin un paper molt secundari, com s’ha pogut constatar amb la mateixa Kamala Harris. Això només canvia en circumstàncies excepcionals, com l’assassinat de Kennedy, que va portar Johnson a la presidència, o el cas de Harris, impulsada com a candidata després que el partit entrés en pànic amb la candidatura de Biden després del debat amb Trump.
En aquest cas, l’interès addicional radica en dos punts: el menor, perquè en molts sectors demòcrates hi ha la sensació, més o menys confessa, que malgrat els somriures i l’entusiasme, Harris no acaba d’omplir el panorama presidencial, cosa que dona més importància al company de ticket. En el cas de Vance, la qüestió és més rellevant, ja que és un dels candidats més joves a la vicepresidència, amb 40 anys, mentre que el candidat a president en té 78, i si acaba el mandat, seria el president de més edat que mai ha tingut aquest país, fet que augmenta les possibilitats que no l’acabi. En cas de derrota de Trump, Vance continuaria sent jove per a les pròximes eleccions i estaria molt ben posicionat per ser candidat a president.
S’ha volgut presentar la candidatura de Walz com la contraposició del perfil que ofereix Vance. No és ben bé així. El senador republicà ho és des de 2021 per Ohio, on va guanyar amb el 53% dels vots. Fill d’una família desestructurada, va ser pràcticament criat per la seva àvia i prové d’una regió pobra dels EUA, els Apalatxes, entre Ohio i Kentucky. Amb 18 anys, es va allistar al cos de marines i va servir a l’Iraq. A la tornada, i gràcies a la facilitat que tenen els exmilitars, va aconseguir estudiar Dret a la universitat estatal, i amb una beca es va doctorar a una de les millors universitats del món, Yale.
A més, va escriure un llibre que el va catapultar a la fama, Hillbilly Elegy, una espècie de memòria que explora les condicions de vida a la regió dels Apalatxes en una comunitat marcada per la pobresa i la falta d’oportunitats, però amb una cultura i tradició interna molt forta, els “hillbilly”. El llibre explica les condicions de vida, els problemes terribles i com li va ser possible sortir d’unes circumstàncies tan adverses. Juntament amb les crítiques socials i econòmiques que han contribuït a la desesperança de la seva comunitat, Vance destaca la importància de l’educació i el treball dur com a via de superació. Aquest llibre va generar un gran debat als EUA i va impulsar el seu llançament a la política.
El 2019, es va convertir al catolicisme, es va casar amb una companya de la universitat d’ascendència hindú i té 4 fills. També és un empresari d’èxit en empreses de capital risc.
Per la seva banda, Walz és més gran, té 60 anys i també es va criar en una zona rural de Nebraska. La seva trajectòria acadèmica és molt més modesta: es va llicenciar en Ciències Socials a una universitat de Nebraska i va servir 24 anys a la guàrdia nacional, però no va passar de ser sergent major. Quan la seva unitat va ser mobilitzada per anar a l’Iraq, es va donar de baixa. És professor d’institut, com la seva dona, i té 2 fills. És un polític de llarga experiència, però bàsicament local. Ha estat diputat a la cambra de representants dels EUA durant sis legislatures, i va ser elegit governador el 2018, repetint la victòria el 2022.
Sobretot en el seu segon mandat, ha impulsat una agenda molt del progressisme demòcrata, amb una de les legislacions més permissives dels EUA en avortament, la legalització del consum recreatiu de marihuana i ha ampliat el control per a la compra d’armes. La seva trajectòria com a governador té un punt negre en els famosos conflictes de Minneapolis, quan després de l’assassinat de George Floyd per un agent de policia, hi va haver grans aldarulls i saquejos en un tram de 8 km de Minneapolis, inclòs l’incendi d’una comissaria de policia. El governador Walz va trigar 3 dies a cridar la Guàrdia Nacional per frenar la insurrecció.
En aquest context, i amb la televisió escollida, el debat a la ciutat de Nova York ha donat com a resultat un empat segons la cadena organitzadora, si bé Alan Rappeport del The New York Times dona a Vance com a guanyador. De fet, la visió global sobre el debat és que va ser cordial, civilitzat i amb més substància de l’habitual, cosa que va afavorir Vance perquè partia amb l’etiqueta d’extremista o radical. En canvi, els nervis van trair Walz, sobretot en la primera part, en la qual no va mostrar la solidesa necessària d’un candidat a vicepresident.
El debat es va reequilibrar més al final amb el tema de l’avortament, tot i que aquest ja té les condicions tan alineades que difícilment arrenca vots d’una banda o altra. Segurament, el punt més difícil per a Vance, també al final, va ser la pressió de Walz perquè reconegués la derrota de Trump en les eleccions de 2020, un tema del qual el republicà no va sortir-se’n gaire bé. Podríem dir que el factor més advers per al balanç positiu del candidat a vicepresident republicà va ser precisament Trump.
PARTICIPA A LA I CONFERÈNCIA CÍVICA D’ACCIÓ POLÍTICA. INFORMACIÓ I INSCRIPCIÓ
Loading ...
