Una de les característiques de l’acord entre ERC i el PSC, que ha portat Illa a la presidència, és la sobrecàrrega ideològica i partidista, molt notable, que no s’ajusta gens als discursos formals al Parlament durant la seva presa de possessió. Les intervencions d’Illa, que denoten la voluntat d’un ampli registre polític per representar, en la mesura del possible, el conjunt de la ciutadania de Catalunya, xoca obertament amb el contingut del pacte que l’ha fet president.
Cal llegir el text sencer i anar desgranant els punts que evidencien aquesta sobrecàrrega ideològica, per veure clarament com aquest pacte no expressa bé el sentit comú dels ciutadans de Catalunya. La diferència entre el discurs extern d’Illa i el contingut dels acords és una manifestació més de la manca de credibilitat política, resultat d’una clara discrepància entre el que es diu i el que es fa.
Sobirania tecnològica catalana?
Un dels punts que crida l’atenció, per la seva manca de sentit comú, es troba en l’àmbit tecnològic. En referència a la creació d’una planta de producció de semiconductors, un objectiu positiu en si mateix, s’afirma que aquest pas és “clau en el camí cap a la sobirania tecnològica catalana”. Si ni Europa pot aspirar a aquesta sobirania, resulta surrealista que el programa de govern de Catalunya ho faci. A més, el PSC ha signat aquest propòsit, alineant-se amb una visió clarament desconnectada de la realitat.
Pressió fiscal i educació diferenciada
No és menys important el compromís de mantenir l’impost de successions i patrimoni en els tipus actuals i no deflactar l’IRPF, tot i la inflació. En altres termes, Illa s’ha compromès a mantenir l’elevada pressió fiscal que afecta negativament la competitivitat de Catalunya.
Un altre punt carregat d’ideologia és l’acord per mantenir la no concertació dels centres que segreguen per gènere en primària i per acabar amb els concerts a secundària. Aquest punt fa referència al model pedagògic de l’escola diferenciada, que afecta els drets dels pares a escollir el tipus d’educació per als seus fills.
Un enfocament esbiaixat de l’esport
Pel que fa a l’esport, el pacte se centra exclusivament en “potenciar la igualtat, mantenir l’aposta per l’esport femení i projectar referents esportius femenins”. Tot el que es diu sobre l’esport català es resumeix en aquest enfocament, mentre que altres qüestions crucials, com les instal·lacions, la difusió dels esports minoritaris o els recursos per a aquestes pràctiques, són totalment ignorades.
Feminisme i família en el centre de l’acord
L’acord dona especial importància al feminisme, amb el compromís de mantenir el departament de polítiques d’igualtat, la creació de la xarxa lila per a la prevenció de violències masclistes i la feminització dels cossos de seguretat i emergència. Aquest últim punt inclou reservar places d’accés i promoció per a dones, fet que ja ha provocat discriminació en els Mossos d’Esquadra.
Tanmateix, aquesta agenda feminista contrasta amb l’abandonament d’altres sectors importants, com l’agricultura, la ramaderia, els boscos o la pesca, que reben una mínima atenció en l’acord, malgrat la seva situació crítica.
De la mateixa manera, la família és un altre gran sector marginat. L’acord només fa una referència a equiparar les famílies monoparentals a les nombroses, ignorant completament el problema de la baixa natalitat a Catalunya i no ofereix cap suport a les famílies amb fills.
Tot plegat presenta un fort biaix ideològic que, si no és corregit, pot convertir aquesta legislatura en una prolongació de l’extremisme ideològic d’ERC, tot i que amb Illa al capdavant, qui intentarà aplicar les polítiques amb més subtilesa.
Loading ...
