Medi ambient i transició energètica, Política territorial i desenvolupament regional, i Infraestructures. Les propostes de Converses sobre els 100 objectius per Catalunya

Medi ambient i transició energètica 

Regeneració completa i assegurament del Delta de l’Ebre.

1. La resolució de la contaminació dels aqüífers pels purins és un objectiu que s’ha d’assolir en un quinquenni.
2. Millora de l’equipament, ampliació i potenciació del Cos d’Agents Rurals com a policia administrativa bàsica per a la protecció de la natura i de l’àmbit rural. Es procedirà a recuperar la condició de cos armat que tenien en el passat, que sorprenentment la Generalitat ha deixat sense efecte, restant autoritat i augmentant la manca de protecció dels agents. Caldrà revisar el seu funcionament en relació amb la població i les activitats rurals perquè aquest cos sigui percebut com un servei i no només com un element de control i sancionador.
3. Mesures per reduir i pal·liar el canvi climàtic. (1) Conservació, protecció i restauració dels ecosistemes terrestres, d’aigua dolça, costaners i oceànics, així com de la biodiversitat. (2) Gestió sostenible dels boscos i aconseguir en aquests una estructura més resilient. (3) Pla hídric de prevenció d’inundacions i millor aprofitament dels recursos, i recuperació dels aqüífers. (4) Incentivar una agricultura més sostenible, amb el programa d’adaptació agrària al canvi climàtic sense dany a la renda agraria. (5) El programa d’adaptació hauria d’incloure el sector forestal.
4. Revisar i implementar el gran nombre de mesures pendents de l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic (ESCACC) 2013-2021.
5. Un programa de recursos per a la lluita contra l’erosió i la pèrdua de sòl fèrtil, compromès per llei amb assignacions regulades fins al 2075.
6. Manteniment de les centrals nuclears fins que les energies renovables assoleixin el nivell adequat per substituir-les.
7. Modificació de la normativa catalana actual per facilitar la implantació i desenvolupament d’energies alternatives. Millora dels incentius per a instal·lacions d’autoconsum. L’informe d’impacte agrari de la llei d’espai agraris ha de ser preceptiu però no vinculant.

Política territorial i desenvolupament regional

1. El desequilibri territorial i l’insuficient desenvolupament regional lligat a aquest, és una evidència, especialment al Pirineu, però també a la Noguera, a la Conca de Barberà, a l’Alt Camp i a les comarques de l’Ebre, entre d’altres. És prioritària una planificació integral del territori que atenuï el desequilibri i fomenti el desenvolupament regional. Particularment, en l’àmbit de les infraestructures de telecomunicacions, transport de mercaderies i presència de serveis als municipis rurals en matèria de salut, transport públic, educació i financers.
2. El desequilibri afecta també a la funció de Barcelona generadora de perifèries, i que l’actual política municipal accentua. Cal passar a una concepció més isomorfa de l’Àrea Metropolitana, a la formació de districtes metropolitans i a una organització de la seva mobilitat en malla i no radiocèntrica.
3. Tota la planificació es realitzarà en un procés de concertació amb les administracions locals i les organitzacions socials que treballen pel reequilibri territorial.
4. Es crearà una agència del Pla Territorial amb la participació de totes les parts implicades, en el marc de la racionalització i reducció dels òrgans descentralitzats de la Generalitat.
5. Es legislarà l’Estatut del Municipi Rural com a instrument per millorar les condicions de la Catalunya buida, que incorporarà entre altres elements: l’exempció de l’IBI per facilitar la repoblació i l’estudi d’una possible fiscalitat especifica. També l’assignació de recursos escolars, la contractació de joves perquè ajudin en tasques municipals, bonificacions fiscals, la connectivitat amb fibra òptica i també es modificarà la llei d’Urbanisme a fi de facilitar la rehabilitació de masies i  construccions en finques agràries.

Infraestructures

1. Acceleració del programa de millora de rodalies i el traspàs de Renfe a la Generalitat, utilitzant tota la força política i de la societat civil de Catalunya.
2. Modificació del traçat del ferrocarril en els 50 quilòmetres de traçat pel Maresme per garantir la seva integritat davant el canvi climàtic i alliberar la barrera que avui constitueix.
3. Peatge a les autopistes catalanes a fi de millorar les condicions de circulació, disminuir la mortalitat i garantir fons per a la seva conservació. Els viatges habituals del lloc de residència al treball tindran una alta bonificació, més gran com menys contaminant sigui el vehicle i més ocupants porti. Des de l’eliminació dels peatges, els accidents per autopista s’han disparat un 40% a Catalunya. No és possible mantenir per més temps aquesta situació sense actuar
4. Millorar la xarxa secundària de carreteres i de les CCNN que són responsabilitat de l’Administració Central.
5. Dinamitzar la realització del corredor mediterrani, utilitzant tot el pes polític de Catalunya i l’aliança i coordinació amb la societat civil i les restants autonomies concernides. No es tracta només de les inversions en el territori català estricte, sinó que també són decisives les que estan pendents en punts crítics de tot el recorregut. És el cas del túnel de València, que és bàsic per evitar l’estrangulament del pas per la capital i que en termes reals ni tan sols està previst.
6. Ampliació de l’aeroport Barcelona en el marc de l’aprofitament de la T-2, que pateix un procés de degradació. Cal procedir a la urgent unió amb la T-1, i en el mentrestant assegurar les mesures necessàries per assegurar la puntualitat i bon funcionament. El 2018 i el 2019, Barcelona va ser aeroport més impuntual d’Europa.
7. Incentivar l’ús de biofuel en la perspectiva a llarg termini de la introducció de l’hidrogen.
8. Tren-tramvia de Girona de 95 quilòmetres de llargada, que unirà la capital amb les principals poblacions de l’interior i de la costa amb un pressupost de 500 milions d’euros, i una demanda potencial anual de més de 6 milions d’usuaris.
9. Constitueixen altres actuacions necessàries i urgents: (1) Desdoblament de l’N-2 per Girona, una obra que porta un retard secular. (2) C-32 en el tram Tordera Blanes i  Lloret. (3) Connexió de l’AP-2 i de la C-32. (4) Accés viari i ferroviari al Port de Barcelona. (5) Accés ferroviari a la terminal satèl·lit de l’Aeroport de Barcelona. (6) Accés ferroviari al Port de Tarragona. (7) Desdoblament de l’N-340. (8) Finalització del Subtram de ferrocarril entre Tarragona i Vandellòs que pertany també al corredor Mediterrani. (9) Finalització del  Subtram entre Vandellòs i Castelló de la Plana. (10) Subtram de Martorell a la ciutat de Tarragona península.  (11) Finalització de la Sagrera de Barcelona. (12) Desdoblament de línies en Rodalies. (13) Llançadora a l’aeroport.
10. Amb les noves estacions de l’AVE de Girona-Aeroport i Reus-Aeroport, Catalunya disposarà de vuit estacions. És necessari un pla que identifiqui com millorar les conseqüències i derivades d’aquesta elevada densitat de centres d’alta velocitat ferroviària.
11. Facilitar la industrialització i els centres logístics significa posar al mercat, per col·laboració publico-privada, més sòl industrial, perquè la seva mancança encareix aquest recurs i limita les noves localitzacions. Els nous polígons  estaran concebuts sota criteris  de sostenibilitat, estalvi energètic, inclosa la mobilitat per accedir-hi, reciclatge i reaprofitament. Un pla específic actuarà per millorar les condicions dels polígons existents en els mateixos aspectes.
12. Obres prioritàries en l’àmbit de Barcelona i la seva comarca metropolitana: el carril bus d’accés a Barcelona per la B-23. Prolongació de la línia Llobregat dels FGC de plaça d’Espanya a Gràcia. Tram central de la línia 9 del metro. Ampliació de les andanes de l’estació d’Arc de Triomf per guanyar capacitat a la línia R-1, desdoblament de la línia R-3 entre Montcada i Vic en una primera fase i entre Vic i Ripoll en una segona,  intercanviador de rodalies i FGC a Hospital General.
13. Abordar amb urgència i eficàcia el problema de les grans obres que es retarden en el seu acabament fins arribar a als 15 anys. Una part d’aquest problema es deu al fet que les inversions previstes no es realitzen. En el cas de la Generalitat i fins al 2021, la mitjana dels últims 8 anys se situa en un modest 77%, mentre que la inversió pública de l’Estat encara és menys eficaç perquè només assoleix el 67%.
14. Finalitzar de manera accelerada les grans obres consignades: connexió de l’A-2 amb l’AP-7, autovia orbital B-40 a Sant Boi, nous accessos viari i ferroviari al Port de Barcelona, que acumulen retards que oscil·len entre els 7 i 15 anys.En especial totes les referides a infraestructures hidràuliques. Planificació de nova obra hidràulica a mig i llarg termini. Interconnexió de conques, millora de l’eficàcia del regadiu pel que fa a l’ús de l’aigua.