A diferència d’Espanya, on sembla ser un tema tabú, un clàssic de la sociologia electoral americana és l’estudi del comportament dels electors en funció de la seva adscripció religiosa. I és que als EUA, un dels països occidentals més religiosos del món, aquest fet té una extraordinària importància.
Les seves pautes s’han mogut al llarg del temps. El vot catòlic, per exemple, era un vot essencialment demòcrata amb poques excepcions, mentre que el vot negre i protestant anava dirigit en gran manera als republicans i era un record històric del trauma de la Guerra Civil americana, perquè va ser Lincoln del partit republicà qui els va alliberar de l’esclavitud.
Quina és l’escenari avui?
Prenent com a referència les dades de l’últim estudi del Pew Research Centre, que situava el resultat global Biden-Trump en un 48%-49%, l’orientació religiosa quedava molt clara. A Trump el votaven sobretot els protestants (60%), però també els catòlics (55%), que s’elevava fins al 61%, una xifra equivalent als protestants, si s’excloïa el vot hispànic, perquè aquest es repartia pràcticament meitat a meitat entre el candidat demòcrata i el republicà.
En les confessions religioses, només els negres protestants eren abassegadorament partidaris de Biden amb un 77%. Però realment, allà on triomfa el candidat demòcrata de forma rotunda és en el grup dels ateus (87%), agnòstics (82%) i, d’una manera molt més moderada, aquells que diuen que no tenen cap religió en particular. Hi ha, per tant, un tall molt clar entre estar adscrit a una fe religiosa o pertànyer a una fe secular.
Aquesta seria la diferència entre els dos candidats, que encara es veu més clarament reflectida quan, més enllà de l’adscripció religiosa, s’observa la pràctica considerant com a tal l’assistència als oficis. Com més practicant és la persona, més partidària resulta de Trump, a excepció dels negres protestants en els quals la relació és a la inversa.
Això es veu molt clarament en el cas dels catòlics. Si en conjunt votaven Trump en un 55%, considerant els que acudeixen de manera regular als oficis, la xifra s’eleva fins al 64%. Una excepció a aquesta correlació és la dels protestants blancs no evangèlics, és a dir, les confessions del protestantisme tradicional que són l’únic grup cristià en el qual el suport a Trump és més fort entre els que no assisteixen que entre els que assisteixen regularment a l’església. Aquesta diferència pot tenir una explicació en el sentit que les confessions del protestantisme clàssic, que estan en davallada davant els evangèlics i carismàtics, tenen un perfil pel que fa al seu nucli més socialitzat de tall liberal i que, per tant, corresponen al perfil de població que vota Biden.
Aquestes preferències lligades a l’opció religiosa també fan que les interpretacions dels fets polítics siguin diferents. Per exemple, la majoria dels ateus, els protestants negres i els agnòstics consideren que Trump va violar la llei en un esforç per canviar el resultat de les eleccions del 2020, que és la tesi que ens han ofert molt homogèniament els mitjans de comunicació del nostre país. Però, per l’altra banda, només el 15% dels protestants blancs evangèlics pensen en aquests termes. Un altre 15% creuen que Trump va fer alguna cosa dolenta, però que no va violar la llei, mentre que el 47% consideren que no va fer res de dolent.
Aquesta visió tan generosa, però, no és compartida en aquesta mesura pels catòlics, que en un 41% consideren que sí que hi va haver violació de la llei, mentre que una xifra semblant pensa que no hi va haver infracció o no va fer res de dolent. Aquestes mateixes categories situades pel conjunt de la població donen un balanç de 45% que consideren que la llei va ser infringida per un 38% que pensen que no.
Com es moguin en aquest context els catòlics hispànics i els negres protestants marcarà en gran manera el resultat final donat l’ajustat recompte que assenyalen les enquestes.