Espanya i, en particular, Catalunya estan sotmeses a deu factors letals que ens castigaran econòmicament, socialment i políticament abans que aquesta dècada acabi. Parlo de deu factors letals per facilitar-ne l’exposició, si bé en realitat tots s’articulen configurant una gran policrisi en què les interaccions entre uns i altres són intenses i complexes.
El model més real que descriuria aquesta situació seria el que es coneix com a rizoma, que en biologia és una tija subterrània amb diverses gemmes que creixen de forma horitzontal generant brots herbacis i nusos en un complex entramat. Gilles Deleuze va basar en aquest concepte un model descriptiu filosòfic d’un sistema sense jerarquia en el qual qualsevol element pot incidir sobre els altres sense importar gaire la seva posició jeràrquica. És aquí on som.
Els deu elements que es relacionen de la manera descrita són:
- Baixa productivitat.
- Turisme fora de límits.
- Immigració massiva.
- Anomia del sistema educatiu.
- Baixa natalitat.
- Avortament generalitzat.
- L’aparellament i la destrucció de la família.
- L’estrangulament de l’habitatge.
- La política basada en la polarització i la desqualificació ad hominem.
- La pobresa, la desigualtat i la seva relació amb els salaris.
El punt d’arrencada és la baixa productivitat perquè els seus efectes directes i col·laterals són múltiples. Aquesta té tres components essencials: la deprecació del nostre capital humà, que és el factor de producció més important; la gran dificultat per fer créixer la productivitat total dels factors (PTF); i el creixement de sectors empresarials de baixa productivitat i la falta d’impuls industrial.
Només un fenomen tendiria a jugar en contra, però els seus efectes a hores d’ara són tènues. Es tracta de la pèrdua d’ocupació a les microempreses a favor de les grans, conseqüència de l’augment de costos que esdevenen difícils de suportar per a aquelles que tenen pocs treballadors. Aquest fet no volgut tendeix a jugar a favor d’una millor productivitat.
En aquest primer esquema, el turisme fora de límits té un paper central perquè és el sector per antonomàsia de baixa productivitat al qual se li ha confiat el creixement de l’economia. És el gran motor de l’ocupació, que lògicament es produeix en un marc de baixos salaris. Aquest fet permet entendre per què, malgrat que l’atur s’ha reduït significativament, creix la pobresa formada per una component insòlita: la gent que treballa. Entorn del turisme, l’hostaleria, serveis personals de baixa remuneració, a més de la construcció, configuren la galàxia de baix nivell productiu.
La conseqüència és la immigració massiva perquè aquesta té com a motor principal, no tant la diferència de rendes entre països, com disposar de llocs de treball. I aquest és el paper que juguen el turisme i l’hostaleria.
El govern veu amb bons ulls aquest fet perquè li permet presentar dues xifres triomfadores: el creixement del PIB i l’augment de l’afiliació a la Seguretat Social. Però alhora ignora el seu impacte sobre la renda per càpita i les conseqüències de les seves externalitats negatives.
La combinació de turisme massiu i immigració excessiva genera moltes externalitats negatives. Ho fa sobre el medi natural, com els recursos naturals, i els factors causants del canvi climàtic. També ho fa en la prestació de serveis, com la neteja, la sanitat, la seguretat, el manteniment de les infraestructures i el transport públic.
Alguns dels col·lapses que es produeixen, com es percep a Barcelona, són fruit d’aquesta combinació entre turisme i immigració. Referit a aquest segon, hi ha un efecte important sobre l’educació i els serveis socials. I ambdós pressionen fortament sobre la que segurament és la vàlua més feble i crítica de totes, la de l’habitatge.
Aquest cop d’ull a alguns aspectes de la relació entre uns i altres permet constatar com és de complexa la situació. Cal, però, entrar en el detall de cadascun d’ells, començant pel primer dels anomenats: la productivitat.
Loading ...
