La massificació de les titulacions d’ensenyament superior ha suscitat dubtes en l’opinió pública sobre el valor i les oportunitats que realment generen entre els joves, especialment en l’àmbit laboral. Però l’estudi L’educació i els seus efectes sobre les oportunitats del jovent constata que la formació universitària, així com la Formació Professional Superior, és un ascensor social, amb un impacte positiu en l’accés al mercat laboral dels joves. És una de les conclusions principals d’aquest informe inclòs en el dossier Joves, oportunitats i futurs, de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa”.
A l’estudi, liderat per Lígia Ferro, de la Universidade do Porto, i Pedro Abrantes, de la Universidade Aberta i l’ISCTE – Instituto Universitário de Lisboa, s’hi analitza l’evolució educativa dels joves espanyols i l’impacte que aquesta ha exercit en les seves oportunitats laborals entre 2001 i 2021 gràcies a les dades comparatives de l’Eurostat i l’OCDE. Entre altres conclusions, els autors indiquen que la bretxa en la taxa d’ocupació dels joves espanyols amb un nivell d’estudis bàsics (primària o ESO) i els titulats universitaris o amb una FP Superior, va augmentar 8 punts en 20 anys, i que aquesta taxa és més elevada entre els estudiants amb formació superior.
El 2021, la taxa d’ocupació dels joves d’entre 25 i 34 anys amb estudis superiors va ser del 78,2 % enfront del 59,2 % de l’ocupació entre joves amb estudis de primària o ESO, cosa que indica una diferència del 19 %. El 2001, l’ocupació entre els joves amb formació superior va ser del 75,7 %, i la dels joves amb estudis bàsics, del 64,6 %, com es pot comprovar en el gràfic següent:
Des d’una perspectiva europea, entre 2001 i 2021 la bretxa va augmentar més de 6 punts a favor dels joves amb estudis universitaris. Mentre la taxa d’ocupació dels joves d’entre 35 i 34 anys amb formació superior va ser del 85,1 % el 2021, l’ocupabilitat dels joves europeus amb estudis de primària o ESO va ser del 56 %, cosa que indica una diferència del 29,1 %. El 2001, la taxa d’ocupació de la població jove amb estudis universitaris se situava en el 85,3 % i la dels joves amb un nivell educatiu bàsic era del 62,6 %, la qual cosa suposava una diferència del 22,7 %.
«El nivell educatiu dels joves ha esdevingut un factor encara més decisiu per a les seves oportunitats en el mercat laboral. Això ha estat una tendència constant al llarg de les últimes dues dècades i es continua observant actualment. A més, és una tendència més forta entre les noies. És a dir, la inequitat de gènere s’ha ampliat per a les joves amb baixos nivells educatius, però gairebé desapareix per a les joves amb estudis universitaris», ha declarat el coautor de l’estudi i investigador de la Universidade Aberta i l’ISCTE – Instituto Universitário de Lisboa, Pedro Abrantes.
L’impacte de la formació secundària
La comparativa durant el mateix període entre els joves amb educació universitària i FP Superior i els que van assolir un nivell d’educació secundària superior (batxillerat i Formació Professional de grau mitjà) també reflecteix un augment de la bretxa de la taxa d’ocupació en més de 6 punts a favor dels primers.
Així, mentre la taxa d’ocupació entre joves amb formació superior va ser del 78,2 % el 2021, la dels joves amb estudis de batxillerat o FP de grau mitjà va ser del 68,9 %. Si retrocedim fins al 2001, la taxa d’ocupació entre joves amb formació superior era del 75,7 %, i la dels joves amb educació secundària superior, del 72,9 %. Les dades mostren que la bretxa en la taxa d’ocupació entre tots dos nivells educatius va augmentar un 6,5 % en 20 anys. I Abrantes puntualitza: «Entre els joves amb estudis de batxillerat i una FP, els segons tenen taxes d’ocupació més elevades. En aquest cas, la bretxa també va augmentar durant l’última dècada». La taula següent recull totes les dades analitzades anteriorment:
«De totes maneres, considerant les dades del 2022, la tendència que observem és que aquest escenari es manté. Això sí, en comparació amb el 2021, a Espanya hi ha una petita millora de les taxes d’ocupació, que és més forta entre els universitaris que entre els qui tenen educació bàsica», ha puntualitzat Abrantes.
Polarització dels nivells educatius
Examinant amb detall l’evolució de la formació dels joves espanyols entre 2011 i 2021, els autors han observat que la polarització dels nivells educatius de la joventut a Espanya és superior a la mitjana europea.
Fa 13 anys, el 35 % dels joves a Espanya tenien estudis d’educació bàsica, el 25 % tenien un nivell d’educació secundària superior i el 40 % restant tenien estudis universitaris o d’FP Superior. Aquest mateix any, la mitjana europea de joves amb estudis bàsics era del 16 % enfront del 48 % de joves amb estudis secundaris superiors i del 36 % de joves amb formació superior.
El 2021, la taxa de joves espanyols que només havien cursat estudis bàsics va disminuir al 28 %, mentre que el 24 % dels joves tenien estudis d’educació secundària superior, i el 49 %, formació universitària o FP Superior. Aquest mateix any, la mitjana dels joves europeus amb estudis bàsics se situava en el 12 %, el 42 % tenien formació secundària superior, i el 46 %, universitària i FP Superior, com es pot apreciar al gràfic següent:
«A Espanya s’han fet progressos significatius. Tanmateix, un gran percentatge de joves abandonen el sistema educatiu sense ni tan sols haver obtingut un títol de nivell secundari postobligatori, i aquests joves es troben avui en situacions de vulnerabilitat i risc d’exclusió més accentuades que en el passat. A més, a la variable edat se n’hi uneixen d’altres com la classe social, el gènere o l’origen territorial», ha destacat la coautora de l’informe i investigadora de la Universidade do Porto, Lígia Ferro.
La formació universitària, així com la Formació Professional Superior, és un ascensor social, amb un impacte positiu en l’accés al mercat laboral dels joves Share on X
Loading ...
