El gran conflicte del nostre temps: els modus de vida

El gran conflicte social del nostre temps no és sobre la desigualtat econòmica, que l’aliança entre el liberalisme cosmopolita de gènere i el progressisme de gènere ha arraconat, sinó sobre els modus de vida, en les dimensions sobretot relacionades amb el sexe; LGBTIQ, l’autodeterminació de sexe, el rebuig a la maternitat i la decadència. Però aquesta vulneració de les lleis de la naturalesa humana té conseqüències empíricament constatades i sistemàticament marginades pel bloc ideològic dominant.

Un d’aquests efectes és la pèrdua de condicions de salut que el nou mode de vida de la cultura desvinculada i de gènere imposa com a normatiu, i concretament, les conseqüències del rebuig de la maternitat en la dona, que té un organisme naturalment preparat per assolir el seu màxim després de l’embaràs, a condició que no sigui a edats inusualment avançades.

No era un fet gratuït que l’Alemanya comunista abans de la unificació, que excel·lia en l’esport femení, a més de dopar les seves atletes d’una manera irresponsable, les induïa a ser mares en edats joves per garantir després uns fonaments competitius millors.

Una altra constatació es produeix: ara s’anuncia mamografia obligatòria per la Seguretat Social a partir dels 45 anys. La raó és el creixement de casos de càncer de mama, fins a un 1% anual en dones joves menors de 45 com a tendència generalitzada.

Les causes són múltiples. Una, fins ara era l’edat, a més envelliment més possibilitats, és una causa comuna a la majoria de càncers; altres més específiques com els canvis en els gens BCRA 1 i BCRA 2. Però aquest tipus de causes no expliquen el creixement en la població més jove. La raó més explicativa és el nombre creixent de dones que no tenen fills o els tenen en edats molt tardanes.

A més, de l’últim gran estudi publicat l’any passat a BMJ Oncology, que recollia la incidència de 1,82 milions de càncers, es poden citar els següents estudis:

  • Association of Parity With Reduced Risk of Breast Cancer: A Meta-analysis per Collaborative Group on Hormonal Factors in Breast Cancer (2002) (https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/34706325/)
  • Breast Cancer Risk in Relation to Parity: A Meta-analysis of Prospective Studies per International Collaboration for Cancer Epidemiology Breast Cancer Study (2003) (https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/30867002/)
  • The Lancet, vol. 360, no. 9328, 2002, pp. 187-195.
  • Parity and Breast Cancer Risk: A Review of the Literature per World Cancer Research Fund International (2016) (https://www.wcrf.org/diet-activity-and-cancer/cancer-types/breast-cancer/)
  • Albrektsen G, Heuch I, Hansen S, Kvale G. Breast cancer risk by age at birth, time since birth and time intervals between births: exploring interaction effects. British Journal of Cancer, vol. 92, no. 1, 2005, pp. 167-175.
  • Bernier MO, Plu-Bureau G, Bossard N, Ayzac L, Thalabard JC. Breastfeeding and risk of breast cancer: a metaanalysis of published studies. Human Reproduction Update, vol. 10, no. 4, 2004, pp. 335-344.
  • Lambe M, Hsieh C, Trichopoulos D, Ekbom A, Pavia M, Adami HO. Transitional points in breast cancer: effects of reproductive factors, age at diagnosis and birth year. International Journal of Cancer, vol. 72, no. 5, 1997, pp. 720-724.
  • Palmer JR, Wise LA, Horton NJ, Adams-Campbell LL, Rosenberg L. Dual effect of parity on breast cancer risk in African-American women. Journal of the National Cancer Institute, vol. 98, no. 17, 2006, pp. 1285-1293.
  • Reeves GK, Pirie K, Green J, Bull D, Beral V. Reproductive factors and specific histological types of breast cancer: prospective study and meta-analysis. British Journal of Cancer, vol. 100, no. 3, 2009, pp. 538-544.
  • Stuebe AM, Willett WC, Xue F, Michels KB. Lactation and incidence of premenopausal breast cancer: a longitudinal study. Archives of Internal Medicine, vol. 169, no. 15, 2009, pp. 1364-1371.

Així com articles de divulgació científica:

Aquests estudis, entre altres, han contribuït a la comprensió de com els factors reproductius, com l’embaràs i la lactància, poden influir en el risc de càncer de mama. No obstant això, és important tenir en compte que la relació entre la maternitat i la protecció contra el càncer de mama pot estar influenciada per una varietat de factors genètics, ambientals i d’estil de vida.

Però és que, a més, la maternitat genera altres tipus de beneficis. Concretament:

  1. Reducció del risc de càncer de mama: La maternitat, especialment si inclou la lactància materna, ha estat associada amb un menor risc de desenvolupar càncer de mama. Es creu que els canvis hormonals durant l’embaràs i la lactància poden tenir un efecte protector.
  2. Reducció del risc de càncer d’ovari: Les dones que han tingut fills tenen un menor risc de desenvolupar càncer d’ovari en comparació amb aquelles que no han donat a llum.
  3. Enfortiment del sistema immunològic: Durant l’embaràs, el cos de la dona experimenta canvis immunològics que poden tenir efectes positius a llarg termini en la salut del sistema immunològic.
  4. Millora de la salut cardiovascular: La maternitat s’ha associat amb una reducció del risc de malalties cardiovasculars, com malalties del cor i accidents cerebrovasculars, possiblement degut als canvis hormonals i d’estil de vida que succeeixen durant l’embaràs i la criança dels fills.
  5. Enfortiment dels ossos: Durant l’embaràs i la lactància, el cos de la dona absorbeix calci de manera més eficient, el que pot ajudar a enfortir els ossos i reduir el risc d’osteoporosi més endavant en la vida.
  6. Millora de la salut mental: Tot i que la maternitat pot ser estressant en alguns aspectes, moltes dones experimenten un major sentit de propòsit i satisfacció emocional al convertir-se en mares. La connexió emocional amb el nadó i el procés de criança poden tenir efectes positius en la salut mental i el benestar emocional de la dona.
  7. Millora de la longevitat: Alguns estudis suggereixen que les dones que han tingut fills poden viure més temps que aquelles que no han tingut fills. Això pot ser degut a una combinació de factors, com els beneficis per a la salut física i mental associats amb la maternitat.
  8. Reducció del risc de diabetis tipus 2: La lactància materna pot ajudar a reduir el risc de desenvolupar diabetis tipus 2 en el futur (https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/27629502/).
  9. Regulació del pes: Algunes investigacions suggereixen que les dones que alleten poden perdre pes més ràpidament després del part que les que no ho fan (https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/10581873/).

A nivell mental i emocional:

  • Millora de l’estat d’ànim: L’alliberament d’oxitocina durant el part i la lactància pot tenir un efecte positiu en l’estat d’ànim i reduir els nivells d’estrès (https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/27629502/).
  • Augment de l’autoestima: L’experiència de la maternitat pot augmentar l’autoestima i la confiança en si mateixa de la dona.
  • Proporciona un sentit de propòsit: La maternitat pot donar a la dona un sentit de propòsit i significat en la vida.
  • Reducció del risc de depressió postpart: La lactància materna pot ajudar a reduir el risc de desenvolupar depressió postpart (https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/10581873/).

Malgrat tot, cal recordar que les conseqüències són vàlides per a la majoria de la població, però no determinants per a cada una de les persones, perquè no totes les dones experimentaran tots els beneficis i perquè la maternitat també pot comportar desafiaments i dificultats.

🌱🧠 Els beneficis de la maternitat van més enllà del que imagines! 🧐 Descobreix com pot afectar positivament la salut física i mental. 💪💕 #Maternitat #SalutMental Share on X

Creus que es podrà formar govern a la Generalitat o s'anirà a unes eleccions anticipades?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.