Els 10 grans reptes que ha d’afrontar el nou govern de Catalunya

El nou govern de Catalunya ha d’afrontar, vulguis que no, 10 grans reptes que són decisius per al present i el futur del país, i que ja no poden esperar més temps per ser abordats, perquè portem anys d’oblits i mal govern. Són aquests:

  1. Productivitat. No hi ha discussió que, si no volem continuar retrocedint en relació amb Europa i fins i tot amb Espanya, Catalunya ha de millorar la seva productivitat. També per garantir el nivell de vida de la població. De fet, un augment d’un 1% en general de la productivitat està vinculat a un augment de la renda disponible per persona del 0,7%. No és una dada menor que la productivitat també estigui vinculada al benestar de la població en termes d’una menor pobresa, en concret del risc de privació material extrema, com assenyalen els estudis en aquest àmbit. Els ritme de creixement de la productivitat catalana entre el 2000 i el 2022 ha estat del 0,8% i aquest fet ha tingut com a conseqüència que ens distanciessin de les regions econòmiques més productives d’Europa i ens aproximéssim a les que menys disposen d’aquesta capacitat. Tanmateix, l’àrea metropolitana de Barcelona és la penúltima després de la d’Atenes en aquesta mesura decisiva de l’activitat econòmica, i aquest fet ja parla per si sol, perquè l’àrea metropolitana de Barcelona és el nucli econòmic de Catalunya.
  2. Natalitat. És públic i notori que la manca de naixements és un problema molt greu que té ramificacions múltiples. En el nostre cas a més d’afectar a l’economia, a l’estabilitat de l’estat del benestar, especialment les pensions, accentua l’envelliment i té una conseqüència negativa molt forta sobre el futur de la llengua i cultura catalana. Lligat a la natalitat hi ha el fet de la família. Aquesta ha estat el puntal de Catalunya. El nostre país ha subsistit en condicions adverses gràcies a la família i sense govern propi. La inversa no és possible, tenir Generalitat i que continuï l’esmicolament i la dificultat de formar famílies només condueix a la destrucció de Catalunya com a país.
  3. Immigració. És un fet vinculat a l’anterior. Les xifres actuals de població estrangera que viu a Catalunya ja són molt altes amb relació a la població autòctona. Per la seva natalitat i pel nivell de serveis que són necessaris per atendre-la mínimament amb un 22% de població estrangera, que s’eleva fins al 27% en el cas de Barcelona, l’encarrilament de la immigració és una necessitat imperiosa.
  4. Ensenyament. No cal explicar-ho massa. Les últimes proves PISA, que ens situen a la cua d’Espanya que, al mateix temps, ocupa els últims llocs a la UE, parlen per si soles. Fins ara els darrers governs catalans han manifestat la incapacitat notòria per afrontar aquest repte vital.
  5. Llengua i cultura catalanes. Ja ho hem tractat no fa massa. Amb 1/3 de la població que té com a llengua primera el català i amb un procés continuat de reducció, el problema no requereix gaire més explicació.
  6. Droga i sanitat. Catalunya s’ha convertit en capdavantera en la producció i tràfic de marihuana, i el port de Barcelona és un dels grans hubs d’entrada de coca. Tot plegat fomenta el desplegament de les màfies, la gran delinqüència. Anem pel camí de situar-nos en zona de risc com ja ha caigut Marsella i bona part de Suècia, Bèlgica i Holanda. Només ens faltaria això.
  7. Cues i assistència primària. Els temps d’espera en sanitat i dependència són inhumans i la pèrdua de qualitat en el servei d’assistència primària en la sanitat no ha estat resolt. El que era una columna vertebral de l’estat del benestar està fent fallida.
  8. Una administració envellida que no arriba. De voler ser un país d’excel·lència administrativa en el sector públic hem davallat fins al mal estat actual que combina la manca de reformes d’eficiència i eficàcia amb una edat molt avançada dels funcionaris.
  9. Pressió fiscal excessiva, la més alta d’Espanya. I alhora un retard imperdonable, d’una dècada, en què el govern de l’estat es digni a posar sobre la taula un nou sistema de finançament autonòmic. Resoldre ambdues coses és urgent i prioritari perquè té efecte en molts dels altres reptes apuntats.
  10. Mal estat de les infraestructures bàsiques. Incorporant aquí l’habitatge, que necessita una resposta massiva i urgent. Com també cal per al col·lapse de l’AP7 i els ferrocarrils com a qüestió prioritària.

Amb tot hi ha tota una qüestió que mai s’acostuma a abordar perquè és la mare dels ous: la nostra política i també la nostra societat viu immersa en una crisi moral en el sentit que li resulta molt difícil identificar què és el bé i, per tant, què és el bé comú. Impartir justícia en totes les seves dimensions i tenir discerniment per diferenciar el que és necessari del que és accessori o superflu. Aquest és un problema cultural que no pot restar al marge de la resposta necessària.

Creus que l'actual política exterior europea augmenta el risc d'una guerra nuclear?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.