J.D. Vance: El nou candidat a la vicepresidència dels EUA, un elogi americà

J.D. Vance, candidat a la vicepresidència dels EUA, ara nominat “company de ticket” electoral de Trump és un acabat d’arribar a la política malgrat ser senador per Ohio, un dels sis estats clau en les eleccions presidencials, i era un perfecte desconegut fa menys d’una dècada. El seu nom va assolir una gran notorietat per un llibre de memòries, cosa que no deixa de ser sorprenent per a una persona nascuda el 1984.

Hillbilly Elegy: una memòria de lluita i superació

Es tracta de “Hillbilly Elegy: A Memoir of a Family and Culture in Crisis”, que ha estat traduït al castellà com “Hillbilly, una elegia rural”. En ell, Vance explora la seva infància i joventut en una família pobra i desestructurada al Rust Belt dels EUA, principalment a Ohio i Kentucky. La utilització de la paraula elegia en la traducció fa referència a la tristesa o lamentació que comporta la pèrdua de quelcom significatiu, en aquest cas, la cultura hillbilly, dels habitants de les zones rurals dels Apalatxes, un nom que fins i tot, segons en quin context, té un caràcter pejoratiu.

Els valors i les crítiques de J.D. Vance

En el seu text, l’ara candidat a vicepresident destaca els valors de la lleialtat familiar, però també aborda aspectes negatius d’aquelles comunitats, com la violència, la drogoaddicció i la manca d’aspiracions educatives i laborals. Analitza com la desindustrialització i la pèrdua de llocs de treball han afectat profundament les comunitats d’aquella regió i han portat a una crisi de desesperança i desarrelament.

En aquest context, J.D. Vance explica la seva vida, amb una infància contínuament arrossegada per la seva mare addicta i canviant de llar en funció de la parella de torn, una situació de la qual aconsegueix emergir gràcies al suport dels seus avis. Vance s’apunta als marines i participa en la guerra de l’Iraq. El fet d’aconseguir graduar-se a la Universitat Estatal d’Ohio i, sobretot, doctorar-se a una facultat de dret d’elit nord-americana com Yale, marca la seva evolució. Està casat amb una companya de la universitat, també advocada, filla d’immigrants hindús, amb qui té tres fills. Es va convertir al catolicisme el 2019.

Només 40 Anys i ja candidat a la vicepresidència

En el llibre fa una declaració d’intencions quan explica que té seriosos dubtes que ningú estigui interessat a llegir un text d’una persona que no té cap especial importància. Diu: “no soc senador -ara ja ho és-, ni governador, no he creat una empresa de 2 milions de dòlars o una organització per canviar el món. No he fet res d’extraordinari”. Però, aleshores, afegeix que ha aconseguit “una cosa ordinària, un matrimoni amb fills, gossos i una feina que és una realitat d’allà on vaig néixer – diu Vance – a Middletown, Ohio, és inconcebible perquè en el seu entorn els més afortunats viuen d’ajudes i els més desgraciats moren de sobredosi”.

Per tant, un realisme descarnat, però també un anunci de com és possible sortir de la crisi. La seva conversió al cristianisme en el priorat dominic de Santa Gertrudis a Cincinnati (Ohio) la va fer en presència del seu amic Rod Dreher, un autor cristià molt conegut internacionalment per dos dels seus llibres “La opción benedictina” i “Vivir sin mentiras: manual para la disidencia cristiana”.

J.D. Vance ha estat nomenat candidat a la vicepresidència amb Trump quan li falten pocs dies per complir els 40 anys, que farà el 2 d’agost. És una història personal d’esforç i èxit, un signe que, malgrat tot, la idea del somni americà encara persisteix. La seva trajectòria és digna d’admiració i elogi, però per als nostres mitjans de comunicació presenta tres greus inconvenients que l’invaliden totalment. No tenen res a veure amb la seva capacitat de treball o de sacrifici, sinó bàsicament amb què és molt crític amb l’avortament, amb la guerra de l’Iraq i, a més, ara és candidat amb Trump, fets més que suficients per qualificar-lo en termes ben negatius.

J.D. Vance també és una expressió jove de com el nostre temps ha registrat una gran inversió. Els qui defensen els desheretats, els hillbillies, els “deplorables” als quals es referia Hillary Clinton quan era candidata a la presidència, és la dreta, mentre que la progressia s’ha convertit en la representació de les elits urbanes en el seu sentit més ampli, un esquema aquest pels EUA que té molts punts de contacte amb l’escenari que viu actualment França.